Sortim a mig matí de Tona i posem rumb primer de tot a l’Esclat per comprar per aquesta setmana que tenim de vacances.
Aquest any, anem tots dos sols, i amb l’autocaravana de reestreno que hem comprat, una Roller Team, motor Fiat, i amb llits bessons. Ens l’anem fent nostra mica en mica, amb l’altra ja hi portàvem 9 anys i la teníem ben apamada.
Avui toca fer quilòmetres. Hem parat a dinar prop de Cervera i hem continuat el camí. Volem fer nit a Logroño. La idea inicial era arribar a Vitoria però hem vist que l’àrea estava plena, amb l’app de P verde. Per tant hem reservat plaça per diumenge i avui hem parat a la capital de la Rioja.
Si érem a Logroño no podíem deixar passar l’ocasió d’anar a la Calle Laurel a sopar de pinxos. Com que ens ha caigut un diluvi important, hem acabat entrant al primer bar que hem vist una taula lliure. Soparet de pinxos asseguts i amb un bon vi del territori. La gente d’aquí sopa a peu dret, a fora i sota la pluja. Som turistes.
Des de l’àrea al centre hi ha uns 20 minuts a peu ben bons. També hi ha opció de bus urbà, però hem optat per caminar, que després de ruta tot el dia, estirar les cames se’ns ha posat la mar de bé.
Estem aparcats a una àrea nova que hi ha al costat d’un centre comercial. Les places estan asfaltades, anivellades i són prou grans. Està ple.
Coord àrea: 42.4624 -2. 4183
Preu: 0€
Km parcials: 473
Km totals: 473
Diumenge 13 d’abril
Diumenge 13 d’abril
Com que fins a les 12.00h no podíem fer l’entrada a l’àrea de Vitoria-Gasteiz, ens ho hem agafat amb calma i hem gaudit d’un matí de diumenge tranquil.
Per anar fins a Vitoria-Gasteiz, hem escollit fer-ho per carreteres secundàries i hem pujat i baixat un port de muntanya amb un 14% d’inclinació. Ens ha plogut gairebé durant tot el trajecte, però a l’arribar la pluja ha anat amainant i no ha plogut més en tot el dia.
L’entrada a l’àrea de Vitoria-Gasteiz no ha sigut facil. I sort que som diumenge i hi ha menys trànsit que un dia laboral. Ens ha costat dos intents, trobar l’entrada al P però finalment ho hem aconseguit.
Per entrar a aquesta àrea cal utilitzar un app que es diu P verde. L’àrea és gratuïta, ben anivellada, asfaltada i amb serveis. Hi ha un forn de pa que demà ens anirà perfecte per anar a comprar l’esmorzar.
Hem dinat a l’àrea i després del cafè, hem posat rumb cap al centre. Hi ha un bon passeig a peu, similar al d’ahir. També hi ha opció de transport públic, amb el tranvia, però ens venia de gust caminar i estirar les cames.
El centre de Vitoria-Gasteiz l’hem trobat preciós. Monumental, molt net i arreglat, amb carrers peatonals, … ens hem deixat endur pels diferents carrerons del centre hi ha valgut molt la pena. A més anàvem recordant fragments dels llibres de la Ciudad Blanca, que ja fa temps que vam llegir.
Com que la ciutat és molt costeruda, està plena de rampes automàtiques per salvar el desnivell. També ens ha fet gràcia veure que hi ha molts cireres japonesos florits i que tenen parcs súper grans i verds per la ciutat. També hi ha moltes pintures murals al casc antic.
Coord àrea: 42.8668 -2.6853
Preu: 0€
Km parcials: 77
Km totals: 550
Dilluns, 14 d’abril
La nit ha sigut fresca i ens hem hagut de tapar. Hem anat a comprar el pa a un forn que hi ha just a tocar de l’àrea. Avui hem fet dutxes i serveis de l’auto. Un cop llestos hem posat rumb cap a Bilbao.
Hem agafat autopista de peatge, uns 8€ entre els dos peatges que hi ha, i hem anat de dret a l’àrea d’autocaravanes privada que hi ha a la ciutat. Està súper encimbellada i té unes vistes increïbles de la ciutat.
Per anar al centre, és molt recomanable agafar l’autobús 58, 1,5€ per viatge. Et deixa força al centre i des d’allà ja camines amunt i avall descobrint la ciutat. Anàvem súper prepararts per pluja i fred, i hem passat molt calor. Ha fet un dia mig assolellat i la temperatura s’ha enfilat fàcilment.
Com que teniem contractat un free tour per les 17.00h, hem tingut temps de passejar, de fer tapes per dinar, de fer un gelat i tornar a passejar. Amb el guia hem descobert el Bilbao històric i sobretot el casco viejo. Dues hores d’història sobre la ciutat que ens han permès conèixer una mica millor l’ahir d’aquesta ciutat.
A l’acabar una última volteta, amb zurito inclòs (una canya de cervesa més petita), hem tornat a buscar el 58. Avui hem caminat més d’11 km. Sopar tranquils ja dins de l’auto. Des de que tenim aquesta auto i tenim TV, amb el firestick d’Amazon podem veure les notícies de TV3 i se’ns fa una mica estrany.
L’àrea està molt bé i tenim una mica de verd a la nostra parcel·la que si fos estiu ens permetria esmorzar o fer algun altre àpat a fora.
Les vistes des de la nostra àrea són espectaculars, tant de dia com de nit.
Coord àrea: 43.2598 -2.9636
Preu: 17€ + 4€ electricitat
Km parcials: 67
Km totals: 617
Dimarts, 15 d’abril
Avui ens acomiadem de l’àrea de Bilbao amb pena, hi hem estat molt a gust. Aquesta nit ha plogut tranquil·lament, però quan ens llevem el dia es va aixecant i sortim amb sol de Bilbao, malgrat les previsions de pluja.
Posem rumb cap a Gernika. Com que havia de ploure, havíem planejat fer el Museu de la Pau. A Gernika no hi ha parquing per autocaravanes, a l’entrar al poble, hem vist un carrer prou ample per aparcar, amb altres caravanes i furgos, i hem decidit deixar l’auto allà i caminar fins el centre. És un carrer amb pendent, però només hi volem aparcar.
El Museu està molt cèntric. És petit i el millor és veure els vídeos dels testimonis i la recreació d’una casa el dia del bombardeig. Un cop ho has vist hi ha una altra part molt interessant sobre les mentides del franquisme en el bombardeig a Gernika. El que més m’ha sobtat és que el bombardeig va ser el 26 d’abril del 37 i fins el 41 no es van començar les tasques de desenrunament, les fotos ensenyen una ciutat totalment destruïda. Hi havia d’haver un munt de cadàvers sota les runes, que no es van trobar mai. Si no es trobaven no es comptaven, i per tant no existien. L’any 1997 el govern alemany va demanar disculpes al poble de Gernika pels bombardejos, el govern espanyol encara no ho ha fet mai.
Hem sortit tard del museu perquè crec que ens hem llegit tot el que hi havia per llegir. A l’oficina de turisme ens han fet una recomanació que crec que podia ser molt interessant però nosaltres no l’hem fet perquè encara no havíem dinat i no teníem l’auto aparcada a un bon lloc per dormir. Des de turisme ens recomanaven anar amb tren fins a Mundaka i llavors fer a peu fins a Bermeo. El tren passa per les marismes i es veu que és molt bonic.
Quan hem sortit hem posat rumb cap a Bermeo, per fer-ho amb auto. Però l’àrea de Bermeo, que és de l’app Pverde, ens ha indicat que ja estava tota plena, tant avui com demà. Hem decidit canviar els plans i saltar-nos aquesta zona. Aquest és el món de l’autocaravanista, sempre has d’estar a punt per canviar de plans.
Finalment hem anat a Lekeitio, un bonic poble de pescadors. Hi ha àrea d’autocaravanes gratuïta tot i que tenim una parcel·la amb força pendent. Hem posat les alces i hem baixat la suspensió neumàtica, i hem aconseguit estar una mica equilibrats. Ens hem quedat la penúltima plaça a les 15.30 aprox. A la part central del P hi ha lloc per cotxes, però és prou gran per aparcar-hi una autocaravana. Però la policia va passant i fa marxar les autos que aparquen fora dels llocs indicats.
Hem dinat a l’arribar, ben tard, i hem sortit a passejar, a fer un cafè i una caminada. A turisme ens han donat un mapa i hem comprat la fitxa per 100 L d’aigua de l’area. Després hem fet una caminada amb bones vistes del mar. Hem tornat amarats, avui si que se’ns ha posat a ploure. D’aquella pluja fina que sembla que no faci res, però va calant amb ganes.
Coord àrea: 43.3583 -2.5064
Preu: 0€ + 3€ aigua
Km parcials: 67
Km totals: 684
Dimecres, 16 d’abril
Malgrat estar una mica inclinats, hem dormit prou bé. Al matí en Toni ha sortit a comprar pa mentre jo em dutxava. Treball compartit.
Hem esmorzat, recollit i fet serveis a l’auto. Després hem posat rumb cap a Zumaia. Hem fet una carretera que vorejava la costa però prou ample per passar-hi tranquil·lament. Cap al final, el navegador ens ha fet agafar l’autopista ja que hi ha hagut un despreniment i la carretera local ha quedat tallada.
Cap a les 11.00 i poc hem arribat a Zumaia. Hem escollit el P núm 5 del port. Un P gratuït i on s’accepten autocaravanes. Sense serveis. No hi ha àrea d’autocaravanes a aquesta població.
Quan hem sortit, volteta pel poble, bonic i autèntic. I visita a l’oficina de turisme per demanar informació sobre l’excursió que volem fer avui.
A turisme ens han explicat l’excursió, el desnivell i com fer la ruta del Flysh. Al final, ens hem decidit per fer tot el traçat del camí (uns 16 km) i retornar amb tren de Deba a Zumaia.
Ahir vam mirar el tema de les marees, i ho tením prou bé. Cap a les 13.00h és marea baixa, i cap a les 17.00h és marea alta.
Ara, un cop feta l’excursió, cal dir que és més exigent i llarga del que ens pensàvem. Nosaltres, que no estem gaire en forma, hem arribat a Deba a 2/4 de 7 de la tarda. I havíem sortit cap a 3/4 de 1 del migdia del punt d’inici. Han sigut gairebé 5 hores d’excursió amb desnivells importants tota l’estona. Ara bé, les imatges són espectaculars. A l’últim tram ja no hem vist res del Flish ja que amb la pujada de la marea, no es veu res.
Abans de sortir hem comprat entrepans de truita de patates, espectacular i una mica crueta, i a mig camí hi havia una food truck on hem pogut fer un cafè i omplir la cantimplora amb aigua de la font.
Hem arribat ben cansats i hem necessitat fer sofà per anar-nos recuperant. Contents del que hem fet, i esperem que demà la factura a les cames sigui petita. Les vistes d’avui han sigut impressionants, semblava que estiguéssim al regne unit. Verd fins a tocar el mar, i penya-segats enormes. El tren de tornada, no gestionat per la Renfe, puntualíssim i molt nou.
Per si algú llegeix el bloc i vol fer ruta per Euskadi, nosaltres estem fent una ruta saltant-nos coses importants que ja havíem vist en un antic viatge el 2017. Per exemple ens hem saltat San Juan de Gaztelugatxe, si no hi heu anat, no pot faltar. Tampoc farem Zaraut ni Donosti. Demà tancarem la ruta a Hondarribia i ja farem retorn cap a casa.
Coord P: 43.2962 -2.2541
Preu: 0€
Km parcials: 58
Km totals: 742
Dijous, 17 d’abril
Ens hem llevat una mica baldats de la caminada d’ahir. Hem anat al poble a comprar un pa de blat de moro boníssim i ens enduiem cap a casa un preparat per fer una truita de patates, que esperem que ens surti boníssima.
Un cop esmorzats hem posat rumb cap a Hondarribia, saltant la resta de la costa que ja coneixíem d’una altra escapada a Euskadi. Hondarribia és preciós, turístic també, però mantenint el seu esperit intacte. Aquest poble no el coneixíem i val la pena fer el viatge.
Hem passejat pel casc antic, pel barri de la Ribera i fins al port. Hem caminat per agafar gana. Avui hem decidit no cuinar i anar de restaurant. Hem menjat un bacallà boníssim. Així ens hem acomiadat del país basc.
Després carretera i manta, i sense peatges. Hem marcat al navegador que no volíem fer peatges, i hem anat per Jaca, Huesca, Barbastre, … A Barbastre hem intentat parar per sopar i dormir, però l’area estava plena i a més hi havia el P ple d’atraccions. Total, que hem continuat i estem aturats a St Esteve de Llitera, a una àrea amb serveis, gratuïta i molt tranquil·la. Dormim acompanyats d’unes 6 autos més..
Avui tanquem el bloc ja que demà comptem arribar a dinar a casa. Ha estat un viatge molt bonic i hem vist coses que ens han agradat molt. L’autocaravana nova ens ha donat més comfort i esperem gaudir-la molt més.
Coord àrea: 41.9062 0.3320
Preu: 0€
Km parcials: 414
Km totals: 1156
Km totals fins a casa: 1367
