Preparem el viatge pensant en 3 etapes a la Bretanya. Una al sud, de 6 dies, una a la Costa Rosa de 4 dies i una altra a la zona de Sant Malo de 4 dies mes.
Tambe volem fer una paradeta d'uns 4 dies al Marais Poitevin, tot baixant i una visita a Futuroscope.
La pujada fins a la Bretanya, la farem en dos dies. Parant a un poblet situat al costat de Cognac.
Preparats, llestos i ja.
Comencem!!!!
Dissabte, 25 de juliol
Sortim tal i com teníem previst a les 5h de la matinada. La previsió és arribar a un càmping municipal a Saintes. Son una mica més de 700 km des de casa.
El viatge el fem sense incidents, tot i trobar un fort vent a l'alçada de l'Empordà i les Corberes. Després de dinar trobem pluja i el temps es torna més fred. Amb tot, a l'arribar al camping s'ha aclarit de nou i després d'instal.lar-nos podem fer piscina i tot.
Quan preparem els llits, decidim posar els nòrdics. Després de l'estiu calorós que hem passat a casa nostra, ens fa il.lusió i tot tapar-nos per dormir.
El càmping on som, ens agrada molt. No tant per les instal.lacions, que són correctes, sino per l'espai que ocupa. Hi ha una arbreda molt gran i extensa i tens una sensació de pau i quietud increïble.
Anem a dormir d'horeta, que avui hem matinat molt.
Nom del càmping: AU FIL DE L' EAU, SAINTES
Diumenge, 26 de juliol
Ens hem llevat una mica més tard del previst, descansàvem tant bé!!!! Hem esmorzat al càmping i ens hem posat en marxa de nou. Avui ens queda una tirada d'uns 400 Km fins al càmping on hem fet reserva a la zona sud de la Bretanya, concretament a Benodet. Des d'aquí farem la descoberta de la zona.
Durant el viatge trobem de tot: núvols, sol, vent i aigua. Però fem el trajecte sense incidents. Això si, hem d'anar amb els cangurs i els polars a sobre, fa fresqueta fresqueta.
Quan hem arribat al càmping, els nens han quedat encantats: piscina coberta, inflabes, llit elàstic i un bon parc. L'amo del càmping ens ha dit que ens instal.léssim i que a les 7h de la tarda hi havia una reunió de benvinguda al bar. A les 7h érem a la reunió, ens han presentat la gent que treballava al càmping, les animacions de la setmana, i totes les excursions a fer des del camping. Realment, no és mala idea fer aquestes presentacions col.lectives. A més ens han connectat tots els aparells familiars a la wifi del càmping de forma gratuïta, això també ha estat molt celebrat per un sector de la família, cada vegada més ampli.
Abans de sopar hem estrenat la piscina coberta i el tobogan aquàtic, tot i que aquest no és cobert i realment no convidava gens a pujar-hi.
Soparet, partides de ping pong ( es fa fosc més tard que a Catalunya) i finalment un Rummy a la caravana.
Nom del càmping: CAMPING AUX DEUX CHÊNNES, BENODET.
Dilluns, 27 de juliol
Ha plogut tota la nit, una pluja fina i continuada i al matí ens hem quedat adormits. Fins a les 10h no ens hem despertat cap dels cinc!!!!
Un cop desperts i esmorzats, i vist les previsions del temps, hem decidit fer dos pobles, un al mati i un a la tarda i entremig tornar a dinar al camping.
Al matí hem anat a Concarneau. Una ciutat amb un casc antic emmurallat i dins el mar.
Només arribar ens hem endut la primera sorpresa. Dins les muralles hi havia un grup de música antiga, que interpretava "El testament d' Amèlia". Digueu-nos sentimentals, però ens ha fet molta gràcia sentir cantar en català lluny de casa. Quan hem tornat a passar-hi els hem anat a donar les gràcies per la interpretació feta. Ens han explicat que dins el seu repertori també toquen El Cant dels ocells i Els Segadors.
La ciutat emmurallada és bonica, però hi havia massa quantitat de turistes.
