dijous, 31 de juliol del 2014

Viatge a Croàcia, 2014

Planegem el viatge tenint en compte que farem una parada a la costa blava per dormir, i una parada més llarga a Venècia. Després anirem cap a Eslovènia on també pararem i finalment arribarem a Croàcia, el nostre destí final.
Comencem!!!



Diumenge, 27/07/14

Sortim a 3/4 de 5 de la matinada, tal i com estava previst. Ja és el segon any que viatgem en diumenge, perquè hem descobert que a França els diumenges no deixen circular camions per les autopistes. El viatge és molt més tranquil i àgil sense camions pel mig.

Els últims Km de l'autopista francesa i els primers de l'autopista italiana, són preciosos. Passen per un munt de túnels i ponts i amb el mar de fons.  Preciós. Avui hem comptat 59 túnels abans no hem arribat al càmping.

No tenim cap incident i pels volts de les 6h parem al camping Marino, de Diano Marina, a la costa blava. És un càmping acollidor però atapeït i amb molt xivarri. De fet, els nens són conscients que aquesta vegada no són ells els que fan el soroll.

Sopem d'hora i anem a dormir d'hora. Avui hem fet més de 750 Km i estem cansats.

Dilluns, 28/07/14

Sortim d'hora del càmping, abans de les 8h ja som a l'autopista i llavors esmorzem. La carretera continua igual de maca que ahir. En total, i si no ens hem descomptat, hem fet 135 túnels. Amb tot, és una autopista de 2 carrils i sense vorera, que dificulta molt la conducció amb caravana, i avui si que hi ha camions, i molts!

De cop i volta deixem els túnels i s'obre un paisatge totalment pla i diferent. Envoltats de muntanyes però amb una autopista de 3 carrils espaiosa i ampla. A Itàlia, les autopistes són de peatge, però només es paga a la sortida. De fet, hem fet comptes i hem vist que hem pagat més per travessar Itàlia que no pas França, ens ha sorprès.

Arribem a Venècia a mitja tarda. Ens instal.lem sense problemes i de cop apareix el primer gran inconvenient d'aquestes vacances: els MOSQUITS!!! El càmping n'està ple i ens ataquen sense compassió.

Com que la tarda pinta bé, decidim fer una primera sortida a Venècia. Agafem el Vaporetto i anem cap a la ciutat. Tots 5 paguem 44€.

Veiem la ciutat amb calma i tornem al camping per sopar. Des del càmping també hi ha una bonica vista de la ciutat.

Quan acabem de sopar, comença a bufar un vent de tempesta que no ens fa gaire gràcia i abans d'anar a dormir, decidim deixar-ho tot ben tancat, per si de cas.

Dimarts 29/07/14

Ens hem llevat amb pluja i molt molt vent. Mica en mica ha anat millorant el dia, tot i que hem hagut d'esmorzar a dins de la caravana.

Avui hem tornat a visitar Venècia. Enlloc del Vaporetto hem anat amb el bus urbà. No té tant glamour, però amb 13 € hem pogut anar tots 5.
El bus ens ha deixat a Piazzale Roma i xino xano, ens hem deixat enamorar per aquesta ciutat. El passeig ha estat molt agradable, estava una mica tapat i no feia calor. Abans de la 1h els nens ja es queixaven de gana, bàsicament per la gran oferta de restaurants que hi ha i les olors que se senten. Hem optat per un restaurant de pizza i wifi!!! A l'hora de pagar ens hem sentit estafats: per 4 pizzes i una ampolla d'aigua, hem pagat 63€!!! A part de les pizzes i l'aigua ens han cobrat els coberts (2€ x persona) i la propina obligada ( 12%). !!!

Després de dinar hem continuat passejant per arribar al pont de Rialto, a la plaça Sant Marc, que avui estava inundada, i el pont dels sospirs. El dia s'ha anat obrint i el sol i la calor i la xafogor han fet acte de presència. Hem parat en una petita plaça, i els nens han fet gelats i nosaltres dos cafès fredos. Pels cafès ens han clavat de nou: 2 cafès, 10 €!!!


Hem continuat la passejada fins arribar a la parada del bus. A l'arribar al càmping passaven gotes, però el toldo ens ha salvat!!!

Abans d'anar a dormir ho hem tornat a deixar tot recollit, ja que llampegava força i no teníem ganes de recollir durant la matinada els estris.

El càmping de Venècia és el Fusina. L'espai és verd i xulo i les vistes també. El que està pitjor són els serveis, que no sempre estan ben nets. Bàsicament perquè és un càmping amb un espai de jovent que a la nit fa la festa al càmping. Com que a l'arribar ja ens van avisar des de recepció, que hi ha zones on hi ha molt soroll, els vam fer cas i ens vam col·locar allunyats. Nosaltres hem estat molt bé a la nostra parcel·la. A la recepció són molt amables i t'indiquen sense problemes els transports públics que pots utilitzar per arribar a la ciutat.

Volíem fer una nit més i veure les illes de Murano i Burano, però al final hem canviat d'idea i demà sortirem direcció Eslovènia.

Dimecres 30/07/14

Recollim amb calma i sortim direcció Eslovènia, Postojna. La distància és curta, uns 200Km i per autopista.
Abans de sortir d'Itàlia comprem la vinyeta per entrar a Eslovènia. Hi ha vineyetes d'una setmana, d'un mes o bé anuals. Una setmana val 15€ i un mes en val 30€. Com que hi estarem uns 15-18 dies agafem la tarifa d'un mes.
Entrem a Eslovènia i l'autopista comença a agafar desnivell, que es salva amb ponts i túnels. L'autopista és nova i està en molt bon estat.

Arribem al càmping Pivka Jama cap a les dues. És un càmping feréstec, però amb un encant de naturalitat i muntanya bestial. No hi ha parcel.les delimitades i l'espai és enorme, enmig de molts arbres alts i frondosos. Ara entenc perquè quan els vaig escriure i els vaig demanar si tenien parcel.les lliures em van contestar gairebé rient.

Ens instal.lem, dinem i dedidim aprofitar la tarda visitant les coves que té la ciutat: Postona Jama. El complex de les coves és súper nou i xulo. Però l'entrada també: paguem 107€ per entrar!!!

La visita es fa primer amb tren, 2 Km, després a peu, 5 Km i després altre cop amb el tren. Són unes coves molt grans i amb una gran formació d'estalactites i estalacmites. La visita la fem amb italià i els nens flipen perquè entenen moltes coses. Aquesta cova també té l'encant de tenir un habitant prehistòric dins les seves aigües: en Proteus!!! El podem veure i fa gràcia. És de la família de les salamandres, tot blanc i sense ulls.



Quan arribem al càmping per sopar, ens trobem tot de veïns que al migdia no teníem. És un càmping on passa un munt de gent diferent cada dia.

Dijous, 31/07/14

Avui ens llevem sota una pluja fina i dormim una mica més. Esmorzem i decidim visitar unes altres coves, les de Skocjan. Hem de fer uns 30 Km amb el cotxe, per un trajecte d'autopista. Eslovènia és un país verd i frondós. Quan arribem ja no plou. Decidim fer la visita complerta: abans de dinar fem l'excursió a peu, seguint el curs del riu, i després de dinar la visita a les coves. Les dues activitats són espectaculars, però la de les coves és brutal. La cova d'avui no és tant turística com la d'ahir, el preu tampoc, però posa la pell de gallina quan hi ets. És una cova amb una alçada de més de 50m, amb el riu per sota a  tota velocitat i tu vas baixant mica en mica. Als nens els va agradar més la d'ahir, pel trenet i les estalactites, però a en Toni i a mi ens ha impactat molt més la d'avui. És sorprenent el munt de Km sota terra que tenen en aquest país.!!!



Divendres 01/08/14

Avui destinem el dia a conèixer la capital del país: Ljubljana. Ens hem llevat amb un dia radiant. No hem preparat dinar ja que hem decidit que dinaríem de restaurant.

Fins a Ljubljana hi ha autopista. Per tant amb uns 35 minuts hi hem sigut. Tot el centre és peatonal i hem hagut d'aparcar en un pàrking cobert i de pagament. Al carrer hi ha parquímetres, però no entenem res i tampoc volíem haver d'anar i venir a posar tiquets. Per tant, hem deixat el cotxe al parquing.

 Hem sortit ben bé al centre de la ciutat i hem buscat l'oficina de turisme. Ens han donat un planell i l'explicació de la ciutat en castellà. Hem començat vorejant el riu, i hem anat a parar a una fira de menjar típic d'Eslovènia. Hem avançat ràpid, perquè tot plegat feia molt bona olor i hem anat a parar al mercat de fruita. Com que ens feia falta comprar una mica, hem anat a buscar préssecs i pomes. Hem acabat comprant a més tomàquets i maduixes per dinar. Són molt amables, ens han regalat coses a totes les parades. Fins i tot, en una hi havia tomàquets petits que van bé per sucar pa. Quan n'hem comprat han dit que no s'havien de pagar i ens hi han afegit 2 pebrots i tot. Els nens flipaven, amb el fet que ens regalessin coses.

La fruita, com altres anys, és boníssima. Cara, però molt gustosa.

Perquè no se'ns fes malbé res, ho hem anat a deixar al cotxe. Al tornar a passar per la fira de menjar, ja no hem pogut resistir més i hem acabat dinant. Boníssim!!! Els grans hem fet peix, els mitjans burritos i la Jana un pollastre que també ha triumfat. Per postres, les maduixes comprades al mercat. Aquesta fira la fan cada divendres des de març a octubre. Si hi heu d'anar, val la pena tenir-ho en compte.



Després de dinar hem continuat la nostra visita a la ciutat, i hem pujat fins al castell amb telefèric. Hem agafat un bitllet d'anada i tornada, tot i que després ens ha sabut greu, Hauria estat molt bé baixar a peu. Al castell no hem fet la visita, només hem vist les sales gratuïtes i prou. Als jardins hi havia una biblioteca, ens hi hem estat una estona i hem pogut actualitzar mòbils amb la wifi. En Toni, ha connectat el geocaching i ha vist que n'hi havia un al castell. I apa som-hi tots, a buscar tresors. I en Biel l'ha trobat!!! Quina alegria, ha estat el nostre primer catché europeu!!!

Baixant del castell, hem continuat passejant per la ciutat i hem entrat a comprar vi d'Eslovènia. Avui hem tastat un blanc a la fira alimentària i no estava malament.  Hem aprofitat per comprar 4 cosetes més i cap al càmping.

La nostra estada en aquest país s'acaba, i cal dir que ens sap greu i tot. La gent és molt amable i el paisatge verd i frondós. Les dues coves que hem vist, són espectaculars i la ciutat d'avui també ha estat molt bé.

Demà posem rumb cap a Croàcia.

Dissabte 02/08/14

Ens llevem ams un dia radiant i comencem a recollir els trastets. El càmping on som, cada dia hi ha molt moviment de gent i la majoria de tendes i caravanes desapareixen al matí i a la tarda en vénen de noves. Avui serem uns dels que despareixerem.

El navegador ens marca una distànica curta de Km i en canvi de temps notem que és més llarg de l'habitual. Descobrim que no tenim autopista i hem de fer el trajecte per carreteres secundàries. No estan malament, però són lentes i passen per tots els pobles.

A la frontera amb Croàcia, ens trobem controls aduaners. Ensenyem els dos cops els DNI i tot ok. I pocs Km després ens comencen les retencions, primer pel peatge i després cada cop que hi ha una sortida en algun lloc turístic.

El paisatge ha canviat de ple. Hem passat d'un verd frondós a Eslovènia a unes muntanyes pelades sobre un mar blau.

El nostre primer destí no és molt lluny. La veritat és que els càmpings eren força cars, pel que nosaltres paguem normalment, i vam buscar un càmping més accessible, un càmping de croates ( i eslovens). Finalment hem fet parada al Càmping Ostro, a Kraljevica. És el poble on s'agafa el pont de peatge per accedir a Krk.

Hem anat cap al càmping i ens hem instal.lat en una parcel.la privilegiada, amb vistes al mar. Un cop instal.lats i abans de dinar, ja ens hem fet el primer bany, en aquestes aigües cristal.lines. Amb sandàlies d'aigua, això si, que el fons és de pedres.

Avui hem fet un dia de relax, amb rentadores, badminton, més platja de tarda, ... Demà tornarem a  posar la directa.

Diumenge, 03/08/14

Ens llevem amb calor. Esmorzem a la nostra súper parcel.la davant del mar. Avui volem visitar la illa de Krk. S'hi arriba a través d'un pont de peatge, que agafem molt aprop del càmping. El peatge només és d'anada, la tornada és gratuïta.

Després de recollir-ho tot, ens preparem el pícnic i ens enfilem al cotxe.  Tenim pocs Kms fins a Krk, capital de la illa. Al travessar el pont, tot el paisatge es torna rocós i sense vegetació. La carretera travessa pel mig de la illa, i a mesura que s'arriba als pobles, cal anar agafant el desviament que t'hi porta. La vegetació mediterrania aflora: oliveres, alzines, sotabosc, ...

Hem arribat a Krk i hem aparcat al cotxe. Hi ha pàrquings de pagament a tota la ciutat. El preu és sempre el mateix 7 Kunes/hora. ( 1€)

Hem visitat la ciutat. És una ciutat emmurallada i costaruda. És blanquinosa i bonica.



Hem dinat el picnic que duiem preparat i hem anat a fer gelats i cafès a una terrasseta.

Després de dinar, i sense respectar el temps de la digestió, hem anat a la platja. Era una platja sense sorra, de pedres. Sort que duiem les xancletes a punt.

El bany ens ha servit per treure'ns la calor de sobre, que era asfixiant. Mentre érem a l'aigua a començat a tronar i a tapar-se per moments.

Hem anat recollint els trastets i hem anat a buscar el cotxe. Un cop al cotxe la intenció era anar cap al nord de la illa, però hem vist que la tempesta venia d'allà i ens n'hem anat cap al sud, cap a Baska. Ha sigut una molt bona opció. Baska és un poblet preciós. Ple de racons per fotografiar.





 Hem berenat i un cop ha començat a tronar hem fet el mateix que abans, però ara si, direcció nord. Hem trobat pluja, però res de fort. Ara bé, a mitja illa, ja estàvem parats per retencions sense motiu aparent. Hem fet més d'una hora i mitja de cua, ha sigut ben feixuc.

Un cop al càmping, hem descobert que havia plogut i de valent. Sort que al matí ho havíem deixat tot ben recollit, per si de cas.

Dilluns, 04/08/14

Avui hem decidit visitar Zagreb, la capital de Croàcia. Estem a una hora i mitja de camí, però ens ha fet gràcia conèixer la ciutat.

Ha estat bé fer aquesta quilometrada, per descobrir que Croàcia, té uns boscos immensos i una vegetació d'allò més frondosa. Fins ara, només havíem vist un paisatge sec i  mediterrani, i descobrir que tenen moltes muntanyes i boscos centreeuropeus ha estat una sorpresa agradable.

L'autopista fins a Zagreb era nova i de peatge.

No hem localitzat cap P + R, i hem hagut d'aparcar en un pàrquing cobert de la ciutat. A l'hora de pagar hem vist que no ens ha sortit molt car, hem acabat pagant uns 3,5€ per deixar-lo tot el dia.

Aquesta ha estat la segona sorpresa del dia: els preus econòmics. A la zona costera on som els preus son similars als nostres, en canvi a l'interior hi ha hagut molta diferència. Per dinar hem agafat pizzes i la Mia peix, acompanyat de vi i els nens aigua, i hem pagat 140Kn, uns 18€!!!!

Hem anat localitzant tots els punts més turístics de la ciutat, ens hem enfilat  a la torre i hem passejat pels carrers més cèntrics. No és que sigui una ciutat lletja, però hi ha edificis molt vells i deixats, pintades i grafittis per tot arreu, i en general té menys encant que altres ciutats.





En acabar la visita, hem parat a un super i hem carregat d'aliments frescos que ja ens feia falta.

Per cert Núria i Ignasi, avui hem buidat el Thetford!!!



Dimarts, 05/08/14

Avui ens hem llevat amb un vent comparable a la tramuntana de l'Empordà. Havíem decidit que ens llevaríem i ens faríem un banyet reconstituent al mar, però veient el temporal de vent, ens hem "rajat".

Després d'esmorzar i comprar mel a un senyor que passava pel càmping, hem anat caminant cap al poble que tenim al costat. El poble és aprop, passant pel mar i en línia recta,  però per arribar-hi cal fer una gran volta. Hem estat gairebé una hora per anar i una altra per tornar. El poble no és gran cosa. Volíem aprofitar i comprar una micar de fruita i pa. Hem trobat un forn, amb un pa boníssim, però de fruiteria no n'hem vist cap. Al final hem vist un súper, una mica ranci, i amb cap marca de les nostres ( a diferència dels hipermercats) i ens han fet fora a les 12h en punt. No hem entès perquè un dia entre setmana tancaven tant d'hora. Hem tornat cap al càmping i avui hem cuinat un Rissotto de ceps, que haviem dut del Bonpreu. Ha sortit boníssim!!!



Després de dinar i recollir, partidetes al Rummi i visita a la ciutat més propera que tenim: Rijeca. Volíem visitar la ciutat, interessar-nos pels ferrys a les illes i demanar informació també del parc natural de Risnjak. Hem arribat i aparcat en zona blava, i quan hem entrat al carrer comercial, malgrat no era tard, estava tot tancat, talment fos diumenge. Només hi havien oberts els bars i restaurants. No hem pogut fer res del que teníem pensat.

Tot i no entendre-ho hem deduït que avui era una festa o alguna cosa similar, al matí el super tancava súper d'hora i a la tarda també trobem totes les botigues tancades, en horari comercial. I és que avui, 5 d'agost, és una Festa Nacional de Croàcia.

El vent ha continuat bufant de valent i hem sopat dins la caravana. Avui hem anat a dormir d'hora. Demà ens volem llevar abans de les 7.00 per anar a Plitvice.

Dimecres, 06/08/14

Avui ens hem llevat d'hora, abans de les 7.00 per anar a Plitvice, un Parc Natural format per 16 llacs i cascades que els uneixen.
Ens hem preparat entrepans i hem sortit. Les previsions de temps són bones, sol sense massa calor. Com que s'ha de caminar ja va bé tenir la calor a ratlla.
A mesura que anem avançant en cotxe el dia es va tapant més i més, fins que arribem a trobar pluja. Però com que la distància és molt gran, uns 160Km, tenim esperances que això s'anirà aclarint. El viatge es fa feixuc ja que el navegador ens fa passar per unes carreteres molt pintoresques però molt lentes, i acabem fent 3 hores de viatge en cotxe, Déu n'hi do!!!

Quan arribem el temps continua igual, està ben tapat i va fent ruixats intermitents. Si fóssim més aprop
giraríem cua, però ara ja som aquí i decidim fer la visita igualment. De fet, som molts a fer la visita, i tots tant mal equipats com nosaltres. Per sort, duem les jaquetes impermeables gruixudes al cotxe i 3 polars, almenys els nens es poden abrigar. Tots amb pantalons curts, això si. La temperatura es de 13º. Calor calor no tindrem.

Nosaltres hem aparcat a l'entrada 2. I hem escollit l'itinerari H. És un itinerari que veus els llacs superiors primer, travesses el llac central amb vaixell i després veus els inferiors. Per començar la visita, agafes el trenet que et deixa a l'inici del circuit. Per fer tota la volta sense gairebé parar, la pluja no ens ha deixat ni dinar en pau, hem estat 5 hores. Si fa bon dia, hi ha molt espai preparat per fer picnic que segur que és de bon gaudir.

Fent el circuit de la forma que l'hem fet, vas força de baixada, ja que seguiexes el riu i vas baixant com ell. Si per contra, comences a l'entrada 1, has de fer l'excursió de pujada.

Quan hem comprat l'entrada ja ens han avisat que hi havia parts inundades, però que cap problema. Això ha suposat un element extra afegit que ha fet molta gràcia als més menuts. S'ho han passat bomba passant per les passarel.les improvisades i hem acabat tots mullant-nos directament els peus perquè era impossible passar de cap més manera.

L'excursió val molt la pena. Les cascades i llacs es van succeint un darrere l'altre i les aigües verdes i netes hi dónen un toc molt especial. Si a més es pot veure amb algun raig de sol, deu ser màgic.

Només hi ha un inconvenient: la gent. Fas l'excursió en fila tota l'estona. Hi ha uns senders marcats que has de seguir, moltes vegades son passarel.les de fusta, i et passes l'estona parant per fer fotos i parant-te perquè els altres en facin. I això que avui feia un dia de gossos!!!

Us deixo algunes fotos fetes avui. Cec que en tenim més de 200, com a mínim. Només us en poso 4, no patiu.






Dijous, 07/08/14

Avui hem fet un matí de càmping amb platgeta, rentadores, badminton, ... Una mica de relax també ens va bé.




Després de dinar i fer una mica el gos, hem anat cap a Rijerca. L'altre dia ens vam quedar amb les ganes d'entrar a turisme i veure una mica de vida a la ciutat. Els nens han berenat unes crepes al carrer Korso, el principal i quan hem anat a turisme ens hem trobat amb una parella de ciclistes catalans. Acabaven d'arribar a la ciutat, després de 80Km, i buscàven un lloc per dormir. Com que la opció dels apartaments que els ha ofert l'agència de turisme, no els ha fet massa gràcia, ens hem ofert a dur-los fins al nostre càmping. Nosaltres duem el portabicis posat al sostre i tenim 7 places al cotxe. Potser és d'aquelles casualitats que no passaran mai més. I ens hem fet amics d'en Pol i la Desirée i ens els hem endut cap al nostre càmping. Ells demà han de tornar a Rijerca per embarcar direcció Dubrovnik.







Divendres, 08/08/14

Avui quan ens hem llevat hem tingut l'agradable visita d'en Pol i la Desi que ens duien esmorzar. Ens ho hem menjat  tots junts i hem gaudit d'una bona estona de companyia a la nostra parcel.la amb vistes al mar.

Ens han comentat que estaven preocupats per si no trobaven bitllets pel ferry, ja que amb el mòbil no ho podien veure. Ho hem provat amb l'ordinador i com que no hi havia manera de comprar bitllets on-line per ells i les bicis, en Pol i en Toni han anat fins a Rijerca a demanar-ho a la terminal. Mentrestant nosaltres hem aprofitat i hem fet un bon banyet i alguna partida de badminton. Quan els homes han arribat, s'han afegit al banyet i en Biel, amb l'ajuda d'en Pol, han pescat garoines. Quina gràcia!!!

Ens hem acomiadat d'ells i ens hem passat mobils i mails. A veure si ens podem veure en terres catalanes més endavant.

Nosaltres avui volíem veure part de la Croàcia interior, aquella que no visita ningú. Primer hem anat a Fuzene, un poblet amb llac preciós. Amb el cotxe ens hem enfilat un bon munt de metres i el paisatge mediterrani es converteix en continental, amb grans avets alternats amb zones de fageda. Els poblets són d'allò més pintorescos, amb grans balcons plens de flors i jardineres florides arreu. Realment si alguna imatge de Croàcia no tens, és aquesta. És com si estiguessis al nord d'Europa. De fet, aquí a l'hivern hi neva molt, imaginem que per això tot és tant verd i frondós.

Hem dinat a Fuzene, en un parc davant del llac. Avui hem fet picnic. El cafè l'hem anat a fer el bar. A tot arreu fan un cafè boníssim, curt i intens, com l'italià.



