Aquest estiu ens disposem a conèixer una petita part dels Alps italians. Viatjarem dos adults, serà el nostre primer destí sense fills, es fan grans i cadascú té les seves prioritats.
Disposem d'uns 15-18 dies per fer la ruta. Ens basarem en la proposta que han fet des de condestinoalmundo.com
Dimecres 6 d’agost
Després de 4 dies de Festa Major a Tona estem fosos i ens costa llevar-nos quan sona el despertador. Finalment fem cas: ens llevem, dutxes, esmorzar i carreguem 4 coses que ens quedaven a la nevera i al congelador. Anem a buscar l’AC al parquing, carreguem aigua i arrenquem. Son les 10.00h passades.
Hem de fer parada ràpida a l’Esclat, ens falta comprar fruita i productes de nevera, la resta de compra ja la vam fer i endreçar.
Abans de sortir de casa, uns amics que viuen a Suïssa i avui tornaven cap a casa, ens avisen que estiguem al cas, hi ha un incendi al sud de França hi han tancat l’A9, l’autopista que avui havíem de fer. Quan ens posem en marxa, el navegador ens fa anar direcció Manresa i agafar l’eix del Lluçanès. Li fem cas, ja que les notícies que tenim dels nostres companys, és que estan parats.
Això ens ha implicat fer molts Km per carreteres secundàries i lentes, fer el túnel del Cadí i el del Puymorens, i fer més km dels prevists inicialment. Però també hem anat avançant sense estar parats. Hi havia molt trànsit com nosaltres que feien aquesta ruta alternativa. Els nostres companys seguien aturats al costat de l’A9.
I aixi ha passat el dia, quilòmetres i quilòmetres. No hem passat massa calor, sobretot perquè hem travessat els Pirineus i per allà hem estat ben fresquets.
Quan hem pogut reprendre el camí inicial (l’A9) ho hem fet a l’alçada de Béziers, molt lluny del focus del foc. Els nostres amics portaven ja 12h al cotxe i encara no avançaven. Al final, ens ha sortit prou bé fer tota la volta que hem fet.
Per avui, havíem reservat plaça a un camping car park, i per tant, hem conduït fins al lloc que ja teníem previst acampar. Així sabíem segur que teníem plaça malgrat hem arribat de fosc. Hem sopat a fora i jo ja m’he pogut posar una jaqueta. Esperem descansar fresquets.
Ara sí, comencen les vacances!!!
Coord àrea: 45.0093 4.8459
Preu: 15€
Km parcials: 651
Km totals: 651
Dijous, 7 d’agost
Hem descansat molt bé, fins i tot m’he hagut de tapar amb una petita manta de matinada. Aquesta àrea té molts arbres i no deixa entrar massa la llum, hem hagut de fer cas al despertador per llevar-nos.
Hem esmorzat amb calma, com toca quan estàs de vacances, i cap a les 10.00h hem sortit direcció a la Vall d’Aosta.
La idea és entrar pel port de muntanya del Coll del Petit Sant Bernat. La carretera va tranquil·la, comencem amb autopista i mica en mica se’ns va estrenyent el pas. Quan hem començat el Coll ha començat l’espectacle. Vistes impressionants, muntanyes nevades, curves d’infart … però sense córrer és una carretera que es fa bé.
Un cop a dalt, hem aparcat al costat de la carretera, a un parquing de terra, i hem aprofitat primer per dinar. Després hem anat a veure el llac de Verney des de dalt i finalment hem fet un cafè just a l’antic pas fronterer entre França i Itàlia.
Coord àrea: 45.7080 6.9537
Preu: 21,5€
Km parcials: 279
Km totals: 930
Coord àrea: 45.7080 6.9537
Preu: 21,5€
Km parcials: 0
Km totals: 930
Dissabte, 9 d’agost
Avui al matí després d’esmorzar i fer serveis a l’auto, hem posat rumb cap al P del funicular del Montblanc. Es diu Skyway del Monte Bianco. Nosaltres vam treure entrades ahir a la tarda, per les 12.40h (la primera hora disponible del matí), però hi hem arribat abans, cap a les 11.00h. Ens hem fet entrepans per dinar a dalt i després hem anat a demanar si seria possible pujar encara que no fos la nostra hora, i ens han dit que sí, sense cap problema. Per tant, una hora ben bona abans, ja hem pogut pujar.
Les instal·lacions són molt modernes i tot es veu molt nou i segur. Nosaltres hem tret l’entrada per la Punta Helbronner, la més alta de totes. El telefèric primer fa una parada a mig trajecte i qui té entrada per la Punta Helbronner va a buscar el segon telefèric. Val la pena comprar l’entrada cara (56€/adult), les vistes des de dalt no es veuen des de la meitat. Pots veure tots els cims en 360º.
A dalt la temperatura és baixa i bufa vent, cal anar abrigats d’hivern. Un cop a dalt hem vist que hi havia un telefèric que desconeixíem que et porta fins a l’Agulla de Midi (Fr), però valia gairebé 50€ per cap i hem decidit que ja teníem molt bones vistes.
Si que és cert que hi havia turistes, però no ens hem esperat més de 5 minuts per agafar cap dels telefèrics.
Les cabines del telefèric són espectaculars, donen voltes a mesura que vas pujant/baixant i acabes veient tot el paisatge ja que rodes 360º.
A la part més alta tens un temps limitat per estar-t’hi, aprox 2h. En canvi a la parada de mig camí hi pots estar tant temps com vols. Per tant, el millor és pujar primer a dalt de tot, i després fer la parada al mig. Allà hem dinat, hem pres el sol amb tombones, hem fet el cafè … i perquè anàvem sense nens, si haguéssim tingut fills petits, no haurien volgut marxar. Estava ple d’activitats a l’aire lliure per fer.
Un cop tot vist, hem agafat el camí de retorn i hem posat rumb a Courmayer. Un poblet molt turístic i car, que hi ha als peus del Montblanc. La calor aquí a baix és espectacular, res a veure amb el fred que hem passat a dalt de la muntanya.
Hem passejat pel poble fent el turista, només botigues de roba de marca, i ens hem assegut a un bar a prendre una cervesa. Una canya petita (20cl) ens ha costat 8€. Aquest poble és prohibitiu.
Tot passejant hem trobat una oficicina de turisme i hem pogut agafar informació pels propers dies.
Per dormir hem aparcat a un P públic, a uns 10 minuts a peu del centre, on permeten que hi hagi autocaravanes aparcades. No té serveis, però estem en un raconet i podem treure taula i cadires. Som una vintena d’autos i furgos que passarem la nit aquí.
Preu: 0€
Km parcials: 23
Km totals: 953
Diumenge, 10 d’agost
Ens llevem tranquil·lament, avui no tenim un pla molt clar. La idea és anar cap a Pre-San-Didier i entrar al balneari que hi ha. Però hem vist que les entrades costen 65€ per cap (força car) i que duren 5h (una mica massa pel nostre gust). Posem rumb cap al balneari però el navegador ens fa una volta terrible i arribem a l’àrea d’autocaravanes. Veiem que hi ha lloc i aparquem. Un cop allà veiem que hi ha senyalitzat un sender i la passarel·la de l’Orrido. Busquem informació al wikiloc i ens diu que és una caminada d’una hora aprox i que tens molt bones vistes del Montblanc. Ràpidament canviem de plans.
La caminada resulta ser força dreta ja que ràpidament agafes alçada però un cop a dalt, les vistes valen la pena. Ens passegem per la passerel·la, veiem com es tiren des d’una tirolina immensa, i fem el camí de retorn.
Un cop a baix, fem dutxes perquè fa molta calor i com que estem a una àrea de servei, així tornarem a omplir els dipòsits. Cal dir que per omplir, hem tingut dificultats ja que la pressió de l’aigua és baixíssima i amb 30’ no hem aconseguit omplir el dipòsit al 100% i la gent de darrera s’anava posant nerviosa. Sembla mentida que amb la quantitat d’aigua que tenen aquí, i de la manera com baixen els rius, trobem aixetes sense força.
Després de dinar hem anat a fer un cafè al poble, amb una calor intensa i hem tornat a l’auto per anar al nostre següent destí.
Hem anat a Morgeux. Des d’aquí demà agafarem un bus per anar al llac d’Arpy. Hi ha carretera però recomanen a les autos quedar-se al poble ja que a dalt és difícil aparcar. L’autobús és gratuït però cal reservar-lo el dia abans per telèfon. I només es pot fer entre les 13.45 i les 14.15h. La trucada era per gravar-me, jo que no domino idiomes me les he vist i desitjat per fer-me entendre. Us deixem el telèfon per si heu de fer la mateixa reserva: 0039 329 210 3008. Crec que ho he aconseguit, demà ho sabrem segur.
L’àrea on som és preciosa. De fet no és una àrea com a tal, és un parquing però està al costat del riu, d’un parc, … i d’un poble molt bonic que tot i ser turístic, no té res a veure amb el d’ahir. El Parquing no té serveis.
Quan hem passejat pel poble hem fet un gelat i hem trobat un súper obert, on hem comprat 4 coses que ja ens feien falta.
Hem pogut sopar a fora, tot i que abans d’anar a dormir ho entrarem tot.
Preu: 0€
Km parcials: 11
Km totals: 964
Dilluns, 11 d’agost
Ens llevem d’hora i vaig a comprar pa al poble. Avui farem entrepans per dinar a l’excursió del llac d’Arpy.
L’hora de sortida del bus gratuït que vam encarregar ahir és a les 10.00h. El punt de trobada: davant l’empresa d’aigües Sorgenti Monte Bianco, és a dir a 10 minuts a peu, del lloc on hem dormit. Hem arribat d’hora i ens hem esperat en una ombra ja que el sol ja comença a picar. El minibús ha arribat d’hora i només hi hem pogut pujar els quen teníem lloc “encarregat” i una parella extra. És un minibus de 16 places i aviat queda ple. A l’hora en punt hem arrencat. Son uns 20 minuts de trajecte pujar el Coll d’Arpy. Fortes pendents i revolts dels que no acaben mai. Si durant el trajecte ja hem estat convençuts que anar amb bus era la millor opció, quan hem arribat a dalt i hem vist el poc aparcament disponible i el munt de cotxes que hi havia, hem quedat convençuts del tot.
El camí fins el llac està molt concorregut per famílies, grups d’amics, gent gran. És un camí d’una horeta aprox, que va pujant de forma moderada al llarg de tot el trajecte. Com a data curiosa, dir que hem trobat 3 grups grans d’excursionistes a pas molt lent. Eren joves amb canalla però caminaven sense cap mena de pressa. Quan buscàvem a dalt una ombra per dinar, els hem trobat tots junts fent una missa, amb 3 capellans. Un munt de gent jove amb fills que han pujat a missa a dalt d’un llac, increïble.
La major part del camí passa per dins un bosc frondós i és ombrejat, només l’últim tram està més a ple sol. El llac és bonic, no és massa gran i decidim fer la volta a tot el llac. La gent passeja, es banya els peus, deixen mullar els gossos (gairebé tots lligats), pren el sol … fem fotos, reposem i badem i finalment quan hem completat la volta busquem una ombra per dinar. Avui anem a horari francès. Son quarts d’una. Un cop dinats, anem baixant xino xano i quan arribem a baix anem al bar que hi ha, i fem un cafè i un gelat. El microbús ens recull a les 14.55h, aquest cop baixa gairebé buit.
Un cop a Morgeux de nou, anem a l’auto i posem rumb cap a Cogne, concretament Lillaz, el poblet que ve a continuació. Tenim uns 40 i pocs quilòmetres de desplaçament. La primera part del trajecte es fa per la vall, carreteres amples i sense dificultats. També hi ha opció d’autopista de pagament, però nosaltres preferim fer carreteres i pobles. Un cop arribem al trencant de Cogne, la carretera canvia completament. Curves, pujada i carrils estrets, res a veure amb el que teníem. A més a més, enganxem molts trams amb obres i per tant encara més estretor i desviaments alternatius. Finalment arribem a Cogne, aquí hi ha una àrea de 120 places, i la tenim com a segona opció. Des de la carretera es veu l’àrea i està completa, comencem a patir per veure què trobarem a Lillaz. Són les 17.00h de la tarda i potser anem un xic tard. L’area de Lillaz està just a l’entrada del poble i des de la carretera veiem que hi ha alguna plaça lliure, respirem tranquils. Aquesta àrea té serveis de canvi d’aigua i és de pagament. Té dues zones. La zona asfaltada té electricitat (on ens hem quedat la penúltima plaça) i un camp adjacent al costat del riu, on és més salvatge tot i que té molt encant.
Un cop situats, hem decidit anar a peu fins a Cogne, hi ha un caminet peatonal ben bonic de 4 Km fins al poble veí. Hem visitat Cogne, poblet molt turístic, amb apartaments i cases de muntanya preciosos. Hi ha un parc preciós que ve de gust passejar-hi o seure i veure passar el temps.
Hem comprar Focaccia seca per acompanyar el sopar i hem retornat pel mateix camí cap a l’auto. Sabem que hi ha un bus gratuït que connecta els dos pobles però no hem sabut trobar la parada i hem decidit anar tirant a peu abans no se’ns fes tard.
Hem pogut sopar a fora, però després de sopar, la temperatura ja ha baixat i a fora jo ja tinc fred. A Lillaz estem a gairebé 1600m d’altitud i es nota.
Preu: 19,50€
Km parcials: 55
Km totals: 1019
Dimarts, 12 d’agost
Avui al matí abans de canviar de destí hem anat a fer l’excursió de les cascades de Lillaz. És un sender fàcil, molt familiar i concorregut, que ens porta fins a una cascada que es pot veure a 3 nivells d’alçada diferents. El poble és l’últim de la vall de Cogne i aquí s’acaba la carretera.
L’excursió és curta, amb uns 20 minuts veiem les cascades. També aprofitem i passegem pel poble, que és petit però ben cuidat i ple d’estiuejants.
Un cop retornem a l’àrea, anem a fer serveis i reprenem la nostra ruta. L’àrea es buida molt a poc a poc, no queden gaires places lliures quna marxem.
El nostre destí d’avui és el punt més nord de la Vall d’Aosta, als peus del Cervino. Hem fet una bona estona de carretera i hem evitat l’autopista. Està tot ple de radars, un toca l’altre. Un cop hem enfilat cap a la vall que anem, ha tocat fer un coll de muntanya: pendent, revolts infinits, i carreteres estretes. Ja comencem a estar-hi avesats.
El nostre destí d’avui és Breuil-Cervinia. Un poblet molt turístic, per variar, als peus del Cervino (4478m). La muntanya emblemàtica del Toblerone. Per la part Suïssa es diu Matterhorn i és la cara més coneguda.
Hem dinat a l’auto, ja que hem arribat a l’hora per fer-ho. I després hem anat a fer el cafè al poblet. Des de l’àrea hi ha un caminet que passa pel bosc que hi arribes amb una mitja hora. És un camí entretingut, ja que la última part, passa per mig d’un gran parc, i hi ha tirolines i esports d’aventura. I pots passejar i badar al mateix temps.
Breuil-Cervinia no és molt gran i està tot enfocat a turisme de neu i de muntanya. De fet, totes les botigues de la zona són d’aquesta temàtica. Hem anat a l’oficina de turisme a buscar una informació que ens cal per la sortida que volem fer demà. Ja us ho explicarem més endavant.
Després, un cop vist el poble, hem anat cap al Llac Blue, que és un bassal gran però amb les aigües molt tranquil·les i on es pot veure reflexat el Cervino. El color blau, no sabem d’on surt, el llac és verd verd. Des de l’àrea fins al Llac Blue hi ha 10 minuts a peu.
El reflex de la muntanya es veu millor amb el mòbil que a ulls nus.
Hem retornat cap a l’auto i en aquesta àrea no es permet menjar a fora, tampoc ha calgut, la temperatura aquí (estem a 2000m) ha caigut de cop quan ha marxat el sol, i marxa d’hora ja que les muntanyes del costat són molt altes.
Preu: 8,50€
Km parcials: 80
Km totals: 1099
Dimecres, 13 d’agost
Avui si que hem fet servir el nòrdic per dormir. Es nota que estem a 2000m i de matinada ha ben refrescat. La proposta d’avui comença agafant un bus que passa prop de l’àrea i fent parada a un poblet que es diu Buisson. Aquí hi ha un telefèric (7€/persona/anada i tornada) que et porta a Chamois. Un bonic poblet que només s’hi pot arribar a peu, amb bici o amb telefèric. Per tant és un poblet on es respira molta tranquil·litat. Almenys això diuen a la publicitat. Anant, anàvem darrere unes famílies italianes que parlaven cridant, i ens hem mirat buscant l’esperat silenci … no han entès la indirecta i han seguit cridant. Sort que després els hem perdut de vista i hem pogut gaudir de l’esperat silenci.
El poble és petit, però encara ens esperàvem que ho seria més. Un cop hem baixat del telefèric hem vist que hi havia una ruta de senderisme fins a un llac, i hem decidit fer aquesta excursió. La ruta puja de valent (aquí tot puja sempre) però la recompensa ha valgut la pena. El llac Lod és un bonic llac que pots vorejar i hi ha molt espai per fer pícnic. Hi ha taules de pagament, però moltes famílies portaven la seva manta i seien a l’herba. Justament avui nosaltres no ens havíem preparat picnic ja que des de l’auto no tenim forn i només ens quedava pa de bossa. Però si mai hi aneu, recordeu que és un bonic lloc per dur-vos el dinar.
Mentre fèiem la volta al llac, s’ha posat a ploure de cop i volta. I amb unes gotes grosses de les que mullen de debò. Portàvem cangurs i per tant ens hem equipat. Com que era hora de dinar, hem aprofitat la pluja per anar a dinar a un lloc tancat. Hem menjat polenta amb estofat. No l’havíem tastat mai, crec que ja ho tenim fet. No ens ha pas entusiasmat. Era polenta amb formatge, i quan trobaves el formatge era quan era més bo. La polenta natural no deu tenir gaire gràcia. Pels que no ho coneixeu, és com una sèmola de blat de moro.
Quan hem acabat de dinar, ja no plovia i hem continuat visitant el poble. Racons de postal a molts llocs. Hem fet el cafè en una terrasseta amb tumbones i un sol apagat, que s’estava de meravella.
Un cop tot vist, hem desfet el camí. Primer telefèric i després bus de línia. A la tornada hem anat amb bus fins al poble que estem i hem fet quatre compres. Després passeig a peu fins a l’auto. Avui ens queda una tarda tranquil·la per fer dutxes, llegir i descansar.
Demà canviem d’ubicació. Sembla que el dia de demà pot ser plujós i ja hem buscat un pla que no sigui de muntanya.
Preu: 8,50€
Km parcials: 0
Km totals: 1099
Dijous, 14 d’agost
Avui ens llevem tranquil·lament. Deixem l’àrea i la regió del Cervino amb recança. És molt bonica aquesta vall i els paisatges impressionants. Com que el dia continua amenaçant plujós, no farem muntanya. Baixem cap a la vall, direcció a Bard. Una fortalesa militar que està en un punt molt estratègic.
Arribem a l’àrea a l’hora justa. Queden aparcaments lliures i ens podem instal·lar. Amb autocaravana si vas molt d’hora corres el risc que la gent encara no hagi marxat, i si arribes molt tard et trobes que ja no queden llocs. La veritat és que malgrat hi ha turisme a la Vall d’Aosta, cada dia hem pogut fer estada a on havíem planejat, arribant això sí, no massa tard als llocs.
El primer que fem és anar a comprar una mica de menjar, ja que no sabem si demà estarà tot tancat o no, ja que serà 15 d’agost. Al poblet on som, hem vist un petit supermercat, ja ens servirà pel que necessitem.
Fa molta calor i decidim fer una mica de temps abans d’anar a visitar el Ford de Bard. Mica en mica però es va tapant, i finalment ens equipem per si plou i anem a fer la visita.
El caminet per arribar al Ford, passa pel costat del riu i és ben bonic.
Just es posa a ploure quan entrem a la fortalesa. I no gotes menudes no, gotes d’aquelles que et mullen de debò. Tenim temps per fer la visita, mentre duri la tempesta.
La fortalesa té 3 nivells diferents, i et pugen amb un elevador que resulta molt còmode, ja que sinó la pujada seria força incòmode. Nosaltres hem agafat l’entrada general que això vol dir, visita general i 2 sales d’exposicions, de 4 que hi ha. Hem escollit una sala sobre la vida als Alps que ens ha interessat molt. Els temes eren molt variats, des de història, geologia, vida a la muntanya, festes i tradicions … L’altra sala que hem escollit ha estat les presons de la fortificació. Ha estat bé, però no ens hi hem encantat tant.
Un cop finalitzada la visita, la tempesta ja havia marxat i la temperatura ha millorat molt. Hem visitat el poblet i parat a fer un Aperol a un bonic bar amb vistes. Com a producte italià, ens agrada més l’aperol que la polenta, je je.
El poble de Bard és petit però amb encant.
Preu: 11€
Km parcials: 55
Km totals: 1154
Preu: 1€/hora de 8.00 a 20.00
Km parcials: 44
Km totals: 1198
Dissabte, 16 d’agost
Avui hem tingut una nit una mica calorosa i força sorollosa de ciutat. Al matí he anat a buscar pa i croissants al centre del poble, és el millor que té aquesta àrea: la ubicació.
Després d’esmorzar ens hem preparat entrepans per dinar ja que avui anem a fer un llac amb el telefèric de Pila. Un cop hem tingut la motxilla a punt i els serveis de l’auto fets, hem mogut l’autocaravana fins al P del telefèric. És un parquing molt gran i veiem que hi ha moltes autos aparcades. La deixem aparcada i anem cap al telefèric.
Agafem un bitllet combinat de telefèric i telecadira, 22€ per cap. Passem dels 570 m que està la ciutat als més de 2000m que hi ha al llac. Avui serà un dia molt calorós, i creiem que estarem més bé a les altures que a la ciutat.
Les vistes de pujada són molt boniques. Ens agrada veure com una instal·lació pensada per l’hivern, l’aprofiten tot l’any. Hi ha un munt de jovent que puja amb bicis, i després baixa a tota velocitat la muntanya per uns senders que ja tenen reservats per ells.
Un cop acabem la part mecànica ens toca caminar per un sender relativament planer i molt bonic. Amb poca estona arribem al llac Chamolé. Un llac d’origen glaciar, no molt gran. Aquest no l’hem pogut rodejar, ja que hi havia una part de pedra que no ens ha deixat acabar la volta.
Hem estat badant una estona i després hem buscat una ombra per dinar.
Hem pogut fer un cafè amb gel al bar que hi havia entremig del telefèric i el telecadira, es respira un ambient de relax i vacances …
Quan hem arribat a baix, la calor era extrema. A dins l’auto estàvem a 37º. Tenim un super al costat i hem aprofitat per anar a comprar 4 coses, que han sigut 180€. Tornarem carregats de pasta, formatge i vi.
Quan baixàvem amb el telefèric hem vist una via verda per bicis. Hem buscat informació i hem decidit que serà la nostra excursió de demà. Per demà d’entrada tornàvem a tenir un altre telefèric amb llac, la canviem per una de bici al costat del riu. Hem carregat bicis tot el viatge i no les hem tret enlloc, demà se’ns posarà bé pedalar.
Un cop hem endreçat la compra, hem anat a peu al centre de nou. Passejar, alguna compra més i Aperol time. Que bé que entra amb la calor que fa.
Quan la temperatura ja ha minvat, hem retornat a l’àrea i hem anat a aparcar a un P gratuït que hi ha al costat de la via verda que agafarem demà. És un parquing molt millor del que estàvem, amb ombres i ben pla. Som una quinzena d’autos aparcades, però l’espai és molt gran.
La calor conitnua sent alta, sobretot a dins l’auto. Ara ja hem obert totes les finestres, a veure si ho refresquem una mica, abans d’anar a dormir.
Preu: 0€
Km parcials: 4
Km totals: 1202
Diumenge, 17 d’agost
Hem tingut una nit mogudeta, primer per la calor i després perquè hi havia una parella, de matinada, a l’exterior cridant (com si es barallessin) que ha fet que no descansessim tant bé que voldríem.
Avui farem la via verda de la Vall d’Aosta. No tenim cap mapa, però si arribema la via, serà qüestió de no deixar-la.
Ahir ens vam preparar el dinar de tuper. Avui hem baixat bicis, inflat i posades a punt. Torna a ser una dia molt calurós, a dalt la bici, passa millor la calor que caminant, però tot i així serà un dia amb temperatures record.
La via la trobem al costat del nostre P. Primer hem de fer un tram a l’inversa per anar a trobar un pont per travessar el riu Dora.
El trajectes està molt ben indicat i senyalitzat. Amb trams només per ciclistes i peatons. No anem sols, però tampoc hi ha massificació de gent. El paisatge és canviant: ara el riu, ara camps, ara parc natural … però la calor apreta de valent. Quan portem uns 27 km, aprox, perdem les indicacions tan estupendes que teníem. Entenem que el tram nou de la via verda s’ha acabat, i que ara continuem amb un altre tram. Però les senyals es perden contínuament, ens toca compartir trams de carretera amb cotxes, … finalment, quan arribem al poble de Chantillon, a pocs km del destí final (Saint Vincent), decidim que ja en tenim prou de circular per carretera de cotxes, sota un sol de justítica, i desfem el camí.
Son quarts de dues i decidim buscar lloc per dinar. Malgrat ser una via verda està molt poc abastida a nivell de bars i serveis. El primer que trobem és un “bike stop”, però no pots fer pícnic.I nosaltres portem el dinar fet, o sigui que continuem.
Hem parat a dinar a una àrea de pícnic, freqüentada majoritàriament per italians d’origen magrebí. Hi havia taules, font i barbacoes. També un wc, que no hi he pogut ni entrar, estava francament brut brut.
Hem dinat a l’ombra, amb calor, però almenys hem reposat de sol, una estona.
Quan hem arrencat de nou, hem decidit parar al primer lloc obert per fer un cafè. Doncs m’he quedat sense cafè. No hem trobat res de res.
Finalment hem arribat al nostre destí, amb 68 km fets.
Una cerveseta, dutxes i quan ho hem tingut tot recollit, hem decidit que marxàvem d’Aosta. Aquí hi fa molta calor i ja anirem direcció al túnel de Montblanc que el passarem demà.
Primer hem anat a l’àrea oficial i hem fet serveis, així si no trobem lloc per dormir a llocs amb serveis, ja tindrem de tot. Després hem posat rumb a Aymavilles, poblet que havíem vist passant però que no ens hi vam aturar a l’anada. Si aquí no trobem lloc, ens queden més opcions.
Quan hem arribat quedaven just dues places. Una per nosaltres i la següent s’ha omplert al cap de 3 minuts.
Hem anat a donar un petit volt i hem acabat a un bar amb terrassa a fer un Aperol Spritz. És la nostra beguda d’aquestes vacances. És súper refrescant i entra molt bé.
Hem pogut treure taula i cadires i sopar a fora. Ara a fora s’està súper bé, a dins encara queda calor, esperem que vagi marxant …
Com a data curiosa d’aquest parquing dir que hi ha una màquina expenedora d’aigua natural i d’aigua amb gas. Has de dur tu l’ampolla. El més curiós el preu: 7 cèntims el litre!!! Demà carregarem una garrafa de 5L que tenim buida. Mireu si tenen marge les comercialitzadores d’aigua …
Preu: 0€
Km parcials: 12
Km totals: 1214
Dilluns 18 d’agost
Avui deixem la Vall d’Aosta, ens han quedat un parell de petites valls per fer, però així hi tornarem una altra vegada. Sempre cal deixar coses per la següent visita. Ens ha agradat molt, no serà cap problema tornar-hi.
Abans de marxar, hem anat a carregar aigua a la font d’aigua tractada que té el poble. Hem omplert una garrafa i les dues cantimplores, surt una aigua freda i boníssima.
Hem posat rumb cap al túnel del Montblanc. Tal i com preveiem, hem tingut una mica de cua (uns 20 minuts), però res a veure amb la cua per la part francesa que ens hem trobat al sortir. Tot està molt ben indicat i hi ha normes estrictes: de velocitat, de prohibit avançar dins el túnel i de distància entre cotxes. Suposem que després de l’accident del 1999 es van prendre mesures preventives que encara són vigents.
Després de passar el túnel hem arribat a terres franceses. No ens hem plantejat parar a Chamonix ja que ens ha semblat que seria complicat aparcar amb l’autocaravana. I hem posat rumb cap a Annecy, evitant peatges. A Annecy hem aparcat a la plaça dels Romains. És una plaça amb bons aparcaments i compartida amb cotxes. No hem tingut cap problema per aparcar, hem pagat al parquímetre i hem decidit sortir a dinar al centre.
Aquí el navegador ens ha fet una mala passada i no n’hem sigut conscients fins passat 6 km a peu, pujant per carrers desèrtics de la zona universitària!!!. Quan ens hem adonat on érem, tornàvem a tenir 5 Km més fins al centre. Hem decidit anar baixant i quan trobéssim una parada de bus, agafar-ne un i acostar-nos al centre. Així ha sigut més fàcil de fer. Sort que França ja no és el que era i a 2/4 de 5 ens han servit dinar al centre. Hem menjat un menú savoiarde cadascú.
Hem fet un petit volt pel centre, recordant el que havíem vist en unes vacances familiars del 2006. Certament és una ciutat molt bonica però amb un munt de turistes.
Hem retornat tot passejant a l’auto (estàvem a 15 minuts del centre) i hem posat rumb cap al nostre destí d’avui: Aix-les-bains. Fa uns quants dies vam reservar una plaça a campingcarpark. Quan hem arribat, les places més grans i boniques estaven totes agafades. Ens hem quedat en una plaça cantonera, petitona, però que ens fa el fet per nosaltres dos.
Després d’instal·lar-nos i seure una estona, hem sortit a veure el llac del poble d’on som. També és molt bonic i no hi ha tanta gent.
Preu: 17,90€
Km parcials: 176
Km totals: 1390
Dimarts, 19 d’agost
Aquest matí quan enms hem llevat, hem vist que hi havia moltes parcel·les lliures de gent que ja havia marxat i hem decidit canviar-nos de parcel·la, ja que a la que estàvem ahir, gairebé no hi cabíem. Per tant, primer de tot, hem fet operació canvi.
Després he anat a comprar pa i croissants amb la bici, quin plaer tenir els carrils bici que tenen aquí.
Un cop esmorzats i amb tot recollit, hem preparat les bicis per fer una volta al voltant del llac. Per voltar el llac completament no és una ruta fàcil, ja que hi ha muntanya entremig. Nosaltres hem fet la ruta del llac plana, la que hi ha carril bici. Súper ben senyalitzada i asfaltada. Compartida amb peatons, runners, patinadors/es i ciclestes varis. Però amb unes vistes precioses al llarg de tot el trajecte. Com m’agradaria viure al costat d’un llac. A més aquests europeus saben treure molt de profit a l’aire lliure, deu ser perquè tenen molts mesos de fred i mal temps, que a l’estiu gaudeixen molt del seu entorn natural i cada raconet el tenen molts mesos de ben aprofitat.
Hem arribat per dinar a l’autocaravana i hem aprofitat per deixar les bicis recollides ja que a la tarda s’espera pluja.
Després de dinar i reposar, encara no s’havia posat a ploure, o sigui que hem decidit anar a visitar el centre de la ciutat on som, amb paraigües, per si arrencava a ploure.
Doncs bé, érem els únics pel carrer que duiem paraigües (plegats). Ningú més ha fet cas a l’alarma de pluja del mòbil. Total, han passat 4 gotes mal comptades i no hem obert el paraigües.
Hem fet compres a la ciutat i hem mantingut el nostre “Aperol time”, molt més car que a Itàlia però igual de bo.
Avui després de sopar ja ho deixarem tot recollit. Demà sortirem després d’esmorzar i volem fer uns 450Km de camí. Ja serà la ultima parada fins a casa. Això s’acaba.
Preu: 17,90€
Km parcials: 0
Km totals: 1390
Dimecres, 20 d’agost
Hem tingut pluja durant la nit, però ahir ho vam deixar tot recollit, per tant no ens ha fet anar malament. Avui ens toca dia de carretera. El dia ha refrescat i s’agraeix.
Comencem el retorn per carreteres secundàries per evitar peatges. Anem molt lents, cada poble té un munt de rotondes, i malgrat el camí es fa agradable veient diferents poblets, decidim posar més marxa al nostre retorn.
Veiem que pels volts d’1/4 de 2 serem a Valence. I no ens ho pensem dues vegades i posem rumb cap a un restaurant que hem intentat anar-hi dues vegades en altres moments i mai hem estat de sort. És una hamburgueseria molt americana, que no forma part de cap cadena, i que realment fan unes hamburgueses molt bones. La decoració del local és del Far-west total. Si hi aneu amb nens/es triomfareu segur. El lloc es diu: Joe a les crocs. Recordeu arribar-hi a dinar d’hora, a les 14.00h tanquen i encara que hi arribis una mica abans, ja no et deixen entrar.
Quan hem sortit del restaurant i hem enfilat a l’autopista, hem descobert que amb la Júlia (la nostra filla) i l’Albert, no estàvem gaire lluny uns dels altres. I hem fet per veure’ns a una àrea de servei. Hem estat xerrant una estoneta i explicant-nos els nostres viatges. Ells avui ja arriben a casa i nosaltres encara farem una parada més. Ens ha fet molta il·lusió coincidir encara que hagi sigut poca estona.
Nosaltres parem a una àrea i així aprofitem fent inventari del que ens queda de menjar pel proper viatge i tancarem el bloc. Exprimim les vacances fins el final. Fins a la propera.
No volem tancar sense deixar escrit les impressions d’aquest viatge:
- La Vall d’Aosta té dues llengües oficials, l’italià i el francès. Llàstima que ho vam descobrir els últims dies. La toponímia és bàsicament francesa. També tenen un idioma propi, el francoprovençal, que es parla a casa, als poblets, i no s’ensenya a l’escola. No som conscients d’haver-los sentit parlar. Pel carrer sents parlar italià sempre, però si t’adreces amb francès tothom el coneix i et respon amb un somriure.
- Els italians criden molt, però molt.
- Tot i que hi ha molt turisme, no hem tingut problemes per trobar lloc per dormir. Hem intentat no anar tard cap dia.
- Hem trobat molts catalans i espanyols de vacances, l’any que més amb diferència.
- Quan fas una beguda a un bar et posen tapes gairebé de disseny. El preu no és barat.
- La Vall d’Aosta només és plana a baix, per veure la resta de valls (que formen la Vall d’Aosta) cal fer ports de muntanya dia sí i dia també. Les carreteres tenen molt desnivell però no són estretes. Si que aprofiten l’estiu per fer obres i en trobes fàcilment.
- Tot i que cada dia hem fet excursions, algunes són molt senzilles. Han estat unes vacances molt actives.
- Hem fet pocs quilòmetres, les distàncies són curtes i això ho hem agraït.
- Els paisatges són espectaculars, les fotografies no sempre han fet justícia.
- Viatjar 2 adults en una auto de 7,40 m és un luxe que no havíem tingut mai.
- Hem descobert l’Aperol. Sempre que en tornem a beure, ens transportarem a aquest racó de món.
- No ens faria res repetir aquest destí, i no som de repetir mai. Això és un bon indicador.
Les vacances en xifres:
- 15 dies de viatge
- 2086 Km
- Despeses:
- 359 € alimentació
- 402 € gasoil
- 276,80 € peatges
- 163,40 € àrees
- 0 € càmpings
- 199 € entrades
- 130 € consumicions
- 181 € restaurants
- 28 € transports públics
Preu: 10,75€
Km parcials: 504
Km totals: 1894 (Queden 192 Km per demà fins a casa).
Total viatge: 2086 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada