dilluns, 29 de juliol del 2013

Viatge a Bohèmia, Salzburgerland i Tirol (2013)



Planegem el viatge tenint en compte que el primer destí important serà Praga, després la zona dels llacs de Salzburg i finalment el Tirol. Deixem Viena per una altra ocasió, ja que després de Praga ens ve de gust fer una mica de muntanya i natura amb els nens. A la tornada passarem a veure uns bons amics que viuen a Suïssa.

La idea és fer dos dies intensos de viatge, un dia de descans a Alemanya i un altre dia de ruta important fins a Praga. La tornada és més tranquil.la ja que mica en mica ens anem acostant a casa.

27/7/13


Ens llevem a les 4.00 en punt, en Toni i jo, i sortim de casa a les 4.45 amb els nens ben desperts i emocionats. Tenim per davant uns 750 Km fins arribar a Gex. Un poblet francès amb un càmping municipal, una mica més amunt de Ginebra.

Aquest any hem decidit passar per l'Eix ara que està acabat del tot, però hem vist que se'ns fa més llarg que no pas agafar els túnels de Bracons. La propera optarem per la Garrotxa.

El viatge transcorre sense problemes, tot i que de baixada la carretera va molt plena. És el cap de setmana d'operació sortida per molts francesos que van a buscar el sol. Al cap d'una bona estona ens adonem que no circulen camions, avui tenen prohibit fer-ho. És més tranquil el camí si no hi ha vehicles pesats, especialment anant amb la caravana, ja que alguna vegada hem tingut algun petit ensurt avançant-los.

A mesura que anem avançant per terres franceses el trànsit es va intensificant i la calor també. Al peatge aprop de Lyó quedem ben encallats. No anem ni endavant ni enrere. Però amb paciència acabem sortint del tap. Sort que els nens van amb les pelis posades i no s'adonen de res.

Hem parat a esmorzar i a  dinar a l'autopista, i la calor era bestial. Uns 35 º xafadors. Un cop passades les 6h de la tarda, arribem al nostre destí, un càmping municipal a Gex. És un càmping acollidor, verd i tranquil. Dormim tots 5 per 27 €.

Dutxes i sopar d'hora, tenim ganes d'anar ràpid cap al llit. Dormir poc, passa factura. Deixem tot recollit i amb l'esmorzar i el dinar de demà apunt.


28/7/13

A les 8h del matí hem enganxat la caravana i hem sortit direcció la nostra següent parada: Tübingen. És una ciutat alemana on volem fer una parada una mica més llarga, per descansar de 2 dies seguits de ruta. Des del càmping podem anar amb bici a la ciutat i això ens agrada molt.

Parem a esmorzar a una àrea de servei de Suïssa, on les papereres vessen de tant plenens que estan i hi ha tot de deixalles per terra. Espectacular!!!! La calor torna a ser evident. Només llevar-nos ja estem a 20º.


El camí és molt més tranquil que no pas ahir, la carretera és tranquil.la i sense gaire trànsit. Sospitem que el navegador ens ha fet fer més voltes de les que hauria calgut ... però els navegadors son així!!!
Dinem en terres alemanes. Com que hem deixat l'autopista, trobar un lloc adient per dinar amb la caravana, sembla que no serà fàcil, però no. Un cop decidim buscar lloc per dinar, ràpidament trobem un petit espai habilitat com a pàrquing amb taules i cadires. I sobretot una bona ombra. La calor i xafogor continua sent present.

A mitja tarda, arribem al càmping. "Neckarcamping" a Tübingen. La zona ens recorda a Friburg,a  la selva negra. Quan entrem a recepció, veiem que al fons es veuen uns núvols una mica amenaçadors. Però el noi de la recepció ens diu que segurament no farà res. A mesura que ens acostem a la nostra parcel.la, veiem els núvols que es van acostant mica en mica. Són grans i foscos. En Toni em convenç de no posar el toldo, no fos cas que hi hagués una tempesta. Sort de fer-li cas, al cap de 3 minuts, un cop descarregades les bicis del cotxe, comença a descarregar una calamarsada brutal. Pedres gairebé com pilotes de ping pong, i dura més de 5 minuts. Mai havíem viscut una pedregada des de dins la caravana, i realment impressiona. Un cop passada, sortim a evaluar danys. La caravana ha quedat ben aboneyagada i el capó del cotxe també!!! També hi ha alguns foradets al cofre de la caravana. Anem veient la resta de caravanes i cotxes i tots estem igual. Els arbres han perdut branques i tot està banyat de fulles, mare meva amb poca estona quin canvi. Hem passat d'una calor extrema a un dia plujós i tempestuós. La pluja ha arribat després de la pedra i segons el meu mòbil, aquesta nit i demà fins a la tarda continuarà igual. Quin greu, amb les ganes que teníem d'anar fins a la ciutat amb bicicletes!!!

Passem la resta de la tarda, fent partides dins la caravana. Sopem dins també i anem a dormir d'hora.



29/7/13

Ha plogut tota la nit, i un cop ens llevem la pluja continua sense parar. Esmorzem dins la caravana i decidim sortir caminant fins al centre de la ciutat. Ens posem els impermeables i unes bones sabates!!!

La ciutat està a uns 40 minuts a peu. Hem agafat el camí de les bicis, que és el que ens havíem preparat per avui, tot i que l'hem fet caminant. La ciutat és molt bonica, tot i que la veiem gairebé tota l'estona sota una fina capa d'aigua. De tant en tant ens deixa respirar una mica, i després hi torna. Tenim les jaquetes ben molles, sort que no fa fred!!! 

Hem comprat maduixes per dinar, a un mercat que hi havia a la Marktplatz i uns jocs per la caravana. Si viatgeu amb menuts, no deixeu mai de visitar les botigues de joguines de les ciutats alemanes. Són una passada. A més hi trobes jocs de taula molt originals i que van amb capses de llauna que per dins la caravana son genials. Hem visitat tot el casc antic, i hem tornat a dinar cap al càmping.



Tot i que les previsions de pluja només eren fins a mitja tarda, la pluja continua caient i caient ... Una mica tips d'estar tancats a dins la caravana, i veient que la opció de bici cada cop és més remota, decidim agafar el cotxe i buscar algun centre comercial on passar la tarda. D'aquesta forma acabem comprant 4 tonteries que ens feien falta, o no, i ens esbargim una estona. El càmping on som, és un càmping "friends for bike", hi ha un munt de viatgers amb bici i tenda. Només de pensar en ells, amb totes les pertinences de la roba molla, i que també s'han quedat tot el dia sense sortir del càmping, ens fa sentir afortunats. Entre aquests hi ha una família amb 2 nens de l'edat dels nostres grans i no se com ho faríem nosaltres si ens trobéssim així Nosaltres almenys tenim la caravana per aixoplugar-nos i estendre les peces molles.

Abans d'anar a dormir deixem tot recollit, l'endemà ens llevem i marxem. Tenim per davant un munt de Km i va bé sortir d'hora.

30/07/13

Hem dormit sense pluja i jo diria que hem descansat millor i tot. Al final hem sortit del càmping cap a 3/4 de 9 del matí. Avui  hem de fer més de 550 Km i travessar una frontera que ens és desconeguda.

Les autopistes alemanes són escasses en àrees de servei. Fins allà a les 10h no hem pogut parar a esmorzar. Hem repostat forces i gasoil i hem continuat la marxa. Hem trobat 2 accidents de camions en sentit contrari que han organitzat unes retencions espectaculars. Nosaltres també hem arreplegat algun tram d'obres que ha estat molt lent. Hem parat a dinar en una altra àrea on hem comprat la "vinyeta" per entrar a la Rep. Txeca. És una vinyeta que dura 10 dies i té un cost 12,50 €. En comparació a Suïssa és molt pràctic que puguis agafar-la per un període curt de temps, i en comparació als peatges de França o als nostres és un estalvi de temps i diners molt gran.

L'entrada a la Rep Txeca ha sigut d'allò més tranquil i normal que podíem esperar. No hi ha frontera i ningú ens ha parat a demanar-nos res. Hem continuat per la mateixa autopista i ja està. Canvia la senyalització, l'idioma que no s'entén de res i el bombardeig de publicitat a tots els ponts de l'autpista.

Sort de la Marta del Tom tom, per trobar el càmping. No hi ha ni un sol cartell que l'anuncïi. Un cop dins, ens ha semblat que érem a Dinamarca. La gran majoria dels campistes són danesos, i la resta holandesos. No hi ha ningú de Txèquia ni menys veï nostre.

És un càmping de 4 estrelles amb tots els serveis i més. Net i molt ben arreglat. Té piscina coberta i tot, que ja hem anat a estrenar, tant bon punt ens hem instal.lat.

Evidenment hem sopat els últims. Ara prepararem la visita de Praga de demà i també anirem a dormir, com la resta de companys campistes, que hi han anat tan bon punt s'ha fet fosc.


31/07/13

Avui toca Praga. Seguin les intruccions del càmping, decidim fer un P+R. Aparquem el cotxe en un pàrquing vigilat, on hi ha una estació de metro just al costat. El preu del pàruqing és de 20 Kr (encara no 1 €, al dia). Els tiquets per transport públic d'1 dia sencer, metro, bus, tranvia, funicular, ... ens ha costat 330 Kr. (uns 13 €) La Jana no paga, fins als 6 anys hi ha moltes coses gratuïtes.

Hem seguit la Marta del tom tom i ens ha dut perfectament al P+R. Praga té 3 línies de metro, i fins i tot per nosaltres que no hi anem mai, és ben senzill d'orientar-se. Altra cosa ha estat quan hem sortit del metro i hem vist el carrer. No sabíem si anar amunt, avall, a la dreta, a l'esquerra, ... Però demanant aquí i allà, la gent és molt amable, tot i que només parlen anglès els joves; la gent gran et parla en txec o alemany, hem arribat fins al Castell, que era per on volíem començar la visita. 
Del castell només hem vist les parts que no s'havien de pagar, amb aquestes els nens n'han tingut de sobres. Hem sortit del castell i hem baixat les escales. Era fàcil no perdre's ja que només havies de seguir a la resta de turistes, tots anàvem cap al mateix lloc: El pont més famós de Praga: el Pont de Carles. Abans d'arriabr-hi hem fet una parada per dinar. Avui anàvem de restaurant!!! Com que encara no havíem pogut canviar els euros a corones, hem hagut de buscar un restaurant que acceptés VISA, i clar, barat barat no era. Hem pagat el mateix o més que pagaríem a Vic per un sopar.

Després de dinar, hem anat a passejar pel pont d'en Carles: es majestuós i està ple de turistes!!! Fins i tot hem arreplegat un casament, el nuvi del qual anava vestit de color rosa. Els nens flipaven i nosaltres també. Els hem fotos i tot.

Quan hem trobat un banc seriós, hem canviat moneda. Per cada euro dónen 25 Kr, més o menys. Hi ha un munt de llocs que canvien, però val la pena buscar un banc, que sempre et surt més bé.
Hem caminat pel barri de Mala Strana i hem vist els seus jardins. Després hem pujat amb un funicular, fins a la muntanyeta més alta que té Praga. Des d'allà, i pujant 299 esgraons, en una torre que sembla la Torre Eiffel, hem pogut veure unes molt bones vistes de la ciutat.
Hem tornat a baixar amb el funicular, els nens estaven una mica cansats i l'objectiu era anar a berenar a l'illa dels nens. Una illa dins el riu Moldava, on hi ha un parc ben arreglat pels menuts i un bar pels pares. Però després de caminar tot el que tocava, ens hem trobat que l'illa estava tancada, el perquè no l'hem entès perquè estava escrit en txec. I en aquesta llengua no s'enten res de res. 

Hem berenat en el primer parc que hem trobat i hem decidit posar rumb cap al càmping. Un cop recuperat el cotxe i ja encarats en al direcció correcta, hem parat a fer 4 compres en un super.
Hem quedat ben cansats i baldats. Praga és una ciutat maca, però et fas un bon fart de caminar. Als nens no els ha entusiasmat massa, s'han cansat i no han sabut apreciar la bellesa dels edificis i monuments. Les grans ciutats, són les més difícils pels nens. Cal destacar que s'ho han passat molt bé amb les escales automàtiques del metro, i és que som de poble!!!





01/08/13

Avui hem decidit endintrar-nos en terreny Bohemi. Tot i fer una ruta força llarga, en quant a Km, hem pogut veure curiositats txeques ben diverses.

Hem començat anant a veure l'inici dels balnearis en aquest país. Una reserva natural (Soos), on cal caminar per sobre unes passarel.les de fusta i vas veient fang en ebullició, s'anomenen mofetes. És un efecte poc típic d'Europa, em sembla recordar que és l'únic lloc on es pot veure.


Hem dinat gaudint de les ombres del parc i després hem fet un gelat al poble del costat anomenat Frantiskovy Lazne. Es un petit poblet de balnearis, i segons en Toni, el Tanatori d'Europa. La mitjana d'edat dels clients del Balenari és mooolt alta.

Després hem fet parada a Karlovy Vary. D'entrada la ruta prevista era una altra, però els nens estaven cansats ja que el viatge d'anada ha durat més de dues hores i no volíem fer més voltes. Per tant, la parada ha estat una mica de sorpresa i ha sigut d'allò més agradable. És una ciutat de balnearis rics, amb edificis imponents i majestuosos. Botigues de luxe i turistes russos comprant. La resta de turistes només miràvem i bevíem aigües sulforoses i vés a saber com més amb una mena de càntir que ens hem comprat. Hem rigut de gust tastant les aigües, no sabies pas quina era pitjor. Al final de la ciutat començava un passeig amb totes les fonts. L'hem trobat seguint la resta de turistes i gent que feia les vacances en allà. Els efectes de l'aigua en nosaltres han estat una mica especials ...




02/08/13

Avui tornem a anar a Praga. Visitem el barri Stare Mesto i el barri jueu (Josefov). Fa una calor increïble i tots busqem les ombres desesperadament. Repetim l'opció de P+R ja que va ser pràctic i econòmic.

Ens decidim per seguir una ruta que ens recomana la guia, tot i que se'ns fa difícil de trobar els carrers marcats i finalment decidim seguir la resta de turistes ja que segurament tots anem al mateix lloc.

A les 12h en punt som a sota el rellotge de la plaça vella, i mirem amb afició el carilló. Se'ns fa curt i poc espectacular, malgrat els aplaudiments generalitzats de tota la plaça.

Hem pogut veure tot el centre de la ciutat. Avui per dinar hem decidit fer un KFC. Els nens estaven súper contents, la nostra economia també i la wifi anava ràpida i veloç. 

Després de dinar hem fet el barri i el cementiri jueu. La calor continuava sent molt forta i hem decidit anar a comprar records de la ciutat i anar cap a la piscina del càmping. 




Realment estem trobant uns dies magnífics a Praga, amb temperatures molt més altes de les habituals. En part s'agraeix molt, però per una altra banda, es fa molt més feixuc fer de turistes ja que el sol crema amb ganes.
La impressió  general de Praga és molt bona. És una ciutat molt tranquil.la, sense contaminació acústica i amb músics a cada cantonada. Els edificis són preciosos i majestuosos.  Tot està molt net, malgrat no veiem gent netejant  pels carrers. Aquesta percepció de netedat s'estén a tot el que hem visitat, dins i fora de Praga. Hi ha WC públics a tot arreu, sempre cal pagar (5Kr) però estan tots en molt bon estat.

Quan hem arribat al càmping, ens hem tirat de dret a l'aigua!!! Com que la gran majoria dels nostres veïns campistes sopen a les 6h de la tarda, els nostres fills han gaudit en exclusiva dels llits elàstics i de la sala de jocs.

Nosaltres també hem sopat d'hora: a les 8h del vespre. Però com cada dia, tothom ens mirava a veure què fèiem i hem rentat els plats tots sols.


03/08/13

Avui hem fet un dia tranquil. Hem gaudit de les comoditats del càmping i així hem pogut fer rentadores, que també ens ha anat bé. La temperatura és molt alta, passem dels 35º, quan el més normal és estar a 25º. La piscina ens ha ajudat a sofocar el matí-migdia. A la nostra parcel.la no hi ha ni un trist arbre, hem dinat refugiats a la mini ombra del toldo, i després de dinar hem decidit sortir amb cotxe per trobar algun destí més fresquet. L'opció més viable era anar a Plzen (Pilsen) i visitar la fàbrica de cervesa, segurament dins unes caves s'estarà fresquet. El camí fins a Plzen, és tot autopista, però hi hem estat 1h. Quan hem arribat, tot i ser les 5h ja no ens han deixat fer la visita guiada, i hem optat per anar a berenar en un bar i prendre's unes cerveses els pares. Com que estem lluny de Praga, els preus son molt més assequibles que a la capital i de bon tros més barats.

Hem acabat en una àrea comercial per poder comprar 4 coses de menjar, També hem agafat cerveses per endur-nos!!! Avui finalment hi havia una mini paradeta de peix al súper i hem comprat salmó. Com costa de trobar peix a les terres interiors!!! Un cop enllestides les compres, direcció al càmping de nou. Avui si, que hem sopat els últims de tots, ja era ben fosc quan ens entaulàvem.



04/08/13

Ahir vam anar a dormir amb una calor bestial. A les 12 h de la nit encara estàvem a 29º.  Però a les 3h de la matinada ha començat una bona tempesta, que ens ha fet llevar i recollir tot el que teníem a fora. Durant unes quantes hores: Llamps i trons i pluja. Les nenes s'han despertat i tot.

Al matí ens hem llevat i estava ben serè. Com que les previsions per la tarda eren d'aigua hem decidit dedicar el dia als nens al complert, i despedir-nos així de la Rep Txeca. Primer de tot hem fet les postals, això ja ens ha entretingut una mica i després hem posat rumb cap al nord: Liberec. De fet, la ciutat no l'hem ni vist, ja que nosaltres ens hem quedat a l'entrada:  Centre Babilon. És un espai on hi ha diverses ofertes d'oci. Nosaltres hem fet el Museu de Ciències IQpark primer, i després el parc Aquàtic. Hem dinat a un restaurant del centre Babilon. Tots 5, amb postres, cerveses i begudes i  cafès hem pagat uns 25 €. Com es nota, que som fora de Praga!!!

El Museu de ciències està molt bé, però com que cada any anem en algun, cada vegada ens sorprenen menys ja que tots més o menys tenen la mateixa estructura. Si no hi heu anat mai, és un molt bon lloc per anar amb nens. La majoria de la gent que hi havia era del país i de Polònia que està molt aprop. 







Després hem entrat al Parc Aquàtic. Un parc interior amb tot el que es pot demanar: corrents d'aigua, jacuzzis, piscines de diferents temperatures, tobogans petits, mitjans, grans, bestial i brutals. Hem sembla que entretots ho hem fet tot. Els tobogans brutals els hem deixat per en Biel, jo n'hi que m'haguessin pagat hi hauria pogut baixar, quina por. La Jana s'ha estrenat nedant en un parc, l'any passat encara anava amb un bracet, i ha disfrutat moltíssim. Només pujar al cotxe ha quedat rendida.
La Júlia s'ha encarregat de tots els tobogans llargs i de tots colors i dificultats. Ha sigut una bona tarda, i els nens ho han agraït molt.
Quan hem sortit ja plovia i deu haver fet tempesta i tot, ja que hem trobat moltes branques a la carretera que al matí no hi eren. Nosaltres aquest cop, ho hem deixat tot ben tancat i recollit, per no tenir sorpreses desagardables, i hem fet bé.

05/08/13

Avui ens ha tocat fer ruta. Tot i que el trajecte no era molt llarg, uns 385 Km, hem estat moltes hores dalt del cotxe. Per sortir de Txèquia, direcció Àustria no hi ha autopistes, només carreteres amb un sol carril, per on hi circulen tractors, camions, cotxes amb caravanes, ... el trajecte es fa llarg i lent. Tampoc hi ha espais habilitats per poder parar, finalment hem trobat un descampat i hem pogut dinar amb la nostra taula i cadires.

Un cop a Àustria, hem fet autopistes però ens hem desviat aviat cap al nostre destí: el Wolfgang see. Quan hem arribat feia una calor espantosa i hem muntat la paradeta ben acalorats. Un cop tot al seu lloc, ens hem posat els banyadors i ens hem endinsat al llac que dóna al càmping. Ohhh ha estat genial. La temperatura molt agradable i ens hem refrescat de gust. Les vistes són súper xules. Aquesta regió donarà per molt, de ben segur.



06/08/13

Avui hem dedicat el dia a fer bici al voltant del llac Wolfgangsee. Hem sortit del càmping amb el dinar a les alforges, els impermeables (per si de cas), banyadors, tovalloles i crocs. I aigua, molta aigua. La calor continua essent molt forta, tot i que dalt la bici encara ha anat prou bé. Hem arribat primer a St Wolfgang. No l'hem visitat més que de passada, i hem continuat amb la bici fins un bon tros més enllà. Llavors el carril bici s'acabava i hem agafat un vaixell que ens ha salvat la muntanya, per on quedava tallat el carril. Hem desembarcat a la següent parada i quan hem trobat un raconet ideal per banyar-nos i dinar, hem parat. L'aigua era súper neta, però a diferència del càmping s'enfonsava molt ràpid. Una refrescada, uns macarrons, i de nou dalt de la bici, fins a St Gilgen. És un altre poblet preciós. Parada de gelat i hem tornat a banyar-nos, ja que teníen uns trampolins al lalc que en Biel ha volgut provar com anaven,

Després de nou amb vaixell fins a St Wolfgang, visita al poble, i tornada pedalant fins al càmping.

Ha sigut un dia molt encertat. Malgrat fer calor, l'hem fet passar banyant-nos, i el paisatge del voltant del llac és preciós. Recomanable al 100 %. L'opció de poder fer vaixell i no haver de pedalar contínuament, també ens ha anat molt bé.





Un cop al càmping hem tornat a anar al llac!!! Avui no serà per aigua!!!

Hem sopat, recollit i fet una partida d'Scrabble de cartes, i ha començat a llampegar. Hem anat recollint tot el que teníem per fora, i de cop (quan ja ho teníem tot recollit) s'ha posat a bufar un vent que ni que fos tramuntana . Ara estic escrivint des de dins la caravana, a veure com acabarà aquesta tempesta nocturna.


07/08/13

Al final la tempesta d'ahir a la nit, va ser només de vent, molt vent, però gens d'aigua. Al matí quan ens hem llevat feia un dia clar, tot i que altres dies ha estat més serè. Llàstima, perquè per avui necessitem tenir un molt bon dia. A mesura que va passant el matí cada cop es tapa més. Nosaltres ens fem el dinar, avui toca entrepans, i decidim anar-hi igualment, malgrat el dia que es veu mig rúfol. Les previsions segons la web de la muntanya on anem, no son dolentes.

Sortim i anem cap allà, hi tenim. Tot està molt ben indicat, tot i que la Marta també ens hi porta a la primera. La web teia raó, fa més bon dia que al nostre càmping. Bé!!!
La cua a la guixeta era molt llarga, però de forma molt ordenada hem anat fent via. Ens ha costat menys euros del que ens pensàvem, potser ens han aplicat una tarifa familiar i no ens n'hem enterat. La Jana, com que encara no té 6 anys, no paga mai enlloc.

La nostra tarifa que hem agafat comprèn: 2 telefèrics, entrada als "5 fingers" i entrada a la muntanya de gel. Hem fet seguits els dos telefèrics i hem caminta fins el mirador dels 5 fingers. És espectacular l'estructura que hi ha muntada. Ens hem fet les fotos de rigor, i hem tornat a desfer el camí fet, però ara de pujada!!! 



Tornava a fer una bona calor i el sol escalfava malgrat estar a més de 2000m. Un cop dalt, i amb unes vistes de somni hem dinat. A la Jana li ha caigut la seva segona dent, en un paratge ben pintoresc.



Després remuntador de baixada i cap a la cova de gel. El camí a peu fins a la cova és força dret i ha costat una mica de fer als nens de casa, ja que la calor continuava sent sufocant. Un cop a la cova, ens han deixat 5 minuts per abrigar-nos!!! Abrigar-nos? Però si estàvem rajant !!! Com que tots s'abrigaven d'allò més, hi havia nens amb monos d'esquiar i tot, nosaltres també ens hem posat el nostre polar.  Un cop dins la cova, ens hem posat l'impermeable també, ens començàvem a creure que allò anava en sèrio.  La visita era en alemany i no hem entès pràcticament res de res ... De fet, no havíem entès ni on anàvem ... ens pensàvem veure una grota amb figures de gel fetes per homes i dones. I no era això. Hem entrat en una cova on després de caminar una estona hem començat a trobar gel i gel i gel ... Igual que en una cova es fan les estalactites amb els components de les roques, aquí es feien amb l'aigua que queda gelada degut a les baixes temperatures. I es que dins la cova es baixa dels 0º!!! És impressionant i impactant!!!





Després tornada cap al càmping, però abans hem fet parada en un poblet que es veia molt maco: Hallstatt. Maco si, molt, però turístic també, molt!!!



08/08/13

Avui toca mines de sal de Hallein. Quna preparàvem el viatge, no enteníem els 3 noms que sortien a la web. I es que hi ha 3 mines diferents, en 3 llocs diferents. Totes 3 estan explotades per la mateixa empresa, però no són ben bé iguals. El preu i les atraccions de dins són diferents. Les que teníem més a la vora del càmping son les més senzilles, i hem decidit fer uns Km més i veure'n unes amb trenet, vaixell i tobogan. Tant per tant ... que hi hagi de tot. 

No hem sortit a primera hora del càmping, ja que ens hem preparat el dinar i ens ho hem agafat amb calma. Un cop allà, estàvem a 1 hora aprox., hem comprat bitllets i no ens hem hagut d'esperar gaire per poder entrar. Abrigats amb els polars, però amb menys roba que ahir, recomanen protegir-se per 10º que és la temperatura constant de la mina.

Un cop ens ha tocat entrar, el primer ha estat vestir-nos amb la roba que ens han donat. Unes talles immenses que ens havíem de cordar com podíem. Fèiem el nostre goig!!!





 A l'entrar a la mina, fas la primera part del recorregut en un trenet que vas en fila índia i t'agafes a la cintura del davant, com si juguessis a arrencar cebes.





Després continues amb el recorregut a peu i el més motivador: amb tobogans. N'hi ha dos, un de més curtet i un de molt llarg. La pendent és molt considerable i agafes una bona velocitat. A la Jana, li ha fet uan mica de respecte, però ens hem tirat igual. D'entrada m'he imaginat que tot era una atracció pels turistes com nosaltres, després hem vist i entès que no, que els tobogans eren la forma que s'utilitzava amb els miners per arribar a la mina. Llavors, m'ha agradat més tot plegat.

Entremig de les passejades ens han explicat la història de la mina, de la regió, de com s'extreia la sal, ...  Avui hem agafat les àudio-guies per poder entendre una mica la visita (ahir no vam caçar res de la cova de gel), i avui era bilingüe alemany-anglès!!! Tot un detall, en un país on l'anglès no es llegeix per enlloc.

Aprox a la meitat de la visita també puges en un vaixell, i hi ha una música i unes llums que iluminen les parets de sal ... millor no donar la meva opinió d'aquesta part de la visita, perquè em quedaria curta segur.

Una dada curiosa es que un cop dins travesses a Alemanya i després tornes a Àustria, sense passar per cap aduana.
 
Avui si que hem comprat aquella foto que sempre ens fan, sempre la mirem i mai ens quedem. Però la baixada pel tobogan es difícil d'aconseguir d'una altra forma.
La visita sencera a les mines ha durat uns 90 min. Al costat de les mines, hi ha una reproducció d'un poblat celta, que van ser els primers miners a extreure'n sal. Allà, entremig del poblat hi havia taules de pícnic on hem dinat.  També hi havia un bon parc pels nens.
Avui hem fet súper de debò. Les provisions de menjar fresc s'esgoten i hem hagut d'anar a comprar. Al final no ens hem quedat peix, és impagable. Si que hem carregat de carn, làctics i fruita. 
Un cop al càmping no ens posàvem d'acord sobre què fer, amb la resta de la tarda . Els nens volien anar a un parc que hi ha  a les afores del poblet on som, i en Toni i jo volíem fer bici. Al final tots contents: hem anat al parc amb bici, i un cop allà primer ha fet bici en Toni pels carrils bici fantàstics i després jo. Ens ha sentat de meravella una pedalada al nostre ritme i sense ningú que protesti i demani quant falta? I els nens s'ho han passat súper be en un parc mega gran i amb un munt de jocs que nosaltres no tenim.


09/08/13

Totes les previsions del temps donaven pluja continuada per avui, i així ha estat. Des de l'inici volíem anar el dia d'avui a Salzburg ja que havíem vist que feien la Flauta Màgica dins un festival de música per nens. Per tant, vam destinar aquest dia per visitar la ciutat natal de Mozart. És una pena veure Salzburg, amb pluja; però ben mirat es més senzill de visitar una ciutat sota la pluja, que no pas fer una sortida a la muntanya. 

Ens hem equipat amb impermeables i polars, tot i que aquests últims no ens han fet cap falta. Hem aparcat a un P+R que hi havia des de l'autopista. Hem pagat 12 € per deixar el cotxe tot el dia i bitllets per tots 5 fins al centre de Salzburg.

Tot just arribar ens hem dirigit a Turisme per veure com funcionava l'espectacle de Mozart. A Turisme ens han dit que ells no en sabien res i ens han adreçat a un altre lloc. I allà, ens han dit que no hi havien entrades per avui. Ohhhh quin greu, amb les ganes que en teníem ... 

Hem passejat per Salzburg, deixant-nos encantar amb els seus carrerons i places. Hem visitat la casa natal de Mozart, que a mi personalment m'ha agradat força de poder veure. Hi ha retrats d'ell i la seva família i t'expliquen una mica la seva vida. 



Hem parat per dinar. Avui burguer, els nens encantats de la vida!!! I l'economia nostra també.

Després de dinar ens ha parat de ploure, i hem fet la visita més relaxadament. Hem anat a veure els jardins del castell de Miravell. La història d'aquest castell, ens la van explicar ahir a les mines de sal, i ens ha sigut més fàcil entendre-ho tot. Amb tot, hi ha moltíssima gent a tot arreu i  és una mica atabalador. Hem anat passejant al llarg de la tarda  Hem buscat souvenirs per endur-nos de record. I hem arribat cap al càmping allà les 8h del vespre. Com que plovia, sopar i Rummi a dins.




Ens havien recomanat un castell amb jocs d'aigua molt adient per si vas amb nens a Salzburg. És el castell de Hellbrunn. Però nosaltres amb el dia que hem arreplegat, no ens ho hem ni plantejat. Una altra vegada serà.

10/08/13

Aquesta nit ha plogut bona part de la nit. Una pluja tranquil.la d’aquelles que es posa bé per dormir. Si mai heu anat de càmping sabreu que la consigna de bon matí si plou és: continua dormint fins que pari. I així ho hem fet i ens hem llevat a quarts de 10!!!

Ens hem llevat i les muntanyes estaven emboirades i la temperatura era fresqueta. Amb tot, com que les previsions milloraven al llarg del dia, hem decidit preparar-nos els entrepans i fer l’excursió programada. Hem anat amb cotxe fins al poble del costat: St Gilgen. Allà hem agafat el telefèric, tipus els ous de Núria, i ens hem enfilat muntanya amunt. I amunt i amunt. Des de baix el telefèric semblava que just pujava a la muntanya que hi havia sobre el poble, però anàvem errats, ha pujat 3 cops més amunt del que creiem.




L’excursió d’avui tots teníem clar que era pujar amb telefèric i baixar caminant. I així ho hem fet. A dalt feia força fresca i no ens hi hem entretingut massa. Al començar a caminar i quedar més resguardats he manat entrant en calor. Quan hem trobat un lloc que feia sol i no feia vent, hem parat a dinar. La baixada ens van comentar que durava dues hores, però com que el camí baixava molt dret, nosaltres hi hem estat més estona. És una bona excursió per tenir una bona vista de tota la regió on hem estat aquesta setmana. A mig camí hi havia un restaurant, com no, hi hem pogut fer un cafè i els nens jugar una estona.




El temps se’ns ha anat aguantant. Un cop al càmping hem començat a recollir alguns trastets per demà fer la sortida més ràpid. Demà enfilem direcció el Tirol, el nostre últim destí a Àustria.

Per fer un bon comiat, hem anat a buscar pizzes al càmping i ens les hem menjat davant del llac. Quina pena sortir demà d’aquest entorn privilegiat!!!

El càmping on hem estat és molt recomanable per la seva situació i pels serveis (WC) que té.  El problema més gran que té són les parcel.les. No són molt grans i estem tots súper atapeïts. Em sembla que mai havíem estat tant apretats en un càmping europeu com en aquí, i a més està ben ple!!!


11/08/13

Avui ha sigut dia de canvis de càmping. Hem deixat enrere la regió de Salzbug i ens hem endinsat cap al Tirol. La distància entre els dos càmpins no és molt gran, i hem arribat ben d'hora al nou càmping. Es diu Càmping Hell, i està a la regió de Zillertal. És un càmping molt xulo, amb un parc molt ben pensat i equipat per la canalla i amb unes instal.lacions molt modernes i de disseny. Hem fet relax total després de muntar: piscina, jocs de càmping i també rentadores que ja ens feien falta. (això no relaxa molt, je, je, però calia fer-ho.)

Ara planejarem els 4 dies que tenim per estar en aquesta zona, tot tenint en compte les previsions meteorològiques.


12/08/13

Avui hem destinat el dia a conèixer la ciutat d'Innsbruck. Tot sortint del càmping hem parat a l'àrea de turisme que tenim al poblet. A cada poble hi ha una oficina de turisme, però a les 6h de la tarda tanquen. per tant, el més efectiu, és demanar les informacions al matí abans de sortir d'excursió. Ens hem informat per si hi havia un P+R a Innsbruck, però la noia de turisme no sabia ni què eren, ella ens ha recomanat aparcar en un Parking del centre que és més aprop. Li hem dit ok. ok, però hem decidit buscar-lo pel nostre compte. A l'entrada de la ciutat, hi havia cartells que marcaven el P+R, però hem acabat perdent-los, finalment i després de voltar una mica n'hem trobat un. 8 € deixar el cotxe i transport per tots 5 per tot el dia. Hem agafat bus i tramvia, els nens emocionats.


El centre de la ciutat és molt assequible, per fer-la a peu. Aviat t'orientes i saps on ets. Avui no ens ha plogut, malgrat que la previsions ho anunciaven, de fet, per això hem fet una ciutat. Potser perquè l'hem vist sota un bonic sol, l'hem trobada molt maca i acollidora.

En una plaça cèntrica feien com una "festa-fira" on podies menjar i beure. Ens hem assegut allà, escoltant una música, que a casa nostra hauríem clasificat d'hortera, però enmig d'aquell paratge quedava bé i tot. Els nens han fet salsitxa i nosaltres hem fet salmó a la brasa. Que bé, poder fer peix!!! També hem aconseguit un cafè amb gel i hem begut vi austríac, que no estava gens malament.


Després de dinar més passejades pel centre, pels jardins reials, ... i de tornada parada a un súper per tornar a omplir la nevera. Aquesta nevera petita es buida com una mala cosa, i quan tornes carregat del súper, la feina és fer-ho cabre tot.

 



Quan hem arribat al càmping els nens han descobert un cotxe que portava la E!!! I a més tenien un fill i una filla!!! Han fet amics de Madrid i durant una estonassa els hem perdut de vista i hem escoltat el silenci.

13/08/13

Aquesta nit ha plogut de valent i al matí estava tot emboirat i tapat. De fet, segons les previsions, ja esperàvem que el dia seria una mica tapadot, però tant?

La intenció era fer una excursió a peu, sense agafar telefèric, ja que la previsió del temps no era bona. Com que la sortida no havia de ser molt llarga, hem decidit agafar una mica de fruita i tornar a dinar al càmping, encara que fóssin les dues tocades.

A uns 15 Km d'on som hi ha les gorges de Tiefelbach. Quan ens hi hem acostat amb cotxe, anava plovent. Una pluja fina i continuada que no ens deixava clar si podríem caminar o no. Al final ha semblat que parava, ens hem equipat amb cangurs i polars a les motxilles i hem decidit començar.  Les instruccions per arribar a la gorja eren en alemany i hem pagat la novetada. Hem deixat el cotxe 1 hora i mitja abans del que tocava!!! Però això no ho hem descobert fins molt més tard, quan ja no hi havia possibilitat de solucionar-ho.

Hem començat un sender molt maco, entremig de fajos, però sense trobar aigua per enlloc. 



Al cap d'1 hora i mitja, hem descobert l'error i que llavors començava la sortida de debò, la que passava pel costat del riu. Si volíem fer la sortida, teníem difícil tornar a dinar al càmping, però com a tot bon racó austríac, ens han informat que al final de l'excursió hi havia un restaurant. O sigui que canvi de plans, continuar caminant i dinar tirolès enmig de la natura.

L'espectacle que ens ha ofert la natura era preciós, i l'enginyer que va dissenyar les passarel.les ens ha deixat gaudir-ho d'allò més. El pas es va fer per poder baixar trocs de fusta riu avall, fa molts anys. Avui el camí està molt ben protegit amb moltes baranes als llocs més alts, amb tot, cal anar amb compte especialment si es va amb canalla. De fet, durant l'excurisó hem vist dues plaques de gent que s'havia mort d'accident fent el trajecte i fa una mica de respecte. 





Un cop al final de trajecte, el restaurant promès. Una carta evidentment en alemany, i uns plats enormes!!!! En Biel volia una pizza i ha fet riure tots els comensals amb el seu comentari.

En Toni i jo ens hem atrevit amb un plat d'aquells que només hem entès "formatge" i ha resultat ser un plat molt bo de gust però MOLT consistent. A l'hora de sopar encara teníem el formatge en plena digestió.
Ens ha sorprès el preu del restaurant. Si no haguéssim fet ni begudes ni cafès (l'aigua és gratis) hauríem pagat 25 € per tots 5. Les begudes han fet encarir l'àpat, que tot i això ens ha costat 45 €, tenint en compte el lloc on érem, no ho hem trobat gens car.




Heidi, on ets???

Després de dinar, de nou la tornada. Al final en Toni i la Júlia s'han avançat a buscar el cotxe i així hem estalviat una mica de tros a la Jana. Al final la caminadeta, ha estat de 5 hores!!!

Al càmping dutxes, jocs, i sopar lleuger. Demà ens volem llevar d'hora a veure si el temps ens acompanya i podem fer una excursió per les parts altes de les muntanyes que ens envolten.


14/08/13

No volíem marxar del Tirol sense caminar per les seves altes muntanyes. El temps però no ens hi ha acompanyat massa. Tot i que hem pogut fer l'excursió, no hem vist res al nostre voltant. Tots els cims estaven coberts de boira i segur que en un dia assolellat el paratge hauria sigut brutal.  

Hem agafat el telefèric des del poble on estem, Fugen, i ens hem enfilat fins els 2000m. A baix anàvem amb tot curt: pantalons i samarretes, i un cop a dalt, hem hagut de treure els polars que portàvem ja que feia una bona fresqueta.



 
Hem caminat fins el cim que teníem més proper, i un cop allà hem seguit un dels molts senders que estaven senyalitzats. Hem anat fins el següent cim, que estava més baix i això ha volgut dir: fer la pujada de tornada, i trobar-hi un restaurant, com no en aquest país!!!

Hem dinat en una zona de pícnic que hi havia, però el fred apretava i hem decidit acabar ràpid i baixar cap al refugi. Allà un cafetó pels pares i un gelat pels nens. Telefèric cap avall i el més esperat per la canalla d'aquest càmping on som: un parc aquàtic, que té aquest mateix poble.


És curiós d'aquest parc aquàtic que totes les piscines són d'acer inoxidable. Les parets, els terres, les escales, els seients de massatge, ... tot. Hi ha piscina d'onades, piscina salada, corrents d'aigua, llits de massatges, sauna,  tobogans, ... molt recomanble per si hi passeu a la vora.




 Dia complert: caminada i aigua; avui dormiran planes les feres.

15/08/13

Ens havien recomanat, de la part d'Àustria que hem visitat, una carretera d'alta muntanya, que et deixa veure un munt de cims de més de 3000m i una gelera. La carretera és un port de muntanya de peatge. La carretera es diu la Grossglockner. El peatge per entrar un dia és de 33 € per cotxe.

Quan vam ser a la zona de Salzburg vam tenir tantes coses a veure que no la vam fer, i la vam deixar per aquesta última setmana. Hem estat esperant les previsions del temps per esperar un dia magnífic i radiant. Avui, tot i fer un molt bon dia, tots els cims estaven emboirats i l'espectacle podria haver sigut més gran del que hem vist.

Realment la carretera val molt la pena. Està preparara per anar parant quan et ve de gust i a cada revolt hi ha taules per fer pícnics. També hi ha força bars  i restaurants de muntanya amb àrees per nens. Cal estar alerta perquè a les 6h de la tarda, es tanca tot.

A nosaltres ens ha suposat fer un viatge força llarg des del càmping, estavem a més de dues hores de l'inici de la carretera. Malgrat tot, el viatge és molt recomanable. Un cop a la gelera, pots fer una excursió i anar-la a tocar. Nosaltres ja hem anat massa tard per fer-ho. Tot pujant ens hem anat parant quan ens agradava el paisatge i després se'ns ha fet curt a dalt.






Avui és l'últim dia de bloc. Demà de bon matí enfilem la tornada cap a casa, tot i que abans pararem a veure uns bons amics que viuen a Suïssa i passarem amb ells el cap de setmana. Un cop siguem a casa, entrarem les dades tècniques del viatge(km, coord GPS, distàncies, preus, ...) per si a algú li fa falta, en cas de preparar un viatge semblant.

Esperem que us hagi agradat el relat, a nosaltres ens ha encantat compartir-lo i viure'l en primera persona. 


Toni, Mia, Júlia, Biel i Jana.
Agost 2013





6 comentaris:

  1. Ep família!!! que bé que us faci tan bon temps! us segueixo gairebé dia a dia. Felicitats a la Jana per la desdentegada. Em va agradar molt el càntir per provar les diferents aigües i la foto de l'efecte en la Jana. L'efecte que va produir a en Biel no sé si és ben bé de l'aigua o la seva pròpia naturalesa.
    Nosaltres fent compte enrrere per marxar i preparant l'autocaravana.
    Una abrçada per tots cinc!!!

    ResponElimina
  2. Jo també us segueixo. La veritat és que tot el què feu es veu molt divertit (menys la pedregada, clar).
    Aquí hi ha qui troba molt a faltar als nens!!!!
    Us aniré seguint, molts records.
    Núria

    ResponElimina
  3. M'ha encantat la fras "tipu els ous de Núria".
    Bona estada al Tirol!!! quin dia arribeu a can carol?

    ResponElimina
  4. Molt bé!!! ja heu provat el sacher???

    ResponElimina
  5. Això s'acaba.Aprofiteu els últims dies i doneu molts records als Carol-Jutgla.

    ResponElimina
  6. Guau... hem estat mirant i llegint el blog i la veritat és que heu fet coses molt xules i llocs maquíssims...m'ha agradat molt també recordar força dels llocs que fa anys vaig visitar...
    Ara toca començar a preparar el proper...DOLORS

    ResponElimina