La ruta d’aquest 2024 la plantegem en dues franges ben diferenciades. Per una banda, primer farem amb bici des de Viena fins a Budapest, i després amb l’autocaravana farem la part nord d’Eslovaquia, per descobrir la part de muntanya dels Tatres, castells i poblets d’aquella zona.
Quan ens vam plantejar conèixer aquest país, ens vam trobar amb la dificultat de trobar molts pocs blocs de viatges que en parlessin. I tot i que segurament serà un destí turístic, no ho és per les nostres contrades. Per tant, no portem molt ben definida la ruta, cada dia anirem avançant i organitzant. Esperem que les oficines de turisme ens ajudin en aquest sentit.
També ens queda el dubte, de si serà un país ben preparat per viatjar en autocaravana. Per si de cas, hem agafat el wc de recanvi. Com que el tenim de quant viatjàvem tots cinc, preferim endur-nos-el, per si no trobem serveis fàcilment.
Viatjarem 3 (només ens acompanya la Jana de filla) i anem carregats amb les bicis elèctriques (hem buscat una 3a bici per la Jana i anar així tots al mateix ritme, gràcies Joan ;))
Mapa d’Eslovaquia:
Mapa ruta Danubi, etapa de Viena a Budapest:
Som-hi, comencem!!!
Dimecres, 7 d’agost de 2024
Ens llevem abans de les 7.00h del matí. Ahir va haver-hi el ball de confeti de Festa Major i no hem anat a dormir d’hora. De fet, la Jana, ha empalmat. Quan ha arribat de festa major, s’ha esperat una mica a fora el jardí i ja s’ha posat de dret a dormir a l’autocaravana.
Avui ha sigut un dia de carretera i manta … sense novetats, i quan es viatja el millor és no tenir novetats ni entrebancs. Hem fet una mica menys del que volíem, però hem trobat lloc per dormir a una àrea del Camping-Car Park, que sembla un càmping, i així podrem sopar a fora i dormir amb les finestres obertes que fa una bona calor. Demà ens espera una altra jornada de carretera.
Km parcials: 670
Km totals: 670
Coord P: 45.6409 5.6285
Preu: 13,50€
Dijous, 8 d’agost
Avui ha sigut un dia dur de carretera. Perquè a part de fer molts quilòmetres, els hem fet amb molt de trànsit per Suïssa i amb moltes retencions per obres. Els suïssos tenen un país petit però se’ns ha fet molt llarg avui. Si heu de viatjar, intenteu evitar-lo.
Hem travessat Suïssa, hem fet una petita part d’Àustria i finalment reposem a Alemanya.
A la primera i segona àrea que hem anat, no hi havia lloc per aparcar. Ara mateix, estem a un P alternatiu al costat d’una àrea, on es permet dormir amb autocaravana. Esperem dormir bé, hi ha una bona temperatura, avui no passarem calor.
Km parcials: 580
Km totals: 1250
Coord P: 47.8229 10.0405
Preu: 0€
Divendres, 9 d’agost
Hem dormit súper fresquets, de fet la Jana ha passat fred i creiem que s’ha constipat i tot. Ja hem començat a fer boletes d’homeopatia a veure si ho salvem a temps. El P gratuït on hem dormit, deia que a les 8.00h havies de marxar, ens hem llevat d’hora i sortíem passat 5 minuts, encara quedaven autos aparcades i no hi havia gens de moviment de cotxes.
Ahir vam estar buscant el nostre següent destí, tenint en compte, que el dissabte hem d’arribar al càmping on deixarem l’autocaravana i començarem la ruta amb bici. Hem escollit una àrea a peu del Danubi que té molt bona pinta. En cas de no trobar lloc, és molt petita, té 6 places, en tenim una altra de mirada més gran, però sense tant encant.
Al començar la ruta ens hem adonat que passàvem molt aprop de Dachau, el camp de concentració nazi. Hem buscat informació i hem vist que no calia tenir reserva i que l’entrada era lliure. Hem modificat doncs la ruta del dia, i hem passat pel camp de concentració.
És el nostre tercer camp i amb diferència és el que menys impacta. És l’únic camp que va estar actiu en terres alemanes i en acabar la guerra es va destruir del tot. El que es pot veure avui és una reproducció i un terreny enorme que també fa feredat amb els testimonis de l’àudioguia.
Un cop feta la visita, hem continuat amb el nostre destí.
El navegador ens ha fet passar pel costat del riu i hem anat recordant la nostra primera aventura pel Danubi, ja que hem passat pel costat del carril bici molta estona.
Hem arribat a l’àrea pels volts de 2/4 de 6 de la tarda i hem estat de sort, quedava una única plaça lliure i ha sigut la nostra.
Un emplacement tranquil, verd i que ens deixa un bon regust de boca després del dia d’avui.
Km parcials: 392
Km totals: 1642
Coord P: 48.3606 14.0270
Preu: 19€
Disssabte, 10 d’agost
Avui ens hem llevat amb la calma i hem esmorzat amb unes vistes precioses. Després hem recollit i hem posat rumb cap al nostre últim destí abans de la pedalada. Hem buscat un càmping, passat Viena, que ens permetin deixar l’autocaravana aparcada durant els dies que duri la ruta en bici. Aquest càmping està a Petronell-Carnuntum, un poblet amb vestigis romans. Ens dona més seguretat deixar l’autocaravana en un càmping, que no pas en un P del poble.
Les carreteres austríaques no estan en tant bon estat com les alemanes i l’autopista anava molt carregada de trànsit. Però hem arribat sense dificultats al càmping que teníem mirat. És un càmping que només té una esplanada, amb pocs serveis i que cada dia passa una noia de 19.00 a 20.00 a cobrar l’estada. Tu arribes i t’instal·les tot sol.
Hem descarregat bicis, hem fet un voltet fins al poble i hem revisat les alforges amb el que ens emportem per fer la ruta. Quan ho hem tingut tot llest, hem preparat sopar i avui toca anar a dormir d’hora per estar ben descansats per demà.
Km parcials: 260
Km totals: 1902
Coord càmping: 48.1053 16.8645
Preu: 38€
Diumenge, 11 d’agost
Hem descansat poc ja que dins l’auto feia molta calor fins ben entrada la matinada.
Ahir vam veure que la bici d’en Toni havia punxat la roda de davant, la vam inflar però aquest mati estava sota mínims d’aire.
Hem utilitzat un kit de reparació que vam comprar a Tona i de moment sembla que ha fet servei. A veure demà com estarà.
Amb tot l’enrenou de la roda hem acabat sortint del càmping a les 10:00h sota un sol de justícia i una calor que ja apretava de valent.
El camí fins a Bratislava ha estat ben senyalitzat però no ha passat pel costat del riu. Hem anat vorejant camps, cases benestants, camins de bosc … i finalment s’ha alçat imponent la capital més jove d’Europa.
A Bratislava és l’únic lloc on hem reservat hotel. Els preus de la ciutat i l’alta ocupació ens van fer prendre la decisió des de Tona.
Dormirem a un vaixell ancorat al Danubi, Botel Gracia.
Fins les 14:00h no ens han deixat fer el chek-in però si que hem pogut deixar bicis i alforges. Hem aparcat doncs les nostres bicis i ens n’hem anat a dinar.
La calor era imponent i després de dinar hem retornat a l’hotel per dutxar-nos, canviar-nos i refrescar-nos. Ho hem fet tot menys refrescar-nos. L’habitació és un forn. Hem deixat un aire acondicionat portàtil engegat, no se si farà massa res, però avui ens costarà dormir un altre cop.
Com que fa més calor a l’hotel que a fora, hem anat a fer el turista.
Bratislava és una ciutat petita, molt neta, ordenada i que a mi personalment m’ha agradat molt.
No deu fer mai gaire calor, perquè a les botigues i restaurants només hi ha ventiladors, no tenen aire condicionat.
Hem vist tot el que teníem a la llista menys el castell, la calor ens ha desdit de pujar fins allà dalt.
Retirarem d’hora perquè demà volem ser a esmorzar a les 7:30 quan obrin el menjador. Intentarem pedalar amb una mica més de fresqueta. Demà ens espera una ruta molt més llarga que avui i quan arribem haurem de buscar i trobar allotjament.
Km recorreguts en bici: 27
Km totals: 27
Botel Gracia
Preu allotjament: 117€
Dilluns, 12 d’agost
Avui ha sigut un dia complicat. Comencem pel començament.
La nostra habitació de l’hotel vaixell era un forn. Ens ha costat molt agafar el son i quan més o menys ho hem aconseguit, a 2/4 de 3 de la matinada, ens ha despertat una noia de l’hotel que ens volien robar les bicis. D’entrada no enteníem res, estàvem en el nostre primer son, però després hem vist que ens han tallat un candau i que la noia estava super preocupada per si ens havien robat les bateries. Aquestes estaven a l’habitació carregant-se, però l’ensurt ja ens l’hem endut i finalment ens han deixat tancar les 3 bicis dins el vaixell per evitar mals majors. Amb tot això ens hem ben desvetllat i hem hagut de tornar a dormir. No ha sigut fàcil.
Ens hem llevat d’hora, per esmorzar a l’hotel a 2/4 de 8. Un bon bufet i unes bones vistes des del vaixell.
Hem posat rumb cap a la ruta d’avui. El Danubi no l’hem ni vist, hem fet camins molt assolellats paral·lels a les carreteres hi ha sigut una etapa feixuga.
Els camins estan ben indicats excepte a les entrades i sortides de les ciutats/pobles on perds totes les indicacions. L’asfalt té menys qualitat, però es porta prou bé.
Hem parat a comprar uns entrepans per dinar a Rajka i hem seguit fins a Mosonmagyarovar, una ciutat prou animada.
Aquí podíem fer dues opcions, o fer nit, o completar la ruta fins Gyor amb tren. Hem anat a l’estació i hem vist que l’opció tren era viable. Hem comprat 6 bitllets, 3 per nosaltres i 3 per les bicis.
Moure les bicis fins a la via 4 ens ha costat Deu i ajuda, però ho hem aconseguit i hem pogut pujar al tren. El problema ha estat que hem agafat un tren que no era el nostre i no n’hem sigut conscients. El tren parava a Gyor igualment, però quan ha passat la revisora ens ha dit que el nostre bitllet no servia i ens ha fet pagar 6 bitllets de nou, i més cars perquè el tren era més ràpid que el que ens tocava a nosaltres. Ens hem sentit estafats. Nosaltres ens hem equivocat, però hem agafat el tren que passava per la via 4 tal i com ens han dit a la guixeta de l’estació. Cal dir que no hem sigut els únics en aquesta situació, no ens compensa però ens ajuda a portar-ho més dignament.
Finalment hem arribat a Gyor. El primer objectiu era trobat allotjament. Ens ha sortit bé al segon intent. Tenim una original habitació de 3 llits amb bany, neta i comfortable.
Un cop hem fet fet dutxes i ens hem tret la roba de bici, hem anat a descobrir la bonica ciutat. Primer hem fet el turista, després hem pres una llimonada i hem acabat sopant en un lloc ple de locals i on hem pogut menjar peix.
Km recorreguts en bici: 46,6
Km totals: 73,6
Penszio Katalina
Preu allotjament i esmorzar : 79,12€
Dimarts, 13 d’agost
Aquesta nit teníem moltes expectatives en descansar bé ja que havíem passat la nit del lloro la nit anterior. Però l’habitació de l’hostal era un forn en acció, no recordava haver passat mai tanta calor … hem dormit poc i malament.
Avui tenim una etapa d’uns 50 km aprox. Ens hauria anat bé descansar. Però què hi farem.
Hem esmorzat a la pensió i quan hem baixat a carregar les bicis hem vist que hem tingut un segon intent de robatori durant la nit. Ens han cremat un candau i han intentat obrir-ne un altre … no se n’han sortit, però el fet ens ha posat en sobre alerta a alguns i amb mala llet a altres. Portem 2 nits de ruta i 2 nits que ens intenten robar les bicis.
Un cop assimilat el fet, hem posat rumb al nostre destí d’avui. La ciutat Komarno, a Eslovàquia. Hi ha Komaron a Hongria, és la mateixa ciutat que fa frontera al Danubi.
Hem començat la ruta amb una bona pista per bicis, ben asfaltada i ben indicada, tot i que la ruta era paral·lela a una carretera. Però mica en mica hem anat perdent aquest bon trajecte i hem anat entrant a carreteres secundàries compartides amb cotxes per acabar per camins de carro, plens de sorra, que ens han deixat bruts de dalt a baix. Quan érem enmig del no res, no hi havia cap senyal ni indicació, i patíem per si la ruta era la bona o no.
Hem repetit l’opció d’ahir. En un poblet, ens hem comprar dinar i ens l’hem menjat mes endavant en un parc, a l’ombra. Avui el dia, ha tornat a ser molt calorós.
En tot el dia no hem vist el riu Danubi en cap moment. Aquesta ruta no té res a veure amb la de Passau-Viena. A veure demà …
Quan hem arribat al Danubi hem travessat el pont i hem entrat de nou a Eslovàquia.
Al canviar de país, hem estat una estona sense dades i hem anat a l’oficina de turisme per demanar un mapa i informació sobre què fer aquesta tarda. Hem vist que podíem anar a un Spa i no ens ho hem pensat dos cops.
Primer hem trobat la pensió. Es un edifici bonic, net i elegant. Les bicis les hem deixat lligades dins l’edifici a la planta baixa. Hem posat mes candaus, perquè durant la ruta, n’hem comprat en una ferreteria. I a més les hem entre lligat entre elles. Si son capaços d’obrir-ho son uns cracks.
Ens hem dutxat, perquè anavem super bruts després de tanta ruta per pols i hem agafat els tripaus per anar a l’Spa.
L’Spa és més un parc aquàtic que un Spa com nosaltres ens imaginàvem. Però ha estat una bona experiència, relaxant i refrescant.
Ens ha sorprès veure que hi havia piscines verdes, sense clor i piscines amb clor. Algunes eren extremadament calentes. Al final, la nostra preferida ha sigut una de calenta sense clor , però acceptable.
Hi hem estat un parell d’hores i finalment hem retornat a la pensió a deixar la roba molla i hem anat a sopar.
Aquest poble és petit i es veu ràpid. Hem sopat super bé a un restaurant de la plaça del centre. Hem pagat el lloc, però hem menjat molt bé.
Caminadeta curta i cap a descansar de nou.
Avui tenim aire acondicionat. L’hem deixat engegat. Esperem dormir i descansar de valent.
Km recorreguts en bici: 48
Km totals: 121,6
Penzio Olymp
Preu allotjament: 90€
Dimecres, 14 d’agost.
Hem descansat bé, tot i que també hem passat calor, però no tanta. Vam deixar l’habitació amb aire condicionat i quan vam arribar de sopar, s’estava bé, però al llarg de la nit, ha anat passant l’efecte. Però no hem volgut dormir amb l’aire engegat per no agafar mal de coll. La Jana continua refredada però ja va a la baixa, però en Toni li està agafant el relleu.
L’hostal no tenia per esmorzar o sigui que hem anat a buscar un bar. Just el del costat no ens ha servit, quan hem entrat, només tenien bols de menjar que no coneixíem gens. Hem preferit buscar un lloc d’entrepans o croissants. L’hem trobat i hem agafat energies. Avui tenim un dia llarg per endavant.
La ruta d’avui ha sigut més transitada que ahir, i molta part per carrils bicis. També hem pedalat una estoneta pel costat del Danubi. Llàstima del sol que crema sense pietat. La temperatura ha sigut molt alta al llarg de tot el dia. Els carrils bici d’avui, d’Eslovaquia, molt millor que els d’ahir.
Hem parat a dinar, en una parada del camí. Amb taules, ombres, bar i wc.
Hem arribat al nostre destí Esztergom a les 14:30 aprox. Avui tornem a dormir a Hongria.
Hem tingut una grata sorpresa a l’arribar a l’apartament. És preciós. Tenim garatge per tancar bicis i hem decidit que avui soparíem a la caseta. O sigui que després de les dutxes a l’arribar, hem anat a visitar la ciutat i hem fet un gelat.
La ciutat té una catedral imponent que es veia pedalant des de lluny, però hi hem arribat massa tard i no l’hem pogut veure per dins.
Un cop fet el turista, hem retirat a l’apartament a sopar i descansar. Cada dia notem més els km recorreguts, el cansament acumulat.
Km recorreguts en bici: 58,4
Km totals: 180
Apartaments Pannonia
Preu allotjament: 117€
Dijous, 15 d’agost.
Avui ha sigut un dia complet, ens ha passat de tot. Comencem el relat.
Aquesta nit ha plogut i s’ha refrescat l’ambient, almenys durant el mati. I ho hem agraït molt.
Hem sortit de la caseta on hem dormit sense novetats. Per fi hem descansat tal i com volíem. En Toni ha passst febre durant la nit, s’ha pres un paracetamol. La Jana va millorant el seu refredat.
La primera part del camí ha sigut espectacular. Carril bici ombrejat, pel costat del riu, i veient com els veïns gaudien del riu: pesca, càmping, …
Després ha tocat una part complicada de carretera compartida amb cotxes, des d’aquí haviem d’anar a buscar un Ferry per canviar de banda del riu, tal i com suggeria la guia. Però el Ferry no hi era!!! I no hi havia cap indicació de perquè no hi era, ni de si hi seria mes tard … res de res. Aquest país ens desconcerta quan ens fa això. No érem sols esperant el Ferry, també hi havia uns americans amb la bici. A la guia hi havia un parell de telèfons del servei, hem trucat als dos, però no hem tingut resposta.
O sigui, ens ha tocat refer el camí i reprendre la carretera de molt trànsit durant 10 km més. Allà hem trobat un Ferry que si que hi era. Ens ha sabut greu per dos motius: un perquè hem hagut de pedalar per una carretera una mica perillosa i l’altre perquè ens hem perdut un dels trams bonics del dia.
Un cop hem travessat el Danubi, encara no eren les 12:00, però hi havia un bon lloc per aparcar bicis i dinar, i per tant, hem dinat al Xiringuito que hi havia. Si miràvem al mapa, després no estava clar on podríem dinar. O sigui que hem dit: feina feta, no fa destorb.
Després de dinar hem seguit el camí direcció a Vác, el nostre destí d’avui. Però he tingut rebenton a la bici i m’ha calgut anar a peu un bon tros fins que en Toni i la Jana s’han adonat que no seguia. Just avui, no sabem què ha passat, però ha caigut la xarxa de dades itinerants i no teníem ni dades ni veu. O sigui que no ens podíem trucar ni avisar.
Hem posat el kit de reparació que ens queda i hem creuat els dits a veure si funciona correctament.
Hem arribat al nostre destí, però sense dades no sabíem on teníem l’apartament. Hem hagut d’anar a turisme a demanar wifi i així poder saber on passarem la nit. També hem aprofitat per demanar un taller de bicis i reparar les dues bicis que tenen rodes “apedaçades”, però no ens han pogut atendre perquè tenien molta feina. O sigui que demà intentarem seguir amb el que tenim. De fet, ja serà l’últim dia de pedalar. L’aventura cicloturística s’acaba.
Hem trobat l’apartament i també està super be. Estem a un segon pis i hem deixat les bicis ben lligades a un pati interior. Creuem els dits perquè demà estigui tot bé.
Després de les dutxes de rigor, hem anat al super i hem comprat per fer-nos el sopar a l’apartament. Avui hem trobat un super complet, amb fruita i verdura, i molts productes. Fins avui, sempre havíem trobat súpers molt poc occidentals i sense productes frescos.
Hem deixat en Toni que descansés a l’apartament, torna a tenir febre, i la Jana i jo hem anat a descobrir aquesta ciutat amb vestigis romans.
Després sopar, actualitzar bloc i descansar per demà.
Km recorreguts en bici: 45,5
Km totals: 225,5
Apartaments Stafeta
Preu allotjament: 74,5€
Divendres, 16 d’agost.
Ens hem llevat d’una nit calurosa però que encara ens ha deixat dormir mig bé. L’apartament està molt bé i el llit ha sigut molt còmode.
Com que estem just al centre, en Toni ha baixat a comprar l’esmorzar i ens ho hem menjat al pis. Hi havia càpsules de cafè obsequi de la casa, i una bona cafetera.
Hem arreplegat tots els nostres estris i sortíem de l’apartament cap a quarts de 10. Cada dia estem més cansats i ens costa més llevar-nos.
La senyora que gestiona els apartaments ha sigut molt amable i hem pogut xerrar una estona amb ella. Li hem demanat si aquesta calor era habitual. Ens ha dit que abans només tenien aquesta calorada una setmana a l’any, però que aquest any ja feia 5 setmanes que estaven igual i que els últims 3 anys, havia sigut el mateix.
Ens hem posat a pedalar i el primer què hem hagut de fer ha sigut agafar un Ferry per canviar de banda del riu, ja que a la banda que estem, no hi ha carrils bicis.
Quan hem baixat del Ferry hem pedalat una estona força llarga per carretera compartida amb cotxes, ben transitada. No és el que prefereixo, hi ha molt cafre conduint i amb la bici som molt vulnerables.
Finalment hem arribat al carril bici i llavors tot ha canviat. Bonics camins entre arbres, al costat del riu, entremig de xiringuitos … semblava talment que estiguéssim fent un camí al costat del mar.
Cap a les 12:00 hem parat a dinar, segons el mapa després no tindríem tantes oportunitats. Hem menjat en un Xiringuito i després hem continuat el camí. Amb alguna sorpresa i tot.
A mesura que ens hem anat acostant a Budapest les indicacions han sigut més confoses. Però finalment hem arribat al nostre destí.
El Parlament s’alçava imponent a l’altra banda del Danubi. Però el destí encara no ens volia deixar arribar amb tranquil·litat. Just després de la foto, he vist que la roda de darrera meva perdia aire ràpidament, ja l’haviem inflat i posat el kit de reparació durant el trajecte del mati i ja no podíem fer gaire res més. Excepte mirar si a Google trobàvem un reparador de bicis i que ens volgués canviat la roda punxada. Hem trobat un mecànic de bicis, gairebé 2 km lluny d’on erem i de pujada. I sota un sol que cremava la pell de sota la roba i tot. I ha sigut un encert. El noi ha vist que estàvem apurats. Ha acabat el que feia i s’ha posat a arreglar la meva bici amb mans expertes. M’ha salvat el final de les vacances, perquè tal i com anava demà no se com ho hauria fet.
Es ben bé que en aquest viatge ens han passat un grapat d’aventures … altres vegades hem fet bici i mai havíem tingut 2 rebentons al mateix viatge.
Després hem anat cap a l’apartament però no ens havia arribat el mail amb les instruccions per entrar dels propietaris. Ens ha costat mes de 30’ d’espera i 3 trucades telefòniques.
Finalment hem tingut el correu amb les indicacions i ens hem pogut instal·lar. Estem en un edifici molt bonic amb un pati interior ( on hem aparcat i lligat les bicis) i el nostre apartament te un altell a dins, amb les habitacions a dalt.
Un cop tots dutxats i canviats de roba, ens n’hem anat a l’estació de tren a buscar els bitllets per demà fins a Bratislava. Ens ha costat un munt d’estona trobar les guixetes per comprar. Tot està ple de màquines expenedores, però allà no veiem el destí de Bratislava per enlloc.
Tenim bitllets per les 11:30. Demà no caldrà córrer molt.
Pssseig pel barri del Parlament on estem allotjats i sopar a un restaurant típic hongarès (si més no pels turistes que hi hem anat).
En acabat de sopar volíem fer foto al Parlament il·luminat de nit, però estava a les fosques. O sigui que hem tornat sense la foto. El dia 20 d’agost serà la festa nacional i estant muntant al pont tot un arsenal de material pirotècnic per aquest dia. També hi havia focus posats per l’ocasió. No sabem si tot esta relacionat.
Km recorreguts en bici: 48
Km totals: 273,5
Apartament The Mondain
Preu allotjament: 124€
Dissabte 17 d’agost
Avui hem sortit a esmorzar fora de l’apartament. Un cop esmorzats hem tornat a recollir bicis i alforges, i ens hem endut una bronca d’un veí per haver aparcat les bicis al jardí, on ens havien indicat els de l’apartament. Suposo que estant patint el síndrome dels pisos turístics i no estant gaire contents amb la presència de turistes. Vaja, com a moltes altres ciutats. Però no ens ha agradat el to amb el que ens ho ha dit. Què hi farem.
Hem anat direcció a l’estació per agafar el tren cap a Bratislava. Hi hem anat amb temps per no tenir sorpreses. Els bitllets estan en hongarès i alemany, i ens costa entendre com funciona. Després de demanar, hem entès que les bicis, tenen un lloc concret numerat i que nosaltres estem al mateix vagó.
Pujar bicis i ubicar-nos, ens ha costat 30’. Sort d’anar amb temps.
Ara tenim dues i hores i mitja de tren i aprofito per comentar aspectes a tenir en compte si mai feu aquesta ruta en bici.
1. Carregueu-vos de paciència. Les coses a Hongria funcionen fins que deixen de fer-ho. Així, de cop. Una de freda i una de calenta.
2. Les indicacions de la ruta son prou bones. Excepte a les entrades i sortides de les ciutats.
3. Hem pagat tot amb tarja de crèdit, fins i tot un wc públic. I només a un Ferry, hem hagut de pagar amb euros ja que no hi havia datafon.
4. El HUF, florí hongarès, es canvia a 390 HUF= 1 €. Tingueu la calculadora a prop per saber si les coses són cares o no.
5. D’entrada la vida és més barata que a Catalunya, però tampoc d’una forma significativa.
6. Aneu preparats amb bons candaus. Dos intents de robatori de les bicis, les dues primeres nits, ens van posar en sobreavís.
7. Hem passat moltíssima calor. Hem pogut carregar aigua a les cantimplores facilment. L’aigua de l’aixeta es ben bona a tot arreu, i fresca. Si compreu aigua embotellada, la de sense gas, és la del tap rosa.
8. Hem vist pobles i cases amb un nivell de vida molt alt. També un parc automobilístic molt nou. Els cotxes elèctrics tenen matrícula diferenciada i se’n veuen força.
9. Si voleu fer una ruta molt bonica, no és aquesta. No té res a veure amb la part del Danubi austríaca. Aquí gairebé no hem vist el riu, fins a les dues o tres últimes etapes. Les ciutats que hem vist, teníen encant.
10. Hem agafat els allotjaments amb Booking el dia abans. Vist la dificultat per dormir de calor, hem prioritzat apartaments (per poder cuinar una mica) i amb aire condicionat.
11. El dia 15 d’agost va caure la xarxa d’internet i no teníem dades ni veu cap dels 3, amb dues companyies diferents. Estem tant avesats a tenir el mobil per arribar, localitzar-nos, … que vam estar “perduts” part del dia.
12. Els supermercats de poble son molt austers. Tenen poca cosa i gaire res de fresc. La fruita i verdura es compra a fruiteries. Alerta aquestes tanquen a les 16:00. En canvi, a les ciutats trobes supermercats ben assortits.
13. És un país que es lleva d’hora i tanca d’hora. A les 06:00 del mati els comerços obren. Es fa clar a les 4:30. Es pot menjar a qualsevol hora, però.
14. No deixeu de tastar les llimonades. Son super refrescants i boníssimes. És mes barat beure cervesa que aigua. Hem tastat vins prou bons, per un preu mòdic. Quan demanes vi, donen per suposat que en prendràs una copa, es queden parats quan demanes una ampolla.
15. Ni l’hongarès ni l’eslovaquès s’entenen de res. Et pots mirar un text i no caçar res de res. Amb anglès de turistes ens hem fet entendre a tot arreu. Si saps l’alemany, segur que t’entens millor.
Després d’aquest decàleg de 15 frases, segueixo amb el relat del dia.
El tren ha sortit puntual, però ha arribat amb mitja hora de retard llarga. I nosaltres “apurats” com som, 15 minuts abans de l’hora prevista ja estàvem al passadís amb les bicis a punt per baixar. O sigui que al final, hem estat 45’ a peu dret amb les bicis al costat, i fent una nosa terrible a tots els que volien anar amunt i avall.
A Bratislava, hem baixat les bicis, amb alguna que altra ajuda. I gent entremig de les bicis que patia per no poder sortir i es colaven fent més nosa que servei. La temperatura a Bratislava superava de tros els 30º, tot i que hi ha hagut moments del trasjecte en tren, que hem trobat pluja. La ciutat avui estava de celebració. Hi havia molta més gent que la setmana passada, i donaven banderes i corones els de turisme, devia ser algun dia important.
No ens hem parat, i hem desfet el camí del primer dia de ruta. En alguns moments, hem dubtat, però finalment hem arribat a la nostra autocaravana cap a les 17.00h de la tarda. El cel estava amenaçador i el primer que hem fet ha sigut desfer tot l’equipatge de les alforges i entrar bicis al garatge. De moment han passat 4 gotes, res d’important.
Tenim la nevera parada. De camí hem trobat un petit super obert i hem comprat 4 coses per sopar avui. Esperem demà trobar algun centre comercial obert. No sabem els horaris d’aquí, però a Alemanya i França els diumenges al matí pots anar a comprar. A veure demà que ens trobarem.
A les 19.00h ha passat la noia del càmping i li hem pagat el dia d’avui al càmping, i els 6 dies que l’autocaravana ha estat aquí parada sola. Ens han cobrat 7€ per dia.
Demà posem rumb cap al N d’Eslovàquia.
Km recorreguts en bici: 34,5
Km totals: 315
Càmping Petronell
Preu allotjament: 38€
Diumenge 18 d’agost.
Hem passat una nit de tempestes com no tenim a casa. Quin fart de ploure!!! Nosaltres ho teníem tot recollit i no hem patit gens, pobres els que anaven amb tenda que han quedat molls com ànecs. Al mati, hi havia roba estesa per tot arreu.
Després d’esmorzar hem sortit amb dos objectius clars: omplir nevera i fer serveis a l’autocaravana. Malgrat estar en un càmping, no es podia ni omplir ni buidar res.
Hem començat per fer serveis. Ja en terres eslovaques, en una gasolinera hi havia un punt per autocaravanes. Ens ha costat de veure, però finalment l’hem vist i hem pogut canviar les aigües.
El segon objectiu també ha sigut fàcil. D’entrada no les teniem totes, és diumenge i a Àustria estava tot tancat, però a Eslovàquia els centres comercials estan oberts fins les 20.00h, les botigues de les ciutats no, però els centres comercials sí.
Hem omplert nevera que la teníem ben buida, ja que la vam deixart apagada els dies de la ruta en bici. I després de les compres hem aprofitat i dinat.
Hem parat a fer un cafè i llimonada a Banska Bystrica. Una ciutat amb un centre ben bonic i ampli.
Després hem continuat la ruta cap a la cova de gel, el nostre destí per aquesta nit. Quan només ens quedaven 25 km per arribar-hi, se m’ha acudit mirar si demà estarà oberta. I no, els dilluns està tancat!!!! No tenia cap sentit anar cap al P de la cova de gel si no podíem entrar a la cova. Per tant, hem buscat a correcuita un pla B i creiem que ens ha sortit molt bé.
Hem anat a parar a un càmping del Parc natural Slovensky Raj. Des d’aquí es fa a peu el congost de Sucha Bela. És una ruta circular amb escales i passarel·les per arribar-hi. El càmping és molt gran i acampes on vols. Hi ha cottages per llogar molt bonics, la gent fa focs de camp, … i tant hi ha tendes, com caravanes com autocaravanes. Avui per fi hem sortit d’aquella calor enganxifosa i hem sopat amb jersei i pantalons llargs (les noies). Demà faig fotos del càmping que hem arribat que ja era fosc.
El curiós del trajecte d’avui ha estat que els poblets que hem anat travessant conviuen dos eslovacs ben diferents, el més caucàsic i el més gipsy. El més abundant als carrers era el gipsy. Les cases molt atrotinades i apedaçades, al costat de cases ben boniques i arreglades. També ha sigut curiós i preocupant alhora, que el navegador ens deia que la carretera no era apta pel nostre vehicle. I clar, estàvem una mica “acollonits” per veure què ens trobaríem. Però res de res. Hem arribat sense novetats.
Km parcials: 362
Km totals: 2264
Coord càmping: 48.9635 20.3840
Preu: 27€
Dilluns, 19 d’agost
Foto del càmping que ahir no la vaig fer que ja era fosc.
Ens hem posat despertador d’hora per fer la caminada a Sucha Bella. Es surt des de l’entrada del càmping, i està marcada amb una durada de 3,35h. Nosaltres hi hem estat 10 minuts més.
Hem esmorzat a l’auto i hem agafat peces de fruita i aigua pel camí. La idea és ser a dinar de nou al càmping. No sabem ben bé on anem, però veiem una currua llarga de gent, i decidim que aquell deu ser el camí. Evidenment no ens equivoquem. El camí va per dins el riu. A estones és fàcil trampejar l’aigua, a estones t’has de refiar de troncs i pedres, i mica en mica comença l’aventura de les passarel·les. Hi ha passarel·les de fusta, metàl·liques i escales de gat. Les escales de gat fan impressió perquè són molt verticals, i sobretot quan acabes t’has de refiar bé de la corda d’acer per sortir de l’escala. Les passerel·les metàl·liques són amples i la majoria de vegades es fan al costat de la pedra o del cable d’acer, on et pots subjectar. Però les escales de fusta, tant poden ser planes com amb pendent i només et pots refiar del teu equilibri. Aquestes per mi, han sigut les més perilloses. De fet, crec que aquesta ruta a Catalunya no estaria permesa. No hi ha prou mesures de seguretat per garantir que ningú es faci mal.
A la primera escala important, s’ha començat a fer cua, i es veu a les fotografies. Però no ha sigut tota l’estona així, ni molt menys. Bàsicament, sempre anàvem amb els mateixos, ara endavant ara enrere. Jo patia per no perdre de vista la gent, ja que no tenia clar el camí. Hi havia senyals verdes i blanques, però havies d’estar tant pendent d’on posaves els peus, que no et quedava temps per mirar les senyals. Per tant, tenir un petit grup davant, t’ajudava a guiar-te en la ruta.
Hem fet unes dues hores de pujada per dins del gorg. Un cop a dalt, el camí s’ha transformat en una pista, amb dreceres, que ha calgut anar baixant. Déu n’hi do, l’alçada que hem agafat. El camí ha sigut més pesat, però força ombrejat. La calor es fa notar a fora del gorg.
Hem arribat al càmping a les 14.00h, i he provat sort amb la rentadora i no hi havia ningú!!! O sigui que he aprofitat i he posat una rentadora de roba interior i esportiva d’aquests dies que ja portem de vacances. He vigilat que tot pogués anar a la secadora. Hi ha una tempesta que s’està acostant al càmping i no tindrem temps d’eixugar res.
Ens hem posat mode ràpid i hem fet dutxes i dinar, amb temps record. A les 16.00h hem d’estar fora del càmping, que és l’hora màxima permesa. Però quan anava a posar la secadora, m’he trobat que estava ocupadai hem hagut d’esperar-nos. Al final, he anat a veure els de la recepció del càmping, per demanar com ho havíem de fer ja que no podíem sortir a temps del càmping perquè estava fent una secadora. Estava disposada a pagar un dia més i m’han dit que cap problema, que marxéssim un cop estiguéssim. Han sigut molt amables i m’han tranquil·litzat molt ja que hem pogut acabar la bugada sense més estrés.
Al final la tempesta ens ha vorejat i no ens ha arribat.
Després hem posat rumb cap al P de les coves de gel. Demà és la visita que volem fer i així ja fem nit aquí. Estem ben sols, hauria preferit que hi hagués alguna altra caravana, però què hi farem.
Km parcials: 32
Km totals: 2296
Coord P: 48.8740 20.3023
Preu: 9€
Dimarts, 20 d’agost
Hem dormit súper tranquils i m’he llevat d’hora per comprar el tiquet del P i les entrades a la cova. El tiquet si que l’he pogut comprar, però les coves no s’hi accedeixen a peu pla dels del P, cal fer una caminada d’uns 30 minuts fins a l’entrada, i allà comprar les entrades. Quan he vist que calia caminar 30 minuts d’anada i 30 de tornada, hem decidit esmorzar i pujar tots junts per comprar les entrades i fer la visita.
La pujada, ha acabat sent una excursiío muntanya amunt. Força dret i per un camí pel mig del bosc. Realment és envejable els boscos que tenen aquí. Hem fet una excursió de bon matí sense comptar-hi.
No hem hagut de fer gairebé gens de cua per comprar l’entrada. Només fan la visita en anglès si hi ha un grup de +40 persones. O sigui, que hem entrat al grup dels eslovacs, la següent visita era amb hongarès, per nosaltres era ben indiferent, no entenem res de res amb cap dels dos. Hi havia un qr amb unes petites instruccions amb anglès, amb això hem anat fent la nostra traducció simultània del guia.
La cova és impressionant, tot i que n’havíem vist una a Àustria que ens va impactar més, potser perquè aquella era la primera.
Per entrar cal abrigar-se ja que a dins la temperatura és aprox de 0º. No hem passat fred, potser perquè la visita només dura uns 30’. Duiem un polar i el cangur, i pantalons llargs. Quan surts a fora, necessites treure’t tot el que portes de més, de cop i volta retornes a la realitat.
A l’acabar la visita hem posat rumb al llac de Liptovska Mara. Al començament hem hagut de tornar a refer la carretera amb obres que hem fet cada dia i hem anat direcció a Poprad. Les ciutats de lluny tenen molts blocs de pisos i poc encant, en canvi hem passat per pobles molt turístics, amb moltes casetes súper ben arreglades.
Quan hem arribat a la zona del llac, ja hem vist que estem en terreny vacacional. El primer càmping escollit s’enfilava per una pista no asfaltada i no ens ha fet gràcia. I hem anat cap al segon que teníem en ment.
Hem entrat al càmping que és un paradís per les famílies amb nenes i nens petits. El terreny d’acampada és tot verd i no molt gran. Però també hi ha bungalows i apartaments. I un munt d’activitats per fer amb canalla: llits elàstics, animals, sorreres amb aigua, piscina, jocs exteriors, animadors … nosaltres d’això ja aprofitem ben poca cosa. Però l’objectiu d’avui era descansar una mica, abans de començar a fer quilòmetres per anar encarant el retorn a casa, i després del dia intens d’ahir. És un càmping car pels estàndars d’aquí, però té molts serveis. També hem vist que els 3 càmpings que hi ha a la vora del llac, són del mateix estil.
O sigui que hem pogut llegir, jugar a badminton, passejar … sempre que la pluja ens ho ha permès. Hem anat tenint ruixats durant la tarda, però és pluja fina que no fa mal. Mirant el radar de pluja, veiem que com ahir, ens hem tornat a salvar pels pèls de tempestes fortes. Estem poc avesats a tenir tardes de relax i es posen bé també.
Km parcials: 113
Km totals: 2409
Coord càmping Villa Betula: 48.8740 20.3023
Preu: 57€
Dimecres, 21 d’agost
Avui hem fet ruta pel nord d’Eslovàquia. És preciós, tot verd. El verd del camp es fon amb el verd dels boscos. Els boscos són frondosos i la natura exhuberant. Malauradament som lluny de casa i hem d’anar enfilant el camí de tornada. Abans de sortir del país, fem una última excursió a un poblet pintoresc anomenat Čičmany, on les cases tenen unes sanefes ben curioses. Ens han quedat moltes coses per veure del país, haurem de tornar una altra vegada.
Després de dinar hem parat a un súper per comprar 4 coses fresques i tenir menjar per aquests dies de viatge. Hem pensat que sempre ens sortiria més barat aquí que a Àustria. Tot i que continuo pensant, que la diferència amb els nostres súpers no és molta.
Després de la parada del súper i del cafè, ja hem tirat quilòmetres enllà. Abans d’entrar a Àustria, hem provat de comprar la vinyeta electrònica des del mòbil. Super ràpid i pràctic, però a l’hora de pagar ens demanaven 24€ i recordàvem que n’havíem pagat 11,50€ a l’anada, per la vinyeta d’enganxina. Per tant, hem avortat la compra i hem parat a la última gasolinera de l’autopista, però allà no en venien. Hem avançat i a la frontera, hem trobat un espai ple de màquines per comprar la vinyeta. Allà, l’electrònica (que era la única que et venien) ens ha costat 11,50€. O sigui, el millor a Austria és comprar la vinyeta a la frontera, a les màquines oficials. Recordeu que a Àustria pots comprar una vinyeta per 1 dia, per 10 dies, per 1 mes o per 1 any.
A Eslovàquia només pots comprar la vinyeta digitalment. També amb la mateixa periodicitat. Ara em queda el dubte de si la vam pagar més cara que si l’haguéssim comprat físicament. La d’Eslovàquia ens va costar 16,39€ també per 10 dies. A Suissa val 40 francs suïssos i dura tot un any, no tens possibilitat de comprar-la per menys dies. Qualsevol opció, al costat del que es paga a França és millor. De pujada, vam pagar uns 150€ de 3 peatges.
Hem avançat fins a una àrea d’Àustria, que és gran i té bons comentaris. Només som 3 autocarvanes a dormir. L’espai és molt bonic, té unes piscines grans com si fossin llacs, i hi ha alguns bars/xiringuitos. De moment està tot molt tranquil. Esperem dormir igual de tranquils. La temperatura ha baixat a 20º, a fora, necessites un jersei.
Km parcials: 495
Km totals: 2904
Coord P : 48.1182 14.9904
Preu: 0€
Dijous, 22 d’agost
Hem dormit ben fresquets avui, en Toni fins i tot m’ha deixata tancar la finestra de matinada. Això se’ns acaba, gaudim-ho bé. De fet, aquestes vacances hem passat molta calor, és aquesta última setmana que gaudim de temperatures més frenades.
Avui toca ruta. La idea és parar al llac del Wolfgang See. Fa molts anys hi vam de ser vacances i ens té el cor robats. Hem arribat al llac cap a les 12.30h. No hi ha hagut manera humana de poder trobar un càmping. I hem parat a tots els que hi havien, a més de 10, segur. A tot arreu estaven plens. Parar a un P tampoc era possible perquè les autocaravanes tenim vetat l’accés a molts dels pàrquings que hi han. I amb tota la pena del món, sobretot per part meva, cap a 2/4 de 4 hem aturat la búsqueda. Hem posat rumb a Salzburg i allà hem trobat una plaça d’estranquis a l’àrea, per què també està plena. Però el noi de l’àrea va encabint gent a tots els racons possibles, i nosaltres hem sigut uns d’ells.
Hem aparcat l’auto i hem agafat el bus davant de l’àrea que et deixa al centre. Hem passejat per Salzburg, recordant quan ja hi havíem sigut i hem acabat sopant a la ciutat.
Demà si que comencem el retorn cap a casa, ara ja sense parades. Llàstima que la d’avui no ha sortit bé, ens guardem aquesta visita per més endavant, però tenim clar que hem de reservar abans.
Km parcials: 246
Km totals: 3150
Coord àrea: 47.8357 13.0604
Preu: 33,50€
Divendres, 23 d’agost
Avui dediquem el post d’avui a dues lectores que ens han fet saber que llegeixen cada dia el nostre relat: la Lia Cirera i la Roser Puigneró. Gràcies per seguir-nos i donar vida al nostre blog. Aquest blog de viatges comença com a recopilatori de viatges i per a fer recomanacions quan algú ens demana per on hem dormit o passat en algun viatge en concret. Però ens fa molta il·lusió saber d’aquesta lectura diària. Un petonàs.
Aquesta nit hem hagut de dormir abrigats, ja no ens n’enrecordem!!! Al matí hem comprat el pa a un forner que ve a l’àrea, i fa l’agost. Per dos panets de pa, hem pagat 2,40€. Un negoci rodó.
De bon matí l’àrea ha quedat mig buida, tan plena que estava ahir a la nit i la gent desfila d’hora. És curiós que per pagar, cadascú deixa un sobre que ens van donar ahir amb el metàl·lic a dins, de la seva estada. Quan vam arribar no ens van registrar de cap manera, i tenint en compte que a l’àrea hi ha molts italians, ens ha sorprès que aquest sistema els funcioni. Però millor, vol dir que la gent és honesta.
Avui tenim un dia llarg i avorrit per endavant. A més, cal sumar les retencions, les obres i els accidents. Tot això encara ens ha fet sumar més temps al nostre recorregut. L’objectiu era no dormir a Suïssa, ja que no té àrees d’autocaravanes i ens quedem sense internet. Vam estar calculant quants quilòmetres faríem, i ens va semblar que un lloc adient per parar era aprop del Rhin, abans de la frontera amb Suïssa. De fet, hem travessat aquesta frontera, però al cap de poc, hem tornat a Alemanya. Estem a una àrea que està molt bé, i quan hem arribat encara quedaven uns quants llocs lliures. Hem aparcat i hem anat a estirar les cames a peu, seguint el camí del costat del riu fins al poblet que ens acull. Al final hem fet 4 Km a peu, però venint d’un dia totalment sedentari se’ns ha posat molt bé.
Avui no cuino que és el meu Sant i em fan el sopar. Petit luxe de vacances.
Demà continuarem amb el retorn.
Km parcials: 463
Km totals: 3613
Coord àrea: 47.6114 8.2259
Preu: 18€
Dissabte, 24 de gener
Avui tanquem el bloc de vacances d’aquest estiu. Encara no som a casa, ens falten uns 500 km però demà serà carretera, més carretera i quan arribem rentadores i més rentadores …
Avui ens hem llevat descansats i fresquets i hem anat a buscar el pa i croissants que ahir vam encarregar a la recepció del càmping que regenta l’àrea. Faig un apunt en aquest sentit. A Catalunya els amos dels càmpings fan mans i mànigues per tal que no hi hagi àrees d’autocaravanes als seus municipis. Més valdria tenir visió de negoci i gestionar una àrea de pagament a l’entrada del càmping. Ahir vam entrar a veure el càmping i estava súper ple. I la gran majoria eren autocaravanes, però si estàs de ruta o vols fer una estada diferent, el fet de tenir una àrea també és un negoci. Total, que podíem encarregar el pa i els croissants a la recepció del càmping i així ho vam fer.
La resta de dia ha sigut d’autopista. Ahir ens vam quedar a les portes de Suïssa i avui l’hem hagut de travessar sencera. Però a diferència de l’anada, ha sigut un viatge sense massa retencions: ni per obres ni per accidents. La pega és que estàs molts quilòmetres sense internet i estem tant avesats a tenir el mòbil a mà … Al final hem acabat jugant a endevinar personatges amb anglès. Jo tinc la meva feina, però així practico i a més riem una estona. Viatjar amb cap de setmana, té l’avantatge que els grans camions no circulen. Almenys a França (durant l’agost) però a Suïssa tampoc circulaven. Això fa la conducció molt més tranquil·la i relaxada.
Hem fet parada a una àrea de Camping Car Park, de les que podem reservar des del mòbil i una estona abans d’arribar. Així ens assegurem que quan arribem hi ha lloc i no hem de seguir buscant. Aquestes àrees bàsicament només es troben a França.
És una àrea molt ombrejada, antigament devia ser un càmping municipal. Avui fa força calor, però es preveu nit de pluja i demà una temperatura més agradable.
Quan hem arribat, hem anat a estirar les cames i a veure el poblet del costat. És un poblet bonic que té el Rohne com a riu principal. Quina enveja de riu, ja els ho canviaríem això. Tot i que aquí el terreny ja no és verd com els últims dies, aquí ha plogut poc aquest agost.
Ens acomiadem de les vacances amb aquesta bonica fotografia. Fins les properes.
Km parcials: 533
Km totals: 4146
Coord àrea: 45.0093 4.8459
Preu: 14,5€