Hem anat a dinar al camping, agraint una bona estona de tranquil.litat i després de dinar hem fet via cap a Quimper. Una ciutat força gran però amb un casc antic molt bonic. Amb una catedral gòtica imponent i unes cases de fusta al centre molt originals.
Després de fer el volt i berenar hem tornat cap al càmping. Allà ens hi hem trobat la família Casals-Arquimbau de Tona. També estan fent vacances en aquesta ruta i vam decidir buscar un punt de trobada per fer un dia de vacances plegats.
Hem organitzat un sopar comunitari i una bona tertúlia, mentre els nens jugaven amb ganes.
Dimarts, 28 de juliol
Avui el dia també es mostra insegur i per tant continuem amb la idea de fer poblets. Al matí hem visitat Pont-Aven, un poblet de pintors on hem fet una ruta a peu a través d'uns molins d'aigua. Al poble hi havia mercat i hem fet algunes compres de fruita i embotit.
Per dinar hem entrat en una creperia, que tenia tots els adhesius possibles de la Guia del Routard. No ens ha defraudat gens, les crêpes eren boníssimes i ens ho hem menjat tot molt de gust.
Després de dinar, hem agafat els cotxes i hem anat direcció Locronan. Un poblet medieval que totes les guies en parlen molt bé. Realment és un lloc amb molt encant i molt bonic.
Després de l'excursió ens hem acomiadat amb els nostres amics catalans i ells han continuat les seva ruta i nosaltres hem retornat cap al camping. Encara hem tingut temps per fer un banyet a la piscina coberta abans de sopar. Quin luxe!!!
Després de sopar el cel s'ha aclarit del tot. A veure si les previsions de bon temps per demà es compleixen. Ja tenim ganes de veure el sol.
Dimecres, 29 de juliol
Avui tal i com deien les previsions del temps, ens hem llevat amb un dia radiant. Amb tot, la temperatura és fresqueta.
La idea d'avui és fer una sortida sense cotxe. Des del càmping tenen una ruta marcada que ens han passat. Primer es va amb bici, després a peu i de nou es torna a anar amb bici fins el càmping. En total son uns 20 km en bici i 8 km a peu.
Per la Jana ha estat una bona sortida, i en algun moment de pujada ha tingut la seva dificultat, en canvi els grans ja tiren d'allò més bé i ara ja son ells els que ens esperen a tot arreu.
La ruta que hem fet ha anat des del càmping, cap a Mousterlin, Beg-Mel, la Roche Perché, Fouesnant i de nou al càmping. Hem fet carreteres secundàries, carrils bici, camins de ronda, ... Una bona ruta on no ha faltat la crepe del dia. Estem descobrint unes meravelles culinànies per llepar-nos els dits.
Dilluns, 3 d'agost
Dijous, 30 de juliol
Avui hem agafat el cotxe i hem fet una sortida d'aprox 1 hora per anar a veure la Punta de Raz, el Finisterre francès.
Segons la guia, la foto del far, és la més buscada per qualsevol turista que visiti la Bretanya. Nosaltres no hem sigut menys. Després de fer un pícnic amb vistes al mar, hem seguit el camí marcat per arribar fins a la Punta. Sessió de fotos, i després hem avançat fent una part més del camí que resegueix la costa. No hem arribat fins a l'altre cap, tot i que el camí era ben bonic. El dia era clar, però el vent feia acte de presència.
Un cop al centre d'atenció del parc, hem berenat una crepe. Ja hem fet un hàbit d'aquest dolç menjar.
De retorn al càmping, hem parat a comprar peix per sopar i hem anat a buscar bitllets pel vaixell de demà. Les illes Glenan ens esperen.
Divendres, 31 de juliol
Avui ens hem llevat d'hora i ens hem preparat el dinar per fer picnic. Agafem un vaixell que ens durà a les illes Glenan. Hi ha una travessia d'una hora fins a l'illa on es pot desembarcar. Un cop allà, no hi ha massa res a fer, llevat de gaudir del mar i l'aigua.
De bon matí el temps es presenta assoleiat, però amb una temperatura fresqueta. Marxem amb els banyadors posats, els polars posats i els cangurs a la motxilla. Durant la travessia, ens hem hagut de posar el cangur i tot, ja que el vent de mar ens ha fet agafar fred.
El vaixell anava ple a vessar. De fet, ahir quan vam anar a mirar quins horaris hi havien, ja només quedaven bitllets per l'anada i tornada que nosaltres hem agafat.
Un cop arribats a l'illa, hem anat a buscar una cala per banyar-nos en l'aigua super cristal.lina de l'illa. Però només ho ha aconseguit la Júlia i a la tarda una mica la Jana. Era com posar els peus dins un riu del Pirineu. Només d'estar a la vora de la platja, se'ns enrampaven els peus.
El lloc és molt bonic, però l'hem desaprofitat del tot, ja que nosaltres hi hem passat massa fred. A més teníem el record de l'any passat a les illes Bruni a Croàcia, on ens vam banyar com mai, i aquest any ens hem quedat una mica desencisats.
El que si que ens té ben intrigats són les marees. Quan hem arribat hi havia marea baixa i alguns vaixells estaven ancorats a la sorra. En canvi, quan hem marxat, hi havia marea alta i havien desaparegut alguna de les platges on al matí ens havíem banyat.
Hem dinat en unes pedres i amb bones vistes al mar i després de dinar hem tornat una mica més a l'aigua. Finalment hem fet temps en un bar tot berenant, abans no ha arribat el nostre vaixell. Quan ha arribat ja tornàvem a portar totes les jaquetes posades un altre cop.
Un cop al càmping, hem fet sopar i hem anat desmuntant tot el que teníem pel mig. Demà canviem de càmping i així podrem sortir abans al matí.
Dissabte, 1 d'agost
Avui hem recollit la nostra parada i hem anat direcció al centre de la Bretanya, a Huelgoat. No és molt lluny, uns 75 km d'on som, però farem l'excursió als boscos que hi ha i dormirem a un càmping de la zona.
Un cop instal.lats en un càmping súper verd i frondós, i a 14 graus, hem anat a la piscina coberta mentre preparàvem el dinar.
Havent dinat, hem carregat motxilles i hem sortit a peu des del càmping. Hi ha uns circuits a peu pels boscos on vas trobant diferents roques que tenen noms. La més espectacular " la Roche Temblante" que es enorme i si saps per quin lloc fer la força, es pot arribar a moure. Nosaltres hem anat provant per diferents llocs i res de res. Quan ja hem desistit, uns nois molt simpàtics ens han ensenyat ( a tots els que érem allà), el lloc exacte per on es mou la pedra.
Més fotos de diferents llocs del bosc.
En total hem una bona caminada, més de 10 km per uns paisatges verds i ombrejats i plens de roques curioses.
Diumenge, 2 d'agost
De bon matí hem tornat a fer canvi de càmping per anar cap al nord, cap a Ploumanach, a les costes d'Armor o de granit rosa.
La temperatura, quan hem arribat al càmping, era 27 graus, no ens ho podíem creure!!!
Hem hagut de dinar buscant les ombres i per primer cop en molts dies sense el polar posat o bé aprop.
Després de dinar, hem preparat motxilles amb berenar i aigua i hem anat caminant des del càmping cap al " Sentier des adouaniers". Un GR que travessa tota la Bretanya per la costa i que rep aquest nom en aquest tram. És preciós, el mar ple de roques enormes per tot arreu i amb un to de granit rosat que cap al capvespre agafen un color preciós. El sender és molt llarg, nosaltres hem fet una part. Ja que com que hem anat parant i parant per fer fotos a cada racó, ens ha passat el temps molt ràpid.
Al matí visitem Treguier. Un poblet petit amb una gran catedral. És un poble molt maco i aprofitem per comprar sardines que ens menjarem a l'hora de dinar. Fem la visita sota una pluja fina i acabem ben molls al final.
Dinem al càmping les sardines a la brasa i un rissotto que se'ns posa la mar de bé.
Avui hem vist que al poble del costat, a Perros-Guirec, hi ha una festa bretona. Hi ha cants, batejos de mar, fête gourmande i focs artificials.
Per tant a mitja tarda ens encaminem cap allà. Veiem les cantades, algunes semblants a les havaneres i altres més cèltiques amb el sac de gemecs i una mena de gralles.
Optem per sopar a la festa. Moules frites i Chipolates (salsitxes) acompanyades de patates rosses per tots. Fem petar la xerrada amb els avis del costat.
Després de sopar, i per fer temps per veure els focs, anem a passejar a les atraccions i els nens pugen a uns llits elàstics que a Catalunya també tenim.
De cop, veiem que tothom seu de cara al mar i anem veient barquetes que van passejant pel port i que van decorades amb fanalets.
Finalment acabem veient els focs que fan des d'una barca. Els Ohhhh son internacionals.
Dimarts, 4 d'agost
Avui ens llevem d'hora per anar a l'illa de Brehat. Hi ha només uns 40 km des del càmping, però és més d'una hora de cotxe. Les carreteres son molt lentes.
Un cop allà, cal fer cua per aparcar, per agafar el bitllet, per pujar a la barca, ...
Segons la guia, a la illa no hi ha res, ni un bar ni una botiga. Anem preparats i equipats per poder passar el dia en una illa "deserta". La nostra sorpresa quan posem el peu a terra és el munt de restaurants, botigues, hotels, cases i gent i més gent per tot arreu.
La illa només es pot visitar a peu o bé en bici. Transportar les bicis surt més car que llogar-les a la illa, per tant vam decidir llogar-les allà. A la primera parada ja no en quedava cap i ens hem desinflat, però a la segona n'hi havia un bon grapat. No cal perdre mai l'esperança.
Hem llogat bicis i el que ens semblava que seria un passeig ben agradable, s'ha convertit en un viatge ben estressant. Hi ha gent que camina, gent que pedala, i els uns i els altres es fan nosa contínuament. Els camins son estrets i hi han pujades i baixades ... En resum, relaxat no ho ha sigut ben gens.
La única sort, era que no calia lligar les bicis i les podies deixar a qualsevol racó, que tothom estava igual. Per tant, quan un camí es feia massa difícil, deixaves les bicis i el feies a peu.
La illa es divideix en la sud i la nord. A la sud, és on hi ha tot el bullici de comerços i restaurants. És una illa verda i florida. A la part nord, en canvi, és abrupte i sense vegetació. Personalment les vistes des del far del Nord, m'han encantat, tot i que feia força vent i no convidava a badar massa.
A l'hora de berenar, hem fet crêpes ja que hi havia un munt de llocs que en feien. Em sembla que anem a crêpe diària.
El més sorprenent del dia ha estat comprovar els canvis de la marea. Quan hem arribat al matí, hi havia la marea alta, i el vaixell ha atracat al port, normal per nosaltres. En canvi, quan hem marxat, la marea estava baixa, molt baixa. Hi havia platges sense gens d'aigua i per poder pujar al vaixell hem hagut de caminar uns 5 minuts ben bons, per un camí que al matí estava sota l'aigua.
Dimecres, 5 d'agost
Ens hem llevat sota una fina pluja, això ha fet que no ens afanyéssim gaire de bon matí. Dins la caravana si estava tant bé!!!
El pla d'avui és tranquil. Al matí fem caminada per uns boscos que ens han indicat els del càmping. S'anomena la "Vallée des grands Traouïero-Trofasquer". És un bosc ple de racons molt xulos, amb moltes pedres, per variar, i en forma de caos. La caminada sencera és de 3 hores, nosaltres no teníem tant temps ja que no volem dinar massa tard. Aproximadament al cap d'una hora de caminar, hem girat cua.
A la tarda, havent dinat hem anat a un complex de piscines salades que hi ha a Tregastel, a 3 km d' on som. Ens hem ben refet del cansament d'aquests dies. Piscines amb aigua salada a 30 graus, jacuzzi, corrents d'aigua, llits de massatges, ... de tot!!! Finalment ens hem banyat en una aigua calentona de debò.
Un cop al càmping, hem deixat tot recollit, ja que demà canviem de destí.
Dijous, 6 d'agost
Avui hem anat direccio Cancale, el poble de les ostres.
Des del càmping de Ploumanach, hi tenim una mica més de 200 km. En aquest poble no teníem càmping reservat ja que ens van dir via mail, que al matí sempre tenien places lliures. Ens hem arriscat i hem anat direcció en aquest càmping, i si, hem trobat una plaça sense problemes.
Un cop instal.lats hem fet dinar.
Hem destinat la tarda per anar a la Punta de Grouin. És a la població de Cancale i s'hi accedeix pel GR 34, el sender dels aduaners, que ja havíem fet a la zona de Ploumanach.
Hem deixat el cotxe en un pàrquing una mica allunyat i així hem pogut fer una mica de camí de ronda. A la punta, fotos i berenar.
Un cop de tornada ens hem engrescat i dos de la família hem tornat a peu fins al centre. A bon pas, hem estat una hora i mitja. Però ha sigut una bona caminada i se'ns ha posat la mar de bé.
Quan hem arribat al Port, els que ens esperaven ja havien fet gana i hem anat a comprar una dotzena d'ostres a les parades dels pescadors. Ens les hem menjat allà mateix. Ha sigut com fer una queixalada al mar. Als nens no els ha agradat massa, però als grans ens ha encantat.
Finalment ens hem quedat a sopar al centre, en un lloc d'aquests de menjar rapid que flipen als nens.
Càmping: LES GENETS
CANCALE
Divendres, 7 d'agost
Avui hem destinat el dia per visitar Saint-Malo i Dinard. Les dues ciutats es veuen des del mar. Per accedir-hi cal fer una carretera que travessa un pont.
Abans de començar l'excursió hem hagut d'anar al Decatlhon més proper, per reparar la bici d'en Biel. Al final no ha estat res, un cargol que calia apretar, ens ho han reparat i de franc.
L'aparcament a Saint-Malo es gratuït, però difícil d'aconseguir. Ens ha costat una bona estona trobar un lloc on deixar el cotxe. Finalment ho hem aconseguit i hem decidit que no el mouríem en tot el dia. Per anar a Dinard, agafaríem el "bus de mer" que t'hi porta amb 10 minuts i surt de forma continuada des de les dues ciutats.
Saint-Malo es una ciutat que té la part antiga emmurallada. Les muralles estan en molt bon estat i la part de dins es diu Intra Murs. És una ciutat que després de la 2a guerra mundial es va haver de reconstruir gairebé sencera, a excepció de les muralles que van resistir.
Un cop dins la ciutat, ets enmig del bullici de turistes: botigues, restaurants, bars, músics pel carrer, ... Però és fàcil i agradable passejar-hi i això és el que hem fet. Hem dinat en una creperia com a bons bretons, però no hem begut sidra, no ens va agradar massa.
També hem aprofitat per comprar alguns souvenirs i després de passejar per dalt les muralles, hem fet camí cap el port i hem anat a buscar el vaixell per Dinard.
Segons la guia Dinard val molt la pena de visitar. Nosaltres hem començat per la platja on es va rodar la mítica escena de la pel.lícula de Hitchcock " los pájaros", allà hem recollit sorra per una bona amiga que fa col.lecció de sorra de diferents platges del món i després hem fet un volt per Dinard. No ho hem trobat especialment bonic. És maca la imatge des de la platja amb Saint-Malo al davant i les cases senyorials que hi ha, la resta força normal.
Als dos pobles hem vist piscines naturals que es fan al mar, aprofitant les marees. Ens ha sorprès i ens ha semblat una bona idea.
Un cop acabada la visita ha tocat fer compres i omplir la nevera. Que van passant els dies i les reserves van baixant.
Dissabte, 8 d'agost
Avui ha tocat el torn al Mont Saint Michel. Ens hem preparat el dinar de pícnic i després d'esmorzar ens hem dirigit cap a aquest lloc tant concurregut. Hem desestimat la ruta del navegador i hi hem anat tot vorejant la badia. El camí és preciós, amb uns paisatges molt bonics i uns poblets encantadors.
No deu fer massa temps que han modificat tot el tema del pàrquing. Ara fan aparcar a tohom ben lluny, en uns aparcaments que costen 12,5€ al dia i després t'acosten al monestir amb uns autobusos llançadora gratuïts. Nosaltres hem preferit fer l'anada a peu, uns 45 min, i així poder fer fotos i tenir una bona panoràmica de tota l'Abadia. La caminada és del tot recomanable.
Un cop hem arribat, ens hem trobat amb una munió extensa de turistes que baixaven i baixaven dels autobusos. L'entrada al recinte ha sigut lenta i seguint les corrues de gent. Però a mesura que hem anat pujant i ha sigut l'hora de dinar dels francesos, hem anat passant molt millor.
Avui hem sentit un munt de catalans i espanyols. Com que fa dies que som fora de casa, ens ha fet gràcia i tot.
Hem pagat l'entrada per veure el monestir i ens hem endut un millor record de la visita. Si no, ens hauríem quedat només amb el bullici de gent dels souvenirs i poca cosa més.
A la tornada hem fet parada a un poblet: Dol de Bretagne. Ens ha encantat, amb cases de fusta treballades i sense aglomeracions. Hem fet la crepe de nutella del dia i en Toni una cervesa.
Un cop al càmping, bany a la piscina coberta i recollim trastets que demà ja comencem a baixar. Ens espera Futuroscope i el Marais Potevin. Adéu Bretanya!!!!
Diumenge, 9 d'agost
Avui hem deixat la Bretanya i ens hem endinsat en el Marais Potevin. Hem fet uns 350 km. El temps és una mica més calurós del que teníem.
Des d'aquí visitarem Futuroscope i farem bici i barqueta pels canals del Marais.
Un cop instal.lats, i feta la bugada que ja toca, hem agafat bicis i hem anat a fer un petit volt. Un tastet del que farem demà passat.
Càmping: LES CONCHES
DAMVIX
Dilluns, 10 d'agost
Avui si, avui toca parc, avui toca: Futuroscope, a Poitiers. Des del càmping hi tenim 1 hora i quart. No és el càmping més adient per fer el parc, però hem preferit fer cotxe i no fer una nit de càmping més aprop.
Ens hem llevat d'hora. Hem decidit que no ens preparàvem entrepans per marxar, ja que no sabem quina situació trobarem a l'entrada. Pel que hem vist, pots entrar entrepans sense problemes, ja que no revisen bosses i a més hi ha un espai per fer picnic i tot.
En Toni i jo havíem estat al parc feia just 20 anys. Del que nosaltres recordàvem queda ben poc. Ara té més aparença de parc d'atraccions, tot i que la filosofia crec que continua força en la seva línia. No ens va decepcionar ben gens.
Tot i que gairebé no vam seure per dinar, ni per berenar, no vam poder fer totes les atraccions que hauríem volgut. Alguna d'elles tenia molta cua, com la de l'Arthur en 4 D, però tots vam coincidir que havia valgut molt la pena fer la cua.
Les dues atraccions on vam fer més cua eren les més noves: la de l'Arthur i la de ballar amb robots. Però vam fer-ne un munt més. Ens en van quedar de pendents, així tindrem excusa per tornar més endavant.
Al parc vam trobar força catalans i la majoria de treballadors del parc parlaven en castellà. Als nens els va anar bé que els poguessin donar instruccions en castellà.
Ens vam quedar fins al final de l'espectacle, fet amb llums, aigua i foc.
Un consell, si mai hi aneu pagueu el parquing de bon matí, juntament amb les entrades. A la sortida hi ha unes cues de por per pagar a les màquines del parquímetre.
Dimarts, 11 d'agost
Avui ha sigut el dia del Marais Potevin.
Al matí ho hem fet amb una barca i a la tarda amb bicis.
Ahir vam anar a dormir molt tard, i avui no hem tingut pressa per aixecar-nos. Un cop ha estat tot llest ens hem dirigit a l'embarcador del poble on som: Damvix.
Hem llogat una barca per tots 5, on només dos remaven, i hem escollit fer el circuit curt, el d 'una hora. A mi em feia por que no ens perdéssim pels canals, però ho tenen tot molt ben organitzat. Els canals estan indicats, i els circuits que et marquen duren l'estona que llogues.
Els nois s'han ofert per remar i les noies aguantàvem el mapa. Per tant, jo m'he pogut dedicar a tirar alguna foto. Al començament ha costat una mica remar en línia recta, però mica en mica han anat trobant la millor manera d'anar endavant sense tenir accidents.
Hem dinat al càmping i hem fet una estona de repòs, que també ens tocava. Hem carregat el berenar a les alforges de la bici i hem anat a fer un dels circuits que surten des del càmping. Ha sigut una sortida molt agradable. El paisatge és molt pintoresc i tots els camins son tant plans que és molt fàcil per pedalar. Hem fet 15 km en un circuit circular.
A l'arribada encara ens ha quedat força per alguns salts al llit elàstic i alguna partida de badminton. Després hem recollit tots els trastets que demà baixem una mica més. Mica a mica ens anem acostant.
Dimecres, 12 d'agost
Comencem la tornada. Com que durant tot el viatge hem fet càmpings de dues i tres estrelles, vam dir que buscaríem un càmping espectacular per reposar abans d'arribar a casa. Quan preparàvem el viatge en vam trobar un que complia totes les nostres expectatives. De preu súper car, però per un parell de nits assumible. A l'intentar fer la reserva ens demanaven el 100% de l'import per avançat i vam decidir correr el risc d'anar sense reserva prèvia.
El càmping està situat abans de Toulouse. Tenim uns 400 km per endavant.
Fem el trajecte sense dificultats i quan arribem al càmping ens diuen que només tenen parcel.la per una nit. Si de cas, hem de canviar-nos de lloc de bon matí. Decidim que farem només una nit i prou. El preu del càmping és de més de 80€ ( per una nit) i la resta de nits hem dormit per entre 30 i 40€ cada nit. Ens esperem una parcel.la espectacular i quan hi arribem ens cau a terra tot. La parcel.la és mal girbada, fa molt pendent, costa d'entrar ja que està en un revolt i amb un arbre al mig, ... Els nens diuen que és una estafa, que el càmping no té 5 estrelles ni de conya ... La opinió els canvia quan veuen la piscina, bé les piscines i tobogans aquàtics. Els serveis també estan molt bé.
Cal dir que gaudim de tot el que hi ha, amortitzem el preu. Al vespre anem a l'espectacle nocturn i tot. A vegades ens cal anar a un càmping d'aquests per descobrir que no ens agraden gens. Son enormes, amb una quantitat de gent que supera de llarg el nostre poble, i amb tots els equipaments massificats. Potser no som massa espavilats si per descobrir-ho ens cal anar-hi i passar un dia allà.
Al vespre ho deixem tot recollit perquè el mòbil de la Mia anuncia pluges. Fa una calor sufocant. Ningú diria que aquest estiu hem dut polars i engegat la calefacció de la caravana. Als nens els costa adormir-se per la calor que fa.
Càmping: YELLOW VILLAGE LE LAC DES 3 VALLES
LECTOURE
Dijous, 13 d'agost
Tal i com deia el mòbil, de matinada ha començat a ploure. Sort que estava tot recollit. Hem esmorzat dins la caravana i hem fet la recollida final amb cangurs posats.
Com que no hem pogut passar dos dies al càmping, tal i com volíem, tornem cap a casa. A tots ens ve de gust retrobar la nostra llar.
La tornada la fem amb força trànsit però sense dificultats, exceptuant a la Jonquera. Hem fet dues hores de caravana per entrar a Catalunya. Els cotxes estaven parats tant per entrar com per sortir de França. La nacional també estava parada.
Havíem planejat parar a dinar a Navata, on hi ha un buffet lliure que ens agrada molt. Arribàvem justets, però sabem que fins a les 3h no hi ha problemes. A les 4h encara estàvem parats per passar la frontera. Hem decidit que pararíem al primer lloc que poguéssim i ens donessin dinar. Això ha sigut a Llers, passada la Jonquera. Començàvem a dinar a quarts de cinc!!!! I a més el servei ha sigut molt lent. O sigui que hem acabat de dinar a les 6h de la tarda. Bona entrada als horaris no europeus.
Finalment hem pogut arribar a casa sense més incidents.
Ara queda la feina més pesada de després de les vacances, però ens quedem amb un molt bon regust del país veí i especialment de la Bretanya francesa.
Les xifres del viatge han estat:
20 dies de vacances
3600 km fets
7 càmpings
En breu posarem un resum de les despeses realitzades.
