dissabte, 4 de desembre del 2021

Escapada a la Provença, desembre 2021

Divendres, 3 de desembre

Sortim cap a les 19.00 de casa, però parem a l’Esclat a omplir la nevera i el rebost. Sempre se’ns acaba fent tard …

Hem agafat autopista de peatge i hem fet una bona tirada fins a Fitou. Poblet que queda al costat de l’autopista i que ofereix un P molt tranquil i segur. No hi ha serveis per a l’auto però com que acabem de sortir de casa, no ens fan falta. 

Sopem sushi frec que hem comprat a l’esclat, sopar ràpid i sense feina. 

Descansem ben tranquils i acompanyats d’unes 5 o 6 autocaravanes. 

Coord: N 42.8946 E 2.9844
Preu: 0€

Dissabte, 4 de desembre

Ens hem llevat ben descansats i hem esmorzat pa del que vam comprar ahir. No hem sortit a buscar cap forn. El poble està al costat, o sigui que no deu ser difícil trobar-lo.

Un cop llestos, hem posat direcció Vaison la Romaine. Hem fet autopista ja que hi havia molta diferència de temps fent nacional o peatge. Hem arribat a l’àrea de Vaison a temps per fer dinar sense presses. Durant el camí i l’estona del dinar ha anat plovent lleugerament. 

Després de dinar ens hem equipat amb paraigües i hem anat a visitar Vaison. El poble el recordàvem d’un estiu de fa mooooolts anys, bé només recordàvem les restes romanes i prou, i el poble té un casc medieval molt bonic, amb un castell al capdamunt. A part de tota la part medieval, el centre de la ciutat és molt animat. Amb moltes botigues obertes, molts carrers peatonals … ha sigut una visita molt agradable. Hem fet un vi calent i gofres per participar amb el Teleton, una marató a la francesa per recaptar diners amb alguna finalitat social que no hem sabut veure. 





Quan n’hem tingut prou, hem retornat a l’auto i hem preparat les visites dels següents dies amb el material que ens han facilitat a Turime. 
Pels volts de quarts de vuit del vespre ha vingut un vigilant a cobrar-nos el tiquet de l’àrea: 7€ (Preu hivern, a l’estiu he vist a l’app que val 8,10€)
L’àrea disposa de tots els serveis per a l’auto, és ben plana i a uns 5 minuts a peu del centre. És perfecte. 

Coord: N 44.2461 E 5.0740
Preu: 7€

Diumenge, 5 de desembre

Hem descansat súper bé. La calefacció s’ha engegat alguns cops durant la nit, i no hem passat gens de fred. He anat a comprar el pa al poble, que bé que es posa una caminadeta de bon matí i amb 3º. El pa ha valgut molt la pena, acabat de fer i boníssim. Com que en aquesta àrea hi havia servei d’aigües, avui fet tots dutxa i així hem marxat amb tot ple i sabent que al vespre no ho utilitzaríem. Les àrees que trobarem avui, crec que no hi ha serveis. 

Un cop hem arrencat hem anat a Puyméras, un petit poblet on ahir a turisme ens van dir que avui hi feien una fira de Nadal. El poblet estava molt a prop. La fira si que hi era, però no valia gran cosa. Hi hem passejat i hem tirat cap al següent destí: Roussillon. 

Aquí ens ha tocat fer carreteres molt secundàries però que ens han fet passar per entremig de vinyes, oliveres i camps d’espígol. Que bonic deu ser això a mitjans de juny!!! Ens ho apuntem per tornar-hi. Ara amb els colors de la tardor, no era pas lleig però a començaments d’estiu deu ser increible. 

Hem tingut gairebé dues hores de trajecte i quan hem arribat a Roussillon, hem aparcat a una àrea que hi ha a l’entrada. Al poble la circulació de les autocarvanes està prohibida, però tens un bon parquing on estacionar i pernoctar, per tant, res a dir. A l’estiu és de pagament, ara era de franc. Sense serveis. Però era un bon lloc per dormir, si hagués sigut l’hora. 

Després de dinar hem anat a visitar el poble. Súper bonic. És un poblet que forma part dels pobles d’Ocre, i té un entorn privilegiat. El primer que hem fet és fer el sender dels ocres. Un recorregut de 30 min o bé 50 min, amb un preu de 3€/cap. Com que feia un bon fred, hem optat per la ruta curta. 







Després de la caminadeta, hem visitat el poble. Sempre amb els mateixos colors ocre a tot arreu i ple de galeries d’art. Al ser diumenge, no hem vist res obert, just un bar per fer un cafè. 

El següent destí estava a prop. Gordes, un municipi amb una àrea d’autocaravanes de pagament, amb serveis, però molt inclinada i que no convidava gens a passar la nit. Hem anat a visitar el poble, que era bonic, però l’hem vist massa de fosc i amb un bon fred i ens hem afanyat a tornar a l’auto. El vent és gelat. Per aparcar l’auto hem pagat el mínim que deixava el parquímetre: 4€, ens ha sortit més car aquesta paradeta que dormir, je je.

La intenció era dormir a Cabrières d’Avignon, un parquing ben anivellat, sense serveis, però ben valorat al Park4night. Quan hem arribat ho hem vist tant sol i sense ningú que hem preferit continuar fins al següent destí: L’isle sur la Sorgue, la Venècia de la Provença. Quin poble més animat quan hem arribat, amb moltes llums de Nadal i molta gent pel carrer. Però nosaltres veníem amb ganes d’aparcar i quedar-nos a dins ben calentons, que ja ens havíem refredat molt a la tarda. 

Aquest poble no té àrees, hem aparcat a un lloc on les autocaravanes són acceptades: al Parquing de l’estació. Ben cèntric. Deixem per demà la visita. A més a més del poble, en aquest indret hi ha el mercat de Nadal més gran de la regió. A veure què ens firem. 

Coord: N 43.9179 E 5.0457
Preu: 0€

Dilluns, 6 de desembre

Hem dormit tranquils al P, al final acompanyats d’una altra autocaravana. La nit ha sigut freda, però dins no hem passat gens de fred. 

M’he llevat per anar a comprar esmorzar i la meva sorpresa ha estat quan he vist que totes les botigues eren tancades. Obren el diumenge al mati i el dilluns tenen tancat tot el dia. He trobat la “boulangerie” i he comprat un pa de blat de moro boníssim. Després d’esmorzar i abrigar-nos bé, hem anat a fer un volt pel poble. La temperatura no és molt baixa, però bufa un vent gelat. Tal i com sospitava de bon matí, el centre comercial l’hem vist ben buit i tot tancat. Una pena, perquè segurament seria  un poble molt xulo si tot hagués estat obert. Segona decepció del dia, el Mercat de Nadal, avui estarà tancat tot el dia. Malgrat que he repassat el cartell que tenia, on s’anunciava aquest mercat, com el més important de la regió, a la web hem vist que avui i altres dies intersetmanals no obren. 





O sigui, que hem decidit posar rumb cap a Avignó i deixar aquest poblet que tot ens ha anat al revés. 

El camí fins a Avignon el fem per carreteres secundàries però arribem amb mitja horeta al càmping. Avui no fem aparcaments. Després de llegir comentaris molt negatius sobre els pàrquings de la ciutat ( a nivell de robatoris i de multes) hem decidit no exposar-.nos i entrar a un càmping molt cèntric a tocar del Pont d’Avignó. 

Hem dinat al càmping i hem anat a descobrir la ciutat. Primer hem fet la visita cultural al Palau dels Papes. Una visita guiada amb una tablet que feia servir la realitat virtual per recrear escenes de l’època. I després hem tingut tempt d’entrar a botigues, fer compres, veure el Mercat de Nadal … i hem anat fent temps fins que hem entrat a sopar a les 19.00 a un restaurant. Només eren les 19.00 però ens semblava que era plena nit. I després de sopar, de retorn al càmping. Ara veurem un capítol de la Casa de Papel que està molt emocionant. 












Camping Bagatelle. Coord: N 43.9537 4.7977
Preu: 26,5€


Dimarts, 7 de desembre

Ens llevem sense presses i anem a buscar l’esmorzar que havíem encarregat: avui croissants. Com que tenim corrent del càmping hem pogut fer un cafè com toca, amb la Nespresso. Mmm quin canvi.

Hem fet dutxes al càmping hi hem sortit direcció a Les Saintes Maries de la Mer. Hem arribat bé per dinar al mateix P. El parquing és gran, ben anivellat i amb serveis. Segons els comentaris del park4night passa un senyor al vespre a cobrar. Nosaltres només hi hem estat el temps de la visita al poble. El poble ens ha recordat els tipics pobles de platja que a l’hivern no hi viu ningú. Estava tot força tancat, no hi havia massa gent enlloc, i tampoc era un lloc massa encant. 






Hem fet algunes fotos i hem posat rumb a Aigües mortes. Quin canvi. Aquest poble emmurallat està súper ben conservat. Moltes de les botigues estaven obertes i es veia vida a les cases de la gent. Hem comprat galetes a una botiga que les venia a granel i ens les hem menjat per berenar. Estaven súper bones. No n’han quedat per casa …







Un cop vist el poble, hem decidit que volíem conduir una mica i acostar-nos ja cap a Catalunya. Demà ens agradaria ser a dinar a casa. 

Hem conduït fins a Fitou, i hem dormit al mateix P que el divendres quan vam marxar. Troabr llocs propers a l’autopista i tranquils, al sud de França, és una bona troballa … crec que no serà l’últim cop que hi tornarem. 

Avui tanda final de la Casa de Papel. Quins nervis fins a l’últim moment. Sèrie acabada!!!


Coord: N 42.8946 E 2.9844
Preu: 0€


Dimecres, 8 de desembre

Avui si que sortim a comprar pa al poble. La Boulangerie no és massa lluny. Creiem que és un dia festiu, ens ha semblat veure súpers tancats, però no ho podem assegurar. 

Destinem el matí a fer carretera per retornar cap a casa. Hi ha força trànsit. 

El resum de l’escapada és que hem fet uns dies molt tranquils, gens de bullici, i hem pogut tornar a llocs que coneixíem d’estiu. Em queden les ganes de tornar-hi a mig juny … a veure com lliguem calendaris per fer-ho realitat. 

Tema Covid, per fer cafès no ens han demanat el passaport covid enlloc. Per menjar i per entrar als mercats de Nadal sí. Tema mascaretes, són obligatòries als establiments, però hi ha botiguers amb la mascareta sota el nas. Pel carrer no l’hem dut, la majoria de gent tampoc la duia. 

divendres, 13 d’agost del 2021

Ruta per Galícia, estiu 2021

Aquest any disposem de menys dies per fer vacances. En total tindrem 12 dies. I viatjarem amb la versió petita de família, només 1 filla ens acompanya. Però les ganes i la il·lusió per a conèixer racons de món continuen intactes.  Començarem per la Playa de las Catedrales, que ja hem fet reserva, conitnuarem per les Rias Altas i després passarem a las Rías Baixas. També volem fer les ciutats més importants.
Som-hi.




Diumenge 8 d’agost

Avui ens hem llevat a L’Estartit, a l’àrea Costa Brava (20€/nit). Hem de recollir la Jana després de dinar, i sort d’haver reservat una parcel·la en aquesta àrea ja que no se on hauríem pogut aparcar. Tots els carrers estaven plens a vessar, la nostra auto no hauria cabut enlloc. És una àrea cara, però amb un servei immillorable. O sigui que s’acaben pagant de gust.
Hem aprofitat aquest matí de diumenge per fer la compra de súper per les vacances. Hem buscat un Esclat, a Palafrugell, i hem pogut comprar tot el fresc i menjar que necessitàvem per començar. 
Aprofitant que a l’àrea hi havia piques per rentar, hem fet fondos de la barbacoa i dels fogons de la cuina, que no sempre hi ha temps per fer fondos. 

Un cop hem recollit la Jana, li hem deixat temps per la dutxa, per desfer la motxilla, per anar al wc ,,, i hem arrencat. Carretera i quilòmetres. 





Hem fet parada per sopar i dormir a Alfajarin, al costat de Saragossa. Estem parats a un poliesportiu, amb 3 autos més. Esperem dormir tranquils i sense massa calor. Ara mateix estem a 24º i bufa una brisa suau.

Coord Parquing: 46.6114 -0.7026
Preu per nit: 0€
Valoració àrea: 4/5
Km parcials: 567 (Casa-Estartit-Alfajarín)
Km totