diumenge, 9 d’agost de 2020

Ruta per Cantàbria i Astúries. Estiu 2020

Aquest any tot és diferent. L'amenaça del COVID ens ha fet replantejar les vacances inicialment imaginades i buscar un destí amb les fronteres més a prop. Primer vam optar per fer país i fer Catalunya, però finalment la idea de conèixer el nord d'Espanya també ens va atreure i és un destí que no coneixem.

Començarem per Cantàbria, no entrarem al País Basc ja que ja l'hem fet en alguna altra ocasió i així podrem veure més coses que ens són desconegudes. Després seguirem cap a Astúries i si ens queda temps farem Galícia.


Aquest any només serem 4, la Júlia farà la seva a l’estiu i no vindrà amb nosaltres. 
Pel camí potser ens trobarem amb amics catalans que també faran aquesta ruta. Ja anirem veient com i quan quedem. Serà tota una aventura.
Som-hi!!! 


Dimarts, 28 de juliol de 2020

Sortim de Tona a les 13h. La idea és dinar abans d’arribar a les terres de Lleida, restringides pel Covid. Dinem al final de l’eix a l’àrea de serveis que hi ha. La calor va augmentant a mesura que avancem quilòmetres. Arribem a veure els 40º al termòmetre de l’autocaravana.





La idea original era parar a Árguedas, sota las Bárdenas Reales, però anem bé de temps i decidim fer un trosset més fins a Laguardia (Araba). Quan arribem tenim temps per fer un volt pel poble. Molt bonic, peatonal i turístic. La calor ja no apreta de la mateixa manera i és agradable estirar les cames després de tants quilòmetres. Tothom va amb mascareta i nosaltres també. 






Àrea Laguardia
Coord. N 42.552690 O 2.586340
Preu: 0€
Valoració familiar: 3/5

Km parcials: 495 
Km totals: 495


Dimecres, 29 de juliol

Hem dormit fresquets i tranquils. Després d’esmorzar posem rumb cap a Cantàbria. El primer poble on parem és Castro-Urbiales. Per aparcar busquem un P del Park4night, però tot resulta ple. Al final, aparquem en una zona blava, no cèntrica i ample per deixar l’auto tranquils mentre fem la visita al poble. La ciutat, té uns 38.000 habitants, és un destí turístic de 1r ordre, amb cases senyorials al passeig marítim i un casc antic animat. Hem fet el turista, fotos, i per finalitzar el matí i fer-nos passar una mica el cuc de la gana, hem fet unes rabes amb pernil a una taverna. Boníssim. 






Hem dinat a l’auto i després de dinar hem posat rumb cap a Laredo. Hem aparcat una mica lluny del centre i hem descarregat bicis. Ha sigut una bona idea, ja que així hem pogut visitar el poble i enfilar-nos a un dels molts miradors que té. El passeig amb bici, ha transcorregut gairebé tot, pel passeig marítim. Un cop al centre hem aparcat bicis i ho hem fet a peu. Bona elecció, ja que tot era amunt i avall. 




Un cop vist Laredo hem enfilat cap a Santander. L’àrea és petita, 25 places, però està molt ben valorada. No hem cabut a l’àrea però estem aparcats al costat, com moltes altres autos. Hem llegit que no passa res, que la policia et deixa dormir sense problemes. És una àrea amb serveis gratuïts i ubicada al costat d’un parc enorme i súper xulo. Jo que no corro mai, fins i tot me’n vénen ganes. 

Avui hem tingut una tempertura mitjana d’uns 20-22º, demà esperem temperatures superiors a 30º.  A veure ...

Àrea Santander
Coord. N 43.472240 O 3.803640
Preu: 0€
Valoració familiar: 4/5

Km parcials: 233
Km totals: 728


Dijous, 30 de juliol

Hem descansat súper bé i avui hem decidit baixar bicis i descobrir el que volíem veure dalt de les bicicletes. Un cop hem esmorzat hem fet serveis de l’auto ja que ens feia falta. Ho hem fet sense problemes. No us podeu imaginar el merder que s’ha fet només mitja hora més tard. Aquí ens hem adonat que no estem a un destí tant europeu com altres anys, on nosaltres solem ser dels que anem tard. Avui hem sigut els segons i això ens ha anat de perles. Després dels serveis hem trobat una plaça lliure a dins l’àrea i ens hem canviat de lloc. Ens hem instal·lat de nou. 

El dia pinta molt calorós, uns 10º més que ahir, per tant primer decidim visitar la península de la Magdalena i a la tarda farem platja. 

Des de l’àrea d’autocaravanes hi ha un carril bici genial que ens acosta als jardins de la Magdalena. Els carrils bici estan impecables, ben asfaltats, ben senyalitzats. Un plaer pedalar així. Arribem al Castell després de pedalar sota un sol de justícia i un camí que alternava pujades i baixades. El lloc és impressionant. 


El castell de la Magadalena va ser un regal de noces de l’Ajuntament de Santander al Rei Alfons XIII. En aquells moments Santander havia deixat de ser un lloc d’estiueig de moda entre la gent de calers i es volia que els Reis tornessin a estiuejar a aquí. 
Per mi, el més important era veure l’edifici que donava vida a l’hotel de la sèrie El Gran Hotel. Aquesta sèrie no és antiga, però jo l’he vist durant el confinament i m’ha fet molta il·lusió veure-ho en primera persona.






En aquests moments el castell torna a ser de l’Ajuntament ja que en Joan de Borbó necessitava líquid i se’l va vendre per 150 milions de pessetes, l’any 1977. Des de llavors el castell ha deixat algunes habitacions a punt per rebre personalitats, però bàsicament serveix per fer actes de l’Ajuntament, actes privats i a l’estiu es lloga a la Universitat  de Cantàbria per fer els cursos d’estiu. Per tant, de normal, de juny a agost el castell no es pot visitar, però com que enguany els cursos es fan a distància hem tingut la sort de poder fer la visita. Només ensenyen la planta baixa, però la guia que ens ha tocat és d’aquelles que ens ha fet viure la història de l’edifici i la ciutat.

Quan ja marxàvem hem vist que dins el recinte, i a tocar el mar, hi havia un espai amb pingüins, foques i lleons marins. Hem anat a treure el cap. Hi ha un horari que alimenten les bèsties i deu ser ben distret, nosaltres no l’hem ensopegat.

Dins el mateix recinte de la península, hem pogut fer un menú a un restaurant. Hi hem anat d’hora, a les 13h, i hem sigut dels primers i hem tingut un bon lloc a l’ombra. Quan hem acabat de dinar hem anat fins al bosc que hi ha just al costat, i que també formava part de la península, i hem estat una estona sota un arbre prenent “la fresca”. Com que a la tarda anuncien tempestes, en Biel s’ha ofert per tornar a l’auto a recollir finestres que ho havíem deixat tot ben obert. 

Quan ha tornat hem anat a la platja.  Els autòctons deixaven les tovalloles en aquest bosquet, s’anaven a banyar i després tornaven a aquí a reposar sense sol. En Toni ha decidit que ell no es banyava i s’ha quedat a guardar les bicis i els trastos. El sol picava de valent i hem anat a la platja els altres. Mascareta posada, sinó no podies entrar. Les entrades estan control·lades amb una persona que control·la el tema mascaretes i l’aforament. És cert que sempre hi ha espavilats que busquen entrades alternatives, però poder control·lar l’aforament al mar és tota una proesa. I aquests més espavilats, eren tots jovenalla. 

El bany ha estat gratificant. Molt fred però ha valgut la pena. Imagino que la calorada també ens ha ajudat a asconseguir banyar-nos al Cantàbric. El nostre primer bany en aquest mar. A veure si en Toni s’anima en algun altre moment. 

Després de refrescar-nos hem tornat a agafar bicis i hem visitat, sense banyar-nos, la platja del Sardinero. També mesures estrictes de control i accés. 






Hem recorregut tot el litoral fins al final de la platja i uns núvols amenaçadors ens han fet posar rumb cap a l’auto. Hem tancat bicis, alforges, ... i no han caigut més que 4 gotes que no han mullat ni les pedres. Potser tindrem tempesta més tard ...

Descansem a l’àrea. Dutxes i sopar tranquil. 

Després de sopar hem anat a fer un gelat i a caminar vora la platja. Quin plaer de passejada nocturna, sobretot després del dia calurós que hem passat. 




Divendres, 31 de juliol

Avui destinat el dia a visitar el centre de Santander. Ho hem fet a peu, hi ha molt desnivell per visitar la ciutat en bici. Vaig llegir en un bloc que hi havia unes escales automàtiques per pujar i baixar fins el centre. Des de l’àrea per arribar al centre primer cal pujar una barriada obrera i després baixar-la, amb algun pla europeu van aconseguir els € per finançar les escales i rampes. La velocitat no és molt alta, a peu vas més ràpid però és distret i diferent. Si ho feu amb nens, és un bonn alicient. Les escales mecàniques no estan indicades, però per trobar les primeres heu d’anar davant la facultat de ciències, després ja van sorgint més o menys lligades. 





El centre de Santander és senyorial, però ens hi han sobrat els cotxes. No hi ha massa carrers peatonals. Hem visitat la Catedral i la resta del centre. Hem comprat algunes coses a les botigues del centre i hem aprofitat per dinar a un restaurant.



Després de dinar hem retornat a l’auto, hem fet serveis i hem posat rumb cap a Santillana del Mar, el pueblo de las 3 mentiras, ja que no és ni Santa, ni es llana, ni tiene mar. 
És un poble molt turístic i bonic. Potser és el lloc on hem trobat més turistes. Tothom va amb mascareta, però el tema de les distàncies no està massa ben resolt. 

Hem fet compres de records: melmelades, xoriç, formatges, quesada, ... tot per menjar.








Per dormir hem escollit una àrea sense serveis, però que està molt bé. És plana i ombrejada.

Hem acabat fent tertúlia amb uns bons amics autocaravanistes que també han vingut a dormir en aquest pàrquing i estem fent vacances paral·leles. 


Àrea Santillana del Mar
Coord. N 43.3866 O 4.1077
Preu: 6€
Valoració familiar: 3/5

Km parcials: 32
Km totals: 760



Dissabte, 1 d’agost

Al matí hem anat a peu fins a les Coves d’Altamira. Des del Parquing hi teníem uns 2 Km. Ha sigut una caminadeta ben xula, però quan hem arribat no hi havien entrades disponibles fins a mitja tarda. Hem valorat que no ens volíem esperar fins llavors i hem tornat a peu a buscar l’auto. 





Hem posat rumb direcció a Comillas. A l’entrada del poble hi havia un P per autocaravanes que ens ha permès dinar i visitar la ciutat. Això si, sota un xirmiri que deixava ben moll  i que el radar de pluja ni detectava.  Comillas és un poble bonic i molt turístic. Hem visitat el poble i una petita torre que va construir en Gaudí anomenat el “Capricho”. 




Hem fet quatre compres a una cadena de súpers que aquí veiem a tot arreu: Lupa. Ja tenim unes quantes provisions més. 

Hem arribat ben xops a l’auto, sort d’haver agafat paraigües! 

Hem enfilat direcció a Sant Vicente de la Barquera. La distànica no ha estat molt gran i el camí bonic. Però a l’arribar a St Vicente tot s’ha complicat. Cap dels P que teníem mirats ens ha servit, o estaven plens o eren de tant difícl accés que no hi hem gosat entrar. Al passar al costat del port un noi ens ha fet senyal que entréssim, segons en Toni era un “Gorrillas”. Ens ha fet aparcar allà al port, tot i que hi havia una senyal de prohibit autocaravanes ben gros. Ens ha demanat la voluntat, i li hem donat 5€. Però acte seguit, hem pensat que allò potser ens sortiria molt més car. Era molt evident el senyal ... i hem decidit donar per perduts els 5 € i continuar buscant un lloc que no fos prohibit. Al final, buscant un altre destí, ens hem trobat un càmping i veient que era tot tant complicat en aquest poble, hem decidit agafar plaça aquí per dormir. 

Tenen un espai destinat íntegrament a autocaravanes, que ens anirà perfecte per passar la nit i no haver de patir per multes de la guàrdia civil, que ja ens han fert saber que no som molt benvinguts a Cantàbria ( a través d’altres companys de viatge, no parlem per experiència pròpia)


Càmping El Rosal
San Vicente de la Barquera
Coord. N 43.388950 O 4.385780
Preu: 15€
Valoració familiar: 3/5

Km parcials: 62
Km totals: 822


Diumenge, 2 d’agost

Ens llevem amb pluja i xirimiri. La Jana avui ens ha anat a comprar l’esmorzar tota sola. Ha sigut l’encarregada de triar què voldríem  per esmorzar. Un bon esmorzar!!!

Després d’esmorzar hem anat a visitar, a peu, el poble de St Vicente de la Barquera. En Bustamante no l’hem vist per enlloc. El poble ha sigut dels que menys ha valgut la pena. Si us agrada el surf és un bon destí. Amb els nens hem quedat que buscarem algun altre poble de platja que puguin provar-ho una mica, aquí anem amb el temps just ja que tenim entrades per la cova del soplao per aquesta tarda. 







A les 13h hem sortit del càmping amb els serveis fets i hem posat rumb cap a la Cova el Soplao. El navegador ens ha fet una d’aquelles males passades i ens ha fet passar per una carretera súper estreta i enfilada. Sort que no ens hem trobat cap auto de cara, però els cotxes amb qui ens hem creuat s’han enrecordat de les nostres mares, segur. 



Finalment hem arribat a les coves i hem pogut fer dinar al Parquing. A l’hora en punt estàvem prepararts per pujar al trenet dels miners que ens ha endinsat dins la cova. No es poden fer fotos de l’interior. Ha sigut una visita d’una hora aprox i molt interessant, val la pena fer la visita. Vam haver de comprar les entrades ahir per internet ja que no en venien a taquilla. Degut al Covid, això comença a formar part de la normalitat. 

Un cop feta la visita hem posat rumb cap a Potes, passant pel Desfiladero de la Hermida. Aquí hem tingut una mica de decepció, esperàvem trobar una carretera d’alta muntanya i amb moltes vistes i no n’hi ha hagut per tant. Amb l’auto tampoc hem pogut parar a cap mirador jas que tot estava ple i no hi cabíem. 

A l’entrada de Potes hem trobat el parquing on dormirem, darrera el súper Lupa. És un parquing gran, sense serveis, i amb parcel·les planes i d’altres ben desnivellades. Llegint comentaris del P sembla ser que la policia no deixar posar les alces a les autos, i ningú sap el perquè. Nosaltres hem pogut aparcar ben plans i no necessitarem anivellar-nos, per sort. 

Hem anat a fer un tomb pel poble i localitzar així turisme per demà anar a buscar informació. 

El poblet és turístic però molt bonic. Hi ha molt ambient a tots els carrers.  Demà organitzarem les excursions a fer des de Fuente Dé.









Parquing Potes

Coord. N 43.155320 O 4.618830
Preu: 0€
Valoració familiar: 2/5

Km parcials: 69
Km totals: 891


Dilluns, 3 d’agost

Els dilluns al matí hi ha mercat a Potes. Abans però d’anar al mercat, hem anat a l’oficina de turisme. Hem demanat info per l’activitat del telefèric de Fuente Dé i alguna proposta per sortida a peu, per aquesta tarda. També hem mirat si podíem fer la ruta del Cares des d’aquí, però és viable. La noia ha sigut molt amable i ens ha anat donant totes les informacions que li demanàvem. Un cop informats, hem anat a voltar pel mercat i botigues del poble. Hem acabat firats: llegums, formatges, vestits, pa ...una mica de tot. 





Després de dinar hem fet la sortida fins a Santo Toribio de Liébano a peu. Ens esperàvem un passeig planer hi ha sigut ben dret i sota un sol de justícia. Un cop a dalt i mentre visitàvem el monestir, un frare ens ha avisat que en cinc minuts començava una explciació sobre el lloc on érem. Ens hem quedat a escoltar el frare hi ha valgut molt la pena, a més l’home ho explicava amb moltes ganes i hem après coses que no sabíem.  Hem sortit contents de la visita. 



En Biel enlloc de venir a peu ha agafat la bici i ha anat a fer una sortida. Ha sigut més forta del que s’esperava i només n’ha fet una part. I és que aquí, vagis on vagis, tot fa pujada.

La primera intenció era anar a dormir al P de Fuente Dé. Però hem anat llegint comentaris que la dormida està prohibida al P, i com que aquí a Potes estem bé, hem decidit quedar-nos aquí i demà a primera hora agafar el cotxe i pujar cap a Fuente Dé. Intentem ser respectuosos amb els senyals de prohibicions que trobem.

Per tant seguim fent nit a Potes. 


Dimarts, 4 d’agost

Ens llevem ben d’hora i sortim de Potes a les 8.00 am, sense esmorzar. La distància fins a Fuente Dé, és d’uns 30-35 minuts, amb l’autocaravana. Quan arribem a l’aparcament de Fuente Dé, en Toni i la Montse van de dret a buscar entrades. Ahir quan vam voler fer la compra per internet, ja havien passat les 24h d’antel·lació que es necessitaven i no era possible. Cal fer cua, però és àgil i amb 30 minuts ja són de tornada a l’auto i amb les entrades per les 9.30. 

Preparem dinar, motxilles, roba d’abric, aigua ... i a les 9.30 estem a punt per enfilar-nos. La pujada és important i es fa de manera ràpida i vertiginosa. Un cop a dalt ens fem una foto panoràmica i arrenquem la pujada. 



Comencem abrigats però mica en mica, anem traient jerseis i llargades de pantalons.

Les vistes són impressionants, paisatges d’alta muntanya i camins escarpats. L’inici és suau, després s’enfila molt i al final tot i pujar, no és tant repicat com a la meitat.







Trobem alguna clapa de neu perpètua, que fan les delícies de petits i grans. 



L’excursió l’hem finalitzat al coll dels “Horcados Rojos”, tot i que els més joves han intentat culminar el cim de Rojos, però sense èxit ja que el final é snomés per excursionistes experts. 



La pujada l’hem fet amb unes 2 hores i mitja. Hem dinat baixant, volíem trobar una ombra, però això ha sigut missió impossible. Al final del dia, hem aconseguit una bona assolellada.

Us deixo el perfil de la sortida d’avui:





La sortida és d’alta muntanya, i val molt la pena. Recomanable 100%.

Un cop a baix, ens fem unes dutxes al paquing i programem la següent ruta. 

De tonada, parem a Panes a fer serveis, a una àrea de carretera molt correcte.

Posem rumb cap a Llanes. A fora l’àrea està plena, però trobem plaça a dins i entrem. 

Avui sopem a fora, tot i que abrigats amb un jersei.


Parquing Llanes

Coord. N 43.424190 O 4.767350
Preu: 3€
Valoració familiar: 4/5

Km parcials: 113
Km totals: 1004


Dimecres, 5 d’agost

Avui hem fet un dia tranquil. Al matí, mentre hem visitat Llanes, hem fet la bugada en un servei d’aquests ràpids. D’aquesta forma no hem entrat a cap càmping, que per aquesta zona estant súper plens. Potser és més fàcil aparcar a una àrea que a un càmping. Mentre la roba es rentava i s’eixugava, hem fet el turista. 








Hem dinat a l’àrea i després de dinar i la sobretaula, hem fet els serveis de l’auto. Cal agafar paciència per fer-los ja que la màquina és una mica lenta ...

Un cop hem estat a punt hem posat rumb cap a la Platja de Guapiyuri. Una platja que cal veure amb marea alta, si hi aneu amb marea baixa, no veureu res de res. Hem hagut d’aparcar molt lluny i caminar una mitja hora per arribar-hi. I quan hi hem arribat, per mi ha sigut una decepció enorme. Estava ple de gent, a la sorra sobretot, i hem acabat desisitint banyar-nos allà i hem anat a la platja que he,m trobat just abans.




Un cop fet el bany hem anat direcció a Llovio, al Parquing on demà començarem la baixada en Kaiacs del riu Sella. 

Els amos del negoci, ens han deixat dormir al seu parquing i així ja hem estat a punt de bon matí per la baixada.

Parquing Llovio
Hotel Ribera

Preu: 0€
Valoració familiar: 2/5

Km parcials: 35
Km totals: 1039


Dijous, 6 d’agost

Ens hem llevat i hem preparat el dinar. Avui toca baixada pel Sella. Com que hem dormit al mateix lloc on hem d’arribar ens estalviem desplaçaments. A les 10:30 ens dirigim amb els nostres trastos cap a l’oficina de l’empresa Canoas Ribera. 

Ens han donat una armilla salvavides per a cadascú i un tanc estanc per cada canoa. A dins de cada tanc hi hem posat les nostres pertinences. Degut a aquest motiu tenim poques fotos del dia. Massa aigua per tot arreu. 

El dia ha sigut assolellat i calurós i tots hem tingut la mateixa pensada. El riu baixava a tope!!! Però molta, molta gent. Al començament xocàvem contínuament però hem anat agafant l’aire i hem anat aprenent a girar, a frenar, a compenetrar-nos, ... A casa hem fet dos equips: Toni i Jana, i Biel i Mia. La mitjana d’edat dels participants era d’uns 18-20 anys. 

La ruta és llarga, jo amb 5 Km menys també hauria fet. Hem fet uns 14 Km. Pots anar parant quan vols, i a més vas trobant “xiringuitos” on hi ha música i servei de bar/restaurant. Nosaltres ens portàvem el dinar i pels volts de les dues, hem buscat una ombra i hem fet el nostre àpat.

La gràcia és que quan et sembla pots parar i remullar-te, pots descansar, pots esquitxar els amics, ... hem rigut de valent. 

El riu Sella té trossos amb força aigua i en canvi d’altres que t’encalles per falta de profunditat. Alguns ràpids que són accessibles sense saber-ne massa i els disfrutes. La valoració del dia és molt positiva i recomanable. 

Si us interessa busqueu diferents empreses per què els preus varien. Nosaltres hem pagat 20€ adults i 12 € menors de 14 anys. Crec que era de les més baratetes.

Quan hem arribat al nostre destí final, després de més de 6 hores de descens, i sense fer massa parades, ens han ofertt els vestuaris per dutxar-nos i canviar-nos. Ens ha anat súper bé. 

Hem recollit la roba molla, que està xopa, l’hem estès, els nens han berenat i hem posat rumb cap a Cabrales. Demà volem fer sortida a peu important.

Quan hem arribat a Cabrales, la temperatura era de 31º!!!! El Parquing on pots dormir, sense serveis, no es pot treure elements de càmping a fora. I a dins l’auto fa una caloreta ... La previsió del temps per demà, era radiant, i ara marca possibilitats de tempesta a la tarda. Per això deu fer aquesta calor.

En tot cas, ens llevarem d’hora i començarem l’excursió a les 8.00 del matí pel que pogués passar.

Hem anat a buscar informació del bus i ens han dit que a partir de demà el primer bus llançadora serà a les 9.30. Com que ho hem trobat molt tard, i tampoc ens han assegurat que hi puguin pujar gossos (els nostres amics duen un pelut), al funal hem decidit agafar un taxi de 8, que l’omplim a tope, i així podrem sortir abans.

Ara ens toca descansar que avui ha sigut un dia molt mogut








Parquing Cabrales

Coord. N43.301380 O 4.817570
Preu: 0€
Valoració familiar: 2/5

Km parcials: 79
Km totals: 1083



Divendres, 7 d’agost

El despertador ha sonat molt d’hora: a les 6:45. A les 7.00 hem anat al forn de pa a comprar el pa i ens hem preparat per estar a punt a les 8.00 per sortir amb el taxi cap a Poncebos.

El viatge amb taxi ens ha sortit molt barat, només 8€. I tenint en compte que érem 8, ens ha sortit a 1€ el viatge. El taxi conduia una mica com un boig, tenia les carreteres ben apamades. 

Abans de començar la ruta, ens hem ben untat de crema solar. Després de la soleiada d’ahir, necessitem portegir-nos més. I res, amunt que fa pujada. La primera part de la sortida és una bon ascens. Un cop agafes altura, la resta de la ruta és força planera, però llarga, això si. Són 12 Km d’anada i després 12 més de tornada. També hi ha la possibilitat de tornar amb taxi des de Caín, però cal fer uns 100 km de cotxe i val 35 € per persona. Nosaltres hem decidit retornar a peu. 





Gairebé a punt per acabar la ruta, hem vist un gorg molt temptador que ens ha fer desistir als nens i a alguns grans d’acabar allà la ruta. la Montse i en Josep Mª, amb el gos, han continuat fins a Caín. La part que quedava era bonica amb túnels i ponts. Però el dia d’avui ha estat molt calurós, i alguns hem agraït poder posar els peus a l’aigua i estar una estona asseguts a l’ombra. 


La sortida és molt bonica, hem passat moltíssima calor, sobretot a la tornada. És una bona caminada. No està recomanant a menors de 12 anys, imagino que per les alçades, però no és una ruta perillosa. El camí és ample i es passa bé. Gairebé imagino que la ruta no és recomanada per un tema de durada i condició física. 

Us deixo imatges de l’excursió de la Ruta del Cares. 
















Avui dormirem al mirador del Naranjo de Bulnes. Demà ens agradaria fer repòs i entrar a algun càmping, però hem trucat a 2 i els 2 estan plens. Ja veurem demà com va. 


Parquing El Mirador del Naranjo de Bulnes

Coord. N 43.3120 O 4.8388
Preu: 0€
Valoració familiar: 2/5

Km parcials: 5
Km totals: 1088


Dissabte, 8 d’agost

Avui hem decidit agafar-nos un dia tranquil. Després de tants dies de turisme actiu, necessitem reposar una mica. Hem provat d’anar de càmping, per fer un dia de relax total, però ha sigut missió impossible. O bé perquè és dissabte o bé perquè encara estem en temporada alta, no hi ha hagut de trobar plaça a cap dels càmpings que hem trobat. Això ens ha fet capgirar els plans. Hem anat primer a Cangues d’Onís a fer serveis ja que necessitàvem omplir i buidar urgentment. Hem estat més d’una hora fent cua per poder fer serveis, però hem decidit esperar-nos i fer-los ja que no hi ha més opcions properes. Amb el munt d’autocaravanes que som, no és estrany que tothom necessiti fer ús dels serveis d’aigua i desaigües. 

Un cop hem acabat els serveis hem anat a buscar aparcament. El Parquing oficial estava ple a vessar, quedaven llocs a un parquing que marcava explícitament que no es podia parar si eres una autocaravana. Tot i que hi havia unes 6 autos aparcades, no hem volgut arriscar-nos a parar allà. Hem continuat buscant i fins el 2n intent no hem trobat lloc. Ens ha agradat molt la idea: els de l’equip de futbol havien habilitat una esplanada i cobraven 3€ per auto que aparcaven. És una manera de finançar la seva entitat i a més donar sortida al munt d’autos que voltem aquest estiu. El responsable del futbol ens ha comentat que aquest any era inaudit el munt d’autos que hi havien allà, i que de fet la idea havia sortit després que l’any passat havien vist que tenien un problema com a poble i que podrien fer-se uns calerons per la seva entitat. A nosaltres i a la resta d’autocaravanistes ens ha anat molt bé.

Un cop aparcats, hem anat a donar el volt pel poble. Avui dinem a fora i hem fet plats típics de la zona. Després del dinar, hem fet el turista i hem anat de compres. Cangues d’Onís és molt turístic i hi havia moltes botigues per voltar i firar-se. 






Un cop fetes les compres i el passeig pel poble, hem posat rumb cap al Pàrquing de Covadonga. 

Hem escollit el Parquing núm. 3, és un parquing verd que ens ha permès fer sopar a fora i xerrada després de sopar. El Parquing està força ocupat per autos i furgos. Ens sembla que és un parquing de pagament, però quan hem entrat no hi havia ningú. Potser demà al matí algú ens vindrà a dir alguna cosa. 

Dormirem súper bé i tranquils en aquest lloc. 

Parquing Núm 3 Covadonga

Coord. N 43.3146 O 5.0661
Preu: 0€
Valoració familiar: 4/5

Km parcials: 39
Km totals: 1127


Diumenge, 9 d’agost 

Ens llevem amb un dia ben núvol, tal i com deien les previsions del temps. Ens pensàvem llevar-nos amb tot el pàrquing ben ple de cotxes però no ha estat així, fins i tot algunes furgos i autos ja havien sortit. 
Els homes a 2/4 de 9 han anat a comprar els tiquets pel bus. Per pujar als llacs, la millor opció és agafar el bus. Té un preu de 9€/adult i 3,5€/menor de 12 anys. Aquest tiquet és vàlid per tot el dia i es pot pujar i baixar a diferents parades al llarg de tot el dia. 

L’opció d’aparcar al Parquing 3 (avui que hem vist el 4, quan hi hem passat amb el bus) ha estat molt encertada. És el Parquing més gran i ample de tots. El bus té parada davant de tots els pàrquings, a peu de carretera. Un cop s’arriba al Monestir de Covadonga ( 2 Km després dels Parquings) la carretera queda restringida al trànsit general de les 8:30 am a les 8:30 pm. A dalt hi havia cotxes, furgos i autos que havien pujat abans de les 8:30. En teoria a dalt no es pot dormir. 

El problema rau en que aquests cotxes/furgos/autos que han pujat abans de les 8:30, poden baixar quan els sembla. I llavors fan uns taps a la carretera que telaaaaaa. Els busos amunt i avall entre ells es tenen control·lats i s’esperen als llocs amples a que l’altre passi. Però a la resta de cotxes te’ls vas trobant a qualsevol revolt. Això vol dir que el bus no recula ni un metre i els cotxes han de fer marxa enrera fins que el bus pot passar. I quan no són els cotxes els que taponen la carretera, són els animals: vaques o cabres invadeixen la carretera i no s’aparten fàcilment. El conductor ha hagut de baixar 2 cops a espantar animals i fer-los fora de la carretera. Tot un panorama. 

Un cop hem anat pujant, són 12 Km de carretera de muntanya, la boira ha anat baixant i ens hem quedat sense paisatge de muntanyes. A dalt, la boira s’obria a estones i es tornava a tapar. Fins que el sol ha guanyat la partida, i s’ha imposat a dalt els llacs. 





Hi ha una volta d’una hora aproximada que serveix epr veure els dos llacs i una antiga mina de ferro i estany. La volta és súper fàcil i pensada per gent que no va mai a caminar. 





Hi havia molta gent fent la caminadeta. Hem aprofitat per fer fotos i gaudir del dia sense atabalar-nos massa. No hem optat ni per donar la volta al llac, o plantejar-nos alguna excursió des d’allà. Les fotos dels llacs són boniques, però aconseguides sense massa esforç. 











Un cop tot vist, hem tornat a agafar el bus i hem baixat fins al monestir de Covadonga. Hem fet la visita de la santa Cova i de la basílica. Després amb el bus, de nou retorn fins al Parquing 3.









A la tornada, un altre cop dins la boira fins a baix, que s’ha convertit en boira alta.

Quan hem arribat al parquing, gairebé estàvem sols i hem aprofitat per dinar a l’aire lliure. Avui és l’últim dia que compartim amb la família Molist-Busquets i hem fet unes partides a la botifarra i al Rummy abans de marxar. Nosaltres seguim cap a Gijón i descobrint Astúries i ells enfilen cap a un altre indret i després van cap a La Rioja. Ja ens retrobarem de nou a Osona.





Hem posat rumb cap a Gijón. Hem anat a l’àrea d’autocaravanes ja que volíem fer serveis el primer de tot. Allà no hi havia massa lloc i ens havien explicat que al vespre hi ha molt jovent i molt merder. Mentre carregàvem aigua, un senyor ens ha explicat que havien habilitat un lloc nou per dormir i estacionar, molt cèntric i que feien pagar 6€ però que era per una causa benèfica. Abans d’anar aquí on ens ha dit el senyor, hem anat a un altre parquing que tenia marcat i ben valorat, però estava tot ple i hem acabat al descampat que ens ha indicat aquell senyor. Potser som unes 20 autocaravanes, aprop del mar, amb carril bici al costat per descobrir demà la ciutat, i de moment (són les 23.00h) molt tranquil. El lloc no és bonic però serà un bon lloc de sortida per descobrir demà la ciutat.

Parquing Gijón

Coord. N 43.5423 O 5.6426
Preu: 6€
Valoració familiar: 2/5

Km parcials: 103
Km totals: 1230


Dilluns, 10 d’agost

Hem dormit molt tranquils a l’àrea, gens de soroll ni merder durant la nit. Al matí hem descarregat les bicis i hem anat a descobrir la ciutat. Des de l’àrea que hem dormit, hi ha carril bici gairebé al costat que segueix el passeig marítim. 


El primer que hem fet és anar a turisme. I demanar què ens recomanaven veure. Aquí ens han donat mapa en paper, a la majoria de ciutats no ens n’han donat per culpa del covid. 

Hem fet el turista a peu, ja que el casc antic no és pla i no té carrils bici. Hem deixat les bicis lligades i hem sortit a descobrir la ciutat. 

El casc antic no ens ha agradat pas molt, hem vist ciutats més boniques. La part comercial estava bé, però ens pensàvem trobar una ciutat amb més encant.











Hem dinat al centre de la ciutat. Una de les coses que hem comprat és una catifa gran per l’auto i quan hem tornat, després de dinar i mentre els nens feien dutxes, l’hem instal·lat.



A la sortida del pàrquing de Gijón, una senyora ens ha fet tornar a pagar 6 € pel dia d’avui. Es veu que la tarifa comprèn de 9.00 a 9.00, i que són tolerants amb les autos fins a les 12h del migdia. Nosaltres hem sortit a la tarda. Com que a més és per una bona causa, no ens ha sabut tant greu pagar el que ens demanava. 
 
Després hem posat rumb cap a Cudillero, un bonic poble pesquer.

Just a l’entrada del poble, hi ha una gasolinera on pots fer serveis. Cal pagar 3 € si no fas una despesa de 30€ a la seva botiga. Hem pagat per l’aigua  i hem tirat direcció al poble. La intenció era visitar el poble i després anar a dormir a algun parquing de platja. La sort ens ha sigut molt favorable, i just a l’entrada hem trobat un espai perfecte per la nostra auto. Un aparcament al costat del port i acompanyats d’unes 30 autos més. 

A l’arribar hem anat a fer la visita al poble. 






Hem voltat pel poble, hem pujat als miradors i hem comprat productes típics com paté de musclos, de sardines i de cabrales. Avui sopant ens hem menjat el de musclos i era ben bo. 

Mentre preparàvem el sopar, hem tingut uan bonica posta de sol.






Parquing  Cudillero

Coord. N 43.5683 O 6.1536
Preu: 0€
Valoració familiar: 3/5

Km parcials: 62
Km totals: 1292


Dimarts, 11 d’agost

Al matí he anat a comprar el pa al poble, al forn España. El pa ha sigut ben bo. Em sembla que mai havia vist tantes banderes espanyoles. No en aquest poble, en aquestes vacances vull dir. Fins i tot, moltes de les mascaretes de la gent, tenen una bandera espanyola a la base. M’garadaria veure banderes d’Astúries, però aquestes es poden comptar amb els dits d’una mà. 

Després d’esmorzar i visitar l’oficina de turisme, hem anat cap al Cabo Vidio. Segons al noia de turisme, es podia arribar amb autocaravana fins al mateix Cap. Quan hem arribat, no hi havia cap espai per aparcar cap auto, estava tot ple de turismes. Hem hagut de girar i anar a aparcar al centre del poble. Hem caminat una estoneta fins al far, però les vistes valen la pena. Autocaravanistes estigueu alerta que avui plantaven una senyal de prohibit circular autocaravanes. On hem aparcat nosaltres, hi havia molt lloc i era fàcil i pla. 








El penyasegat té més de 100 m d’alçada. Fa impressió.

Un cop vist hem posat rumb cap a Luarca. Hem aparcat al Parquing que hi ha al costat de la zona esportiva. És una esplanada gran. Hi havia força autos però el lloc era compartit amb turismes. Quan hem arribat hem dinat, primer amb l’auto mal aparcada i després quan ja acabàvem de recollir, hem pogut aparcar a un dels llocs que una auto ha deixat. 

Hem sortit a descobrir el poble de Luarca, un bonic poblet de pescadors, i mentre fèiem el cafè ha començat a ploure i hem fet tota la visita sota una fina capa de pluja. El poble és molt bonic, llàstima que no l’hem vist amb algun raig de sol.




Hem arribat de nou al paruqing ben molls. 

Després hem posat rumb cap a Navia. Però abans hem parat a fer compres a un súper gran que hi havia a l’entrada del poble. 

Amb poca estona hem arribat a Navia, i continuava plovent. Hem fet serveis a l’àrea que hi ha darrera l’Eroski-Familia. Mentre buscàvem info de l’àrea he vist que hi havia comentaris que el súper també disposava de bugaderia. He anat a mirar si hi havia rentadores lliures i si que n’hi havien. Per tant, hem aprofitat i hem fet una rentadora i una secadora. Ha sigut un vespre ben aprofitat.

Aquest any hem descobert les bugades a fora dels càmpings. Sempre entràvem a càmpings per fer rentadores. Fent-les així surten més cares, però són més ràpides i més efectives (queda tot ben net i sec). 

Avui dormirem a aquest poblet acompanyats d’un pilot d’autos, potser som unes 25-30. 

A partir de demà ja no tirarem més cap a ponent i ja començarem el retorn. Volem fer Oviedo i La Senda del Oso, una ruta de bicis. La tornada la farem per León i Palencia. 

Avui fa 15 dies que vam sortir de casa.


Parquing  Navia

Coord. N 43.545710 O 6.719730
Preu: 0€
Valoració familiar: 3/5

Km parcials: 68
Km totals: 1360


Dimecres, 12 d’agost

Ens llevem amb pluja i aquesta pluja no ens abandona en cap moment del dia. Ha plogut com si ens tiressin galledes d’aigua a sobre ... i sense parar ... hem quedat molls com ànecs cada cop que hem sortit de l’auto.

Després d’esmorzar hem anat a visitar Navia. Un poble animat i amb vida, amb comerços i botigues que és la capital de la seva regió. 

Abans de marxar, hem tornat a fer serveis i així hem sortit amb tot a punt.

La idea era dinar a Oviedo, però com que plovia tant hem anat més lents a la carretera i al final hem decidit parar a una àrea de l’autopista i arribar dinats a la capital. 

A Oviedo hem aparcat al parquing del Invierno. Un parquing amb desnivell, però que si ens hagués fet falta es podria haver dormit. 

Des d’aquí hem visitat el centre. Sempre amb paraigües i sempre sota la pluja. És una ciutat bonica plena d’estàtues per tot arreu. 










Un cop feta la visita i algunes compres de shopping, hem posat rumb cap a la Senda del Oso. Preferim dormir al parquing que demà ens durà de dret a fer la sortida amb bici. La previsió per demà no és de pluja, esperem que es compleixi.

Parquing  La Senda del Oso

Coord. N 43.2636 O 6.0046
Preu: 0€
Valoració familiar: 3/5

Km parcials: 151
Km totals: 1511



Dijous, 13 d’agost

Hem descansat súper bé. Malgrat tenir la carretera al costat, el trànsit de nit no és massa alt i no hem sentit res. Al matí, tothom ha fet uan mica el ronso a l’àrea i no es sentia gens de moviment. No hi ha hagut possibilitat de comprar pa ni res per esmorzar, i hem fet esmorzars amb el que teníem.

Ens hem preparat per fer la sortida sense saber massa quin traçat havíem de fer ni quanta estona durava. Al final des d’on hem dormit nosaltres, Proaza, hem anat direcció Entrago ( a un dels inicis de la ruta). Per nosaltres la bicicletada ha començat fent pujada suau contínua, i després ens ha quedat tot de baixada fins el pàrquing. La ruta té unms 20 Km i nosaltres començant a Proaza, n’hem fet uns 15 d’anada i uns altres 15 de tornada.

La ruta és molt bonica, segueix el congost del riu i té vistes molt xules. També hi ha molts túnels que fan que la ruta sigui molt especial. Només caldria solucionar el ferm, és súper irregular, i cal que estiguis tota l’estona molt al cas de la conducció per no caure o fer-te mal. 

La sortida l’hem fet amb molts “domingueros” que pedalen poc al cap de l’any. Hi ha una opció de fer-la només de baixada, i que et retornin amb furgo fins a dalt, i aquests que només la feien de baixada es notava molt qui eren. 

Malgrat tot, sortida molt recomanable. 











Un cop hem retornat al parquing hem preparat dinar, hem fet dutxes i hem recollit les bicis i els trastos. 

Finalitzat tot, rumb direcció a León. 

Demà ens trobarem amb un company de feina d’en Toni que té casa a aquí.

Hem parat a una àrea amb serveis, però els llocs destinats a les autos estan tots plens. Hem hagut d’aparcar als llocs dels turirmes. La policia local ha passat i no ens ha dit res, imaginem que fan la vista grossa si no hi ha més places. 


Parquing  León

Coord. N 42.604470 O 5.584230
Preu: 2,80€
Valoració familiar: 2/5

Km parcials: 134
Km totals: 1645


Divendres, 14 d’agost

Avui a mig matí ens hem trobat amb en Pepe i la Pilar, ell company de feina d’en Toni i estiuejants de Lleó. Ens han fet una visita cultural pel centre de la ciutat i després hem anat  de tapes. Un plaer tapejar amb gent experta i que et porta a llocs que coneixen perfectament. 






Havent dinat, hem retornat a l’auto i hem posat rumb cap a Logronyo. A mig camí, hem decidit que estaria bé fer una mica de volta i passar per Andorra. No ens ve de pas, però anem bé de dies i ens ho podem permetre. O sigui que ja tenim nou destí per demà. 


Parquing  Logroño

Coord. N 42.474990 O 2.454020
Preu: 0€
Valoració familiar: 4/5

Km parcials: 310
Km totals: 1955 2401


Dissabte, 15 d’agost

Avui dia de ruta i carretera. Hem sortit de Logroño i hem anat fent fins arribar a la Seu d’Urgell. Demà entrarem al càmping Valira i farem un parell de dies de relax, neteja d’auto i shopping. 

Tanquem aquí el post d’aquestes vacances, diferents però no per això menys interessants. 

Deixem algunes idees/reflexions d’aquestes vacances.

- Vitajar amb autocaravana per Cantàbria i Astúries ha sigut molt fàcil. Exceptuant el poble de San Vicente de la Barquera, hem trobat sempre pàrquing i serveis sense patir massa. De fet, amb totes les vacances només hem fet 1 nit de càmping, i per què no ens deixaven aparcar a cap lloc de l’esmentat poblet.

- Hem descobert les bugaderies ràpides. Amb una hora hem pogut rentar i eixugar la roba. El servei és més car que el de rentadora i assecadora d’un càmping, però si comptes que t’estalvies la tarifa del càmping ja et surt a compte.

-El mon de l’autocaravanisme està en augment. Hem trobat moltes autos i furgos, especialment basques i catalanes. 

- La connexió a internet de la gran majoria de llocs que hem estat, excepte alta muntanya, ha sigut excel·lent. 

- En general han sigut unes vacances més econòmiques que les anteriors, fonamentalment pels quilòmetres fets, la manca de peatges i que el preu de la restauració és més ajustat. 

- Hem deixat Galícia per poder-la fet amb calma en una altra ocasió. 


Esperem que la pandèmia ens deixi continuar viatjant, i si és possible fer-ho sense mascareta millor que millor. 

Salut i quilòmetres.

Àrea La Seu d’Urgell

Coord. N 42.359180 E 1.464380
Preu: 0€
Valoració familiar: 4/5

Km parcials: 446
Km totals: 2401