Després de dinar hem posat rumb cap a Vrbovsko. Buscàvem un recorregut pel costat del riu anomenat Kamacnik. Vam trobar la informació a turisme i ens va semblar un passeig adient per nosaltres.

El navegador ens ha funcionat molt bé sempre, fins i tot avui que hem fet carreteres molt secundàries. És un país ben indicat i on trobes cartells amb facilitat.

Hem arribat al nostre destí i quan començàvem l'excursió hem trobat aquest cartell ...



Hem decidit començar el camí, i si ho vèiem en molt mal estat, ja giraríem.
Els nens anaven ben espantats per si queia un arbre en qualsevol moment.

De fet, era un espectacle lamentable. Tot d'arbres arrencats de socarrel. Alguns d'ells havíen malmès part del camí, altres estaven dins el riu. Hi havia bancs i cartells destrossats. Com que tampoc hi havia ningú més, ha arribat un punt que hem trobat un arbre al mig del camí i llavors hem decidit que ja giràvem.

Els nens han estat ben contents, perquè no les tenien pas totes.

Pel camí hem trobat alguns turistes més, i tots giràven abans que nosaltres. Al final hem trobat l'explicació al perquè hi havia tants arbres arrencats. Es veu que la terra és molt tova, i n'hi ha molt poca ja que és un espai amb moltes coves. A la primavera és l'època de pluges, i llavors l'aigua ho arrenca tot.

Déu n'hi do, perquè feia força pena ... i l'espai hauria estat preciós.


Un cop acabada l'excursió hem buscat un centre comercial per poder comprar una mica de carn i peix. La nevera és petita i no té massa cabuda, per això abunden les visites als súpers.
Les compres són més barates que a casa, tot i pagar un 25 % d'IVA.


Dissabte, 09/08/14

Ahir quan tornàvem al vespre del súper vam descobrir que teníem les dues llums curtes, del cotxe, foses. Vam arribar al càmping conduint amb les de boira. Avui al matí en Toni s'ha arribat a un mecànic que hi ha al poble. Li han fet deixar el cotxe i passar-lo a recollir més tard. Realment aquests cotxes nous són tant sofisticats que cambiar una bombeta no és gens senzill.

El plànning d'avui era fer platgeta al matí i poder fer alguna rentadora mentrestant. Dinar al càmping i a  la tarda visitar Crickvenica, un poblet costaner proper i força turístic. La reparació ha sigut una mica més llarga del que preveiem i finalment hem decidit tornar a fer platja a la tarda, ja que la calor era important.

La reparació de les bombetes ha costat 300 Kunes, 40 €. I ha sigut tot molt oficial, omplint fulls amb dades de bastidor, nom propietari, ...

Després del banyet i les dutxes, hem fet canvi de plans. Hem decidit començar a recollir el màxim de coses i sopar d'hora i acabar fent un gelat a Crickvenica.

Crickvenica és súper turístic. A les 10h de la nit ens ha costat trobar aparcament!!! Semblava que fóssim a Lloret. Tothom ben arreglat i pimpollat per anar de marxa i paradetes i botigues obertes. Hem fet el gelat tot fent una volteta curta i hem tornat cap al nostre tranquil càmping.

Demà posem rumb cap a la península d'Ístria. L'última etapa del viatge a Croàcia.

Diumenge, 10/08/14

Com que teníem moltes coses recollides d'ahir la sortida ha estat fàcil aquest matí. Hem deixat amb recança la nostra súper parcel.la. La veritat és que hem estat molt bé en aquest càmping i hem vist coses que ens han agradat molt en aquesta regió.

Posem el navegador. Fins a la següent parada, al sud de la península d'Ístra, a Fazana, tenim 115 Km, un passeig!!!

El recorregut es fa a través d'una carretera de pagament, que en molts trams només té 1 carril en cada sentit. Ara bé, la carretera és molt bona i les vistes també. Veiem vinyes per primera vegada, tot i que hem begut vi de Croàcia.

Hem anat de dret al càmping que havíem escollit, al càmping Pineta, A l'entrada ens hem trobat uns vascos que venien de passar una nit a un altre càmping, súper car i que havien estat fatal, amb molt xivarri i els serveis que estaven motl deixats. Per tant, hem entrat una mica amb l'ai al cor, a veure com seria aquest.

El càmping és molt gran i té zones de pinedes, d'aquí el seu nom. Et deixen escollir la parcel.la que més t'agrada i hi ha dues zones diferenciades: una que té les parcel.les delimitades i una altra part que és lliure i tothom acampa on vol. Hi ha molt espai que està a ple sol, aquest ja l'hem descartat d'entrada. Fa calor i ens agrada estar bé. Ens ha agradat una parcel.la molt gran i amb molta ombra al migdia i des d'on es veu el mar, una mica més lluny, però també es pot veure.

Ens hem instal.lat i hem deixat en Toni que ens preparés el dinar, mentre nosaltres ens anàvem a fer un banyet. Personalment no m'ha agradat gens la platja. No és que hi hagi pedres, com a les altres, és que hi ha de tot: algues, pedres, pedrotes, plantes, ... uff quin estrés de bany!!!

Després de dinar hem decidit finalment descarregar bicis i arribar-nos a Fazana, el poblet que tenim més aprop.
Hi ha una "mena" de carril bici-peatonal que ens ha anat de perles.

Quina sort que haguem pogut treure a passejar les bicis finalment!!!

Fins al poble ha sigut un passeig ben agradable. Quan hi hem arribat, hem anat a lligar bicis i hem descobert el poble a peu, ja que és un poble amb el centre peatonal.
Té llocs molt bonics.
Com que era diumenge també crec que hi hem trobat més gent, perquè estava tot força ple.
A la plaça major feien un concurs de cuina familiar ben distret.




Volíem anar a l'oficina de turisme i demanar informació sobre les illes que tenim davant del poble i que són un parc natural, les illes Brunni. També volíem saber si era possible arribar amb bici fins a Pula.

Però en aquest país costa molt trobar oficines de turisme de debò. Veus moltes senyals amb la i de informació, però solen donar informació de productes que ells venen. Costa trobar l'oficina oficial.

Com que no hem trobat la informació bona, hem anat a veure què oferien des del port. Estava ple d'empreses que et fan la volta a les illes i finalment et descarreguen a una petitona perquè et banyis i hi passis el dia. Com que ens ha agradat la idea, demà serà el plan que tindrem.

Hem acabat de passejar i de retorn al càmping. La posta de sol ens ha acompanyat tot el camí.



Dilluns, 11/08/14

Avui ens hem llevat d'hora per poder anar a visitar les illes Bruni.

El vaixell que havíem contractat sortia a les 11h, però calia arribar abans i hi hem anat caminat des del càmping, d'aquesta forma no hem hagut de deixar el cotxe al parquing de pagament.
No ens hem atrevit a fer-ho en bicicleta i deixar-les tot el dia aparcades al poble. Millor no temptar la sort.

Per tant, hem fet un passeig ben agradable per la costa, però amb un sol que picava de valent, tot i ser d'hora.

Hem arribat molt abans de l'hora que ens tocava, però així hem posat crema a tota la tropa.

Ahir quan miràvem opcions, vam veure que hi ha moltes ofertes, i no t'has de quedar amb la primera que t'ofereixen, ja que la diferència de preu hi és. Totes les companyies fan la mateixa opció: volta a totes les illes de Bruni, explicació des de dalt del vaixell i parada ( opcional) a la última illeta on et pots banyar i hi ha un restaurant. Per entrar a la illa de St Jerolim, cal pagar una taxa a l'estat. Són 30 Kn adults i 15 Kn nens (la Jana encara no paga, és a partir de 7).

Al final ens vam quedar la opció que ens oferia la Petra, una noia de Croàcia,de Pula, que va estar un temps a Lleida i ens va fer l'explicació amb un català una mica rovellat. Estava tant contenta de poder parlar i escoltar català que quasi ens hem fet amics i tot.

Quan hem arribat ja ens esperava i a l'hora prevista ens ha acompanyat al vaixell. Érem 3 famílies dalt del barco. Quan encara no havíem gairebé sortit del port, el capità ha vist que hi havia algun problema al motor i que no es podia arreglar. Hem pogut veure els motors del vaixell i la regatera del capità.
Ens han tornat a port i la Petra desolada ens oferia la possibilitat de tornar-nos els diners o col.locar-nos en un altre vaixell d'una altra empresa.

Hem optat per marxar igualment, ja que ja ho teníem previst. Però hem acabat sortint una mica més tard.


Cal dir que hi ha una visita que organitza turisme i que seria l'oficial. Aquesta visita para a l'illa gran i hi ha tot un recorregut per dins l'illa caminant. És una visita més cara i que nosaltres hem desestimat perquè ens ha semblat que amb els nens era més adient la volta amb vaixell i bany, que no pas uns visita cultural.  Ahir la cua que hi havia per fer la visita "oficial" era llarguíssima, potser val molt la pena.



La volta a les illes dura aproximadament 1,5 hores. Mentrestant la Marina, la nova patrona i guia del vaixell, ens anava comentant totes les característiques de les illes. Aquí compartíem vaixell amb 5 joves alemanys que no els interessava gaire el tema, i finalment la Marina ha acabat explicant-nos la història de les illes i de Croàcia i de  Iugoslàvia amb italià. He descobert que en Toni parla un italià súper fluid!!! Hem tingut conversa durant tota la ruta.

Al sortir a mar obert, la barca es movia moltíssim, però ens han dit que això era normal, que no patíssim gens. La Jana no els ha fet cas i estava súper espantada. Els altres s'ho han pres com una atracció de Port aventura i s'ho han passat pipa.

Finalment hem arribat a l'illa de St Jeronimo. Només aturar la barca, ja hem vist un munt de peixos de colors que nedaven per les aigües cristal.lines. Tot un espectacle.



Com que hem arribat a 2/4 d'1, la majoria dels turistes dinaven i nosaltres hem aprofitat per banyar-nos gairebé sols a la platja. És una aigua súper transparent i si nedes una mica endins, de cop s'enfonsa i veus tot el fons marí en la seva potència: peixos de tots colors nedan al teu costat. És al.lucinant!!!

Els atrevits de casa han anat més endins, cap a les roques i jo des de dalt els podia tirar pa (als peixos) llavors pla han quedat ben rodejats de peixos per tots costats!!!




Cap allà les 3h, quan tothom ja havia dinat i anava cap a la platja, nosaltres hem recollit la parada.

Hem dinat al restaurant una hamburguesa i patates. No tenien res més, tot i que hi havia calamars anunciats i més peixos ... Estaven una mica desbordats!!!

Després de dinar, hem caminat una mica per la illa, amb la intenció de fer la volta, però hem vist que no teníem temps i hem retornat a port. La nostra barca ens recollia a 2/4 de 5 i no era qüestió de quedar-se a terra.

El camí de tornada fins a Fazana és molt curt, uns 15 minuts. Aquest cop hem tingut conversa per part de la Marina i del seu home, el capità. El vaixell ja anava sol!!!

Com que a la Jana li han sortit uns vermells a la pell del sol, hem passat a la farmàcia a comprar una crema més bona i algun calmant. Ens han confirmat que era com una al.lèrgia al sol.

Gelat a Fazana, els més barats que hem vist mai: 5 Kunes, uns 70 cèntims d'euro!!!

I tornada caminant cap al càmping. Com que feia caloreta, els nens han parat i s'han banyat a mig camí.

I finalment una estona de càmping per reposar de tant sol i tantes emocions!!!


Dimarts, 12/08/14

Avui hem fet un dia intens. Al matí hem anat a visitar un poble interior que es diu Vodnjan. Hem pujat dalt de la torre de l'església. Hem pujat sols, la guia ens ha obert el candau i ens ha dit que quan estiguéssim toquéssim el timbre i ja ens vindrien a obrir. També ens ha advertit del xivarri que fan les campananes quan sonen a les 12h del migdia, teníem uns vint minuts. Dit això, ens ha tancat amb candau dins la torre i ens hi hem quedat ben sols!!!
La pujada a la torre ha estat amb 165 esgraons, de fusta, ben bé d'abans. Un cop a dalt, hem fet 4 fotos i hem baixat abans no sonessin les campanes. No fos cas.




Hem trobat l'oficina de turisme i hem demanat informació de la zona.

Tot passejant hem trobat productors d'oli i de vi i hem fet compres per casa.

Hem tornat a dinar al càmping i després de dinar hem anat a visitar Pula. Tenim la capital de la regió a uns 10 Km. La primera intenció era fer-ho amb bici, però els carrils bicis no existeixen. Hi ha rutes de BTT, però no carrils bici que uneixin pobles. Les carreteres urbanes són estretes i sense vorals, per tant, al final ho hem fet tot amb cotxe.

A Pula hi ha un gran amfiteatre romà, molt ben conservat. Hem fet la visita amb l'audioguia i en Toni que ens traduïa simultàneament la noia del telèfon.


Abans de sortir del càmping, havíem descarregat un catché per trobar a Pula. Ha sigut molt fàcil, i ens hem trobat en una situació que no ens havia passat mai. Mentre miràvem el catché, ha aparegur una parella buscant-lo. Tot i que hem dissimulat, ens han "pillat" mentre el tornàvem al seu lloc. Sort que ho hem acabat amb un somriure!!!

Pula, és una ciutat amb restes romanes i molt turística, però molt. Està ple de restaurants i botigues a tot arreu. Hem donat un voltet i hem posat rumb cap al càmping.



Avui tenim un sopar especial. Hem agafat bicis i hem anat fins a Fazana. Havíem descobert una paradeta on fein sardines i les hem anat a tastar. D'entrada els nens rabiaven tots, ells volien fer un frankfurt o un altre menjar que no fos sardines. Hem fet passar tothom pel "tubo" i tothom ha sopat sardines, els nens empanades i nosaltres a la brasa. Tothom n'hauria menjat més!!!
És ben bé que totes les coses s'han de tastar.


Voltet per Fazana i pedalada nocturna fins el càmping.

Sense fer res d'epectacular, no hem parat en tot el dia. Ara que els nens ja són a dormir, una mica de relax i tranquil.litat ... Al càmping hi ha música en directe, que ens arriba de fons, el Duo Nevera!!! ( deuen fer música fresca)


Dimecres, 13/08/14

Avui segons les nostres prediccions meteorològiques, farà un dia radiant i després s'espatlla. Vam veure que al nord d'Istria hi havia un parc aquàtic: Istralandia.

Per tant, aprofitant el bon dia hem sortit primer direcció Novigrad, amb la intenció de visitar-la i dinar-hi. Després ens dirigirem al parc aquàtic. Si arribes a partir de les 2h, les entrades són més barates. Tanquen a 2/4 de 7  de la tarda.

A Novigrad hi  feia força vent i els nens tenien ganes d'enllestir ràpid la visita, per poder-se anar a banyar. La ciutat és maca, emmurallada i turística, això últim com totes.

Al centre de la ciutat hem trobt una wifi municipal gratis, gairebé a cada ciutat hi ha aquest servei. I són bones connexions, n'hauríem d'aprendre una mica nosaltres.

Hem dinat i ens hem dirigit cap al parc. És just al costat de la sortida de l'autopista i es veu tot acabat de fer. La vegetació acabada de plantar i encara sense haver sortit del tot.

Hem comprat entrades: una de familiar: pares i Jana, i dues d'adults: per en Biel i la Júlia.

Només entrar ens hem quedat bocabadats de la gentada que hi havia. Per baixar qualsevol tobogan hi havia unes cues enormes. Al final , la piscina d'onades, atapeïda fins el capdamunt, i la zona dels petits, apta pels grans i tot, i amb tobogans que tenien la seva gràcia, han estat els llocs més majoritaris per part nostra.

No hem tret tot el rendiment possible al parc, però ens ho hem passat bé fent el que hem fet.

De tornada, alguna compra de super i ràpid cap al càmping a reposar, estem fets pols. Aigua i sol és una combinació que cansa molt.







Dijous, 14/08/14

Aquesta nit ens ha passat una tempesta que ens ha deixat tot ben xop. Però quan ens hem llevat, el dia ja tombava i hem acabat tenint un dia preciós com tots els altres, potser amb una mica menys de calor, que s'agraeix.

El plànnig d'avui és visitar al matí l'últim dels pobles que teníem a la llista: Rovijn. És un poblet encantador de pescadors, però farcit de turistes. Com que l'entrada al poble estava col.lapsada de cotxes, hem decidit aparcar a les afores i caminar una mica. El poble té racons molt bonics, amb carrers estrets i serpejants. La vista des del port és molt bonica.






Hem anat a dinar al càmping. Pel camí hem parat a una parada de fruita de la carretera. És l'únic lloc on pots comprar fruita bona (i cara). No hi ha fruiteries enlloc, tot es compra al súper i la fruita sempre fa molt mala ganya.

Després de dinar, xino-xano hem anat recollint totes les coses. Finalment hem decidit que sortirem demà de bon matí. Demà les previsions són de ruixats i ja hem fet tot el que volíem fer en aquesta zona. Per tant, anirem enfilant la tornada. Primer farem una parada al llac Garda. Si el temps ens acompanya, potser ens hi quedarem alguna nit i així farem una mica de bici, que no n'hem fet gaire.

Un cop ha estat tot recollit, hem agafat les bicis i hem tornat a Fazana per últim cop, amb la intenció de trobar un catché amagat al passeig marítim. L'hem trobat i ens hi hem fet una foto!!!

Per celebrar la nostra sortida avui hem fet pizzes i gelat!!!


Divendres, 15/08/14

Ens hem llevat d'hora per sortir de bon matí. A l'hora d'anar a pagar el càmping, hem tingut un problema amb la factura i no ho hem vist fins que no érem a punt de sortir. Hem anat a la recepció i hem exposat el que ens havia passat amb la factura, i la veritat és que han sigut d'allò més amables i servicials i no han tingut cap problema a revisar tota la caixa seva feta, i tornar-nos els diners que ens faltaven. Quan hem anat a la recepció he pensat que no ens farien cas i ens donarien llargues. El tracte rebut ha estat d'allò més servicial. No crec que si m'hagués trobat amb el mateix a Catalunya, haguessin respost igual.

Per tant, finalment hem acabat sortint més tard. Hem agafat l'autopista direcció Eslovènia. Abans d'acabar el tram d'autopista, ja hi havia un bon embús. Al final hi havia la policia, com no, i ens ha desviat per una carretera secundària cap a la frontera amb Eslovènia. Segons el mapa l'autopista queda morta a Croàcia, però no ho hem pogut comprovar.

Per  fer 100 Km hi hem estat 3 hores. Tot el tram abans de la frontera l'hem fet parant i engegant. I al final hem entrat a Eslovènia per una carretera súper deixada i local. Quan vam fer la frontera per entrar, vam passar per una súper autopista. Avui ens ha sorprès aquest canvi.

Al cap de poc, hem enllaçat amb l'autopista italiana, que tampoc era cap meravella. Però almenys hem avançat a bon pas. No hi havia gens de trànsit de camions, si que érem moltes caravanes i autocaravanes. Com que avui és festiu, 15 d'agost, hem deduït que per això no hi havien camions.

La intenció és arribar al Garda i si fa bon temps fer un parell de nits, per tal de poder fer bici al voltant del llac. Quan hem arribat a la zona, hem descobert que tot estava ple a vessar de gent. Circular amb la caravana era complicat. Finalment hem trobat el càmping que buscàvem: el Gasparina. Un dels més econòmics que hi ha a la zona. I tot hi això, hem pagat 58 € per dormir. La majoria dels càmpings passen els 80€ per nit.

El càmping té una piscina ben maca, però cal anar amb gorro de piscina coberta. Hem convençut els nens que per una estoneta no compraríem gorres. Com que hem ofert un volt amb les bicis pel llac, no hi ha hagut cap problema. El volt ha sigut més a peu que dalt de la bici, ja que el camí estava replè de gent i no es podia arribar a circular. A més tots eren turistes ben mudats i nosaltres equipats de càmping fèiem la nostra fila allà enmig. Per tant, tots hem estat d'acord a dormir i anar tirant cap a casa. Com es nota que fa dies que voltem, ja hi ha ganes d'arribar.










Al càmping sopar i recollir-ho tot, per si de cas a la nit plou. Segons el meu mòbil, diu que si, tot i que fa una nit clara i estrellada.


Avui per primer cop en  molts dies, dormirem ben tapadets. I mira que n'hem passat de calor aquest any!!!




 Dissabte 16/08/14

 El meu mòbil no s'ha equivocat i de matinada ha començat a ploure. Com que ho teníem tot recollit, hem dormit ben tranquils. Amb tot, ens hem llevat d'hora per sortir de bon matí. Al cap de poc de llevar-nos ha caigut un xàfec que ens ha fet anar a esmorzar al bar.

Després d'esmorzar, enganxar i carretera.

La previsió d'avui és anar a dormir a Grenoble. Això son uns 400Km. D'entrada el navegador ens fa tornar per la costa blava, però no tenim ganes de repetir aquesta carretera, que era molt maca, però complicada de fer amb la caravana i la resta de trànsit, especialment els camions. A més a més, els càmpings eren caríssims en aquesta zona, i si dormim a França segur que seran més barats.

Per tant, enfilem direcció primer Milà, després Torí i havíem de fer el túnel de Frejus. A l'hora de dinar un camioner català ens ha dit que com era que passàvem per allà, que el túnel de Frejus era molt car i que no calia fer-lo. Li hem dit que no volíem anar per la costa i hem fet petar una mica la xerrada.


Un cop de nou en ruta, ens hem mirat el mapa de França i hem vist que no calia fer ni el túnel ni arribar fins a Grenoble. Que podíem agafar una nacional i ens estalviàvem molts Km. I si, segur que Km ens n'hem estalviat molts, però temps gens ni mica. El camí ha sigut súper lent, però ben bonic de veure. Hem fet el nostre primer port de muntanya i tot. Les baixades del 8% ens han atabalat una mica, però xino xano, hem arribat fins on ens havíem proposat.




Hem trobat lloc al càmping Le Lac, a Curbans. Té piscina, tobogan aquàtic i inflables. O sigui que els nens han estat ben contents.

La temperatura ha baixat molt. Ara estem a 10º!!!

Demà farem la última tirada fins a casa, encara que hi arribem tard.



Diumenge, 17/08/14

Ens llevem i ens prenem el nostre temps per recollir totes les coses. Com que ahir a la sortida ens plovia, tot estava força brut i fet de qualsevol manera. Avui posem ordre, endrecem cotxe i ens posem en marxa sobre les 11h del matí.

L'autopista va força carregada, però anem fent sense problemes. Els que van en sentit contrari, tenen retencions contínuament. Per tant, estem de sort.

Dinem a una àrea francesa que està molt ben preparada. Consultem correus i whatsapps i tornem a pujar al cotxe.

I sense cap mena d'entrebancs, arribem en terres catalanes i parem d'hora a sopar a Olot. Pels volts de les 11h arribem a  casa a dormir. Finalment hem acabat el viatge i les vacances.  Ara a descansar i començar a pensar cap on anirem l'any vinent.

Estem contents del que hem vist i ens han sorprès algunes coses:

- Els semàfors de peatons duren molt poc temps, uns 8 segons i els de cotxe uns 2 minuts, sense exagerar.
- Els croats són gent molt tatuada.
- Tot és més barat que a Catalunya, però s'ha de pagar per tot. En un càmping fins i tot ens han fet pagar per jugar a tennis taula.
- Tenen un munt de forns de pa a cada poble, i cap peixateria ni fruiteria. Tot es compra als mercats o bé als súpers.


Hem estat 21 dies de vacances.

En total hem fet 4732 Km.

Hem dormit a 7 càmpings diferents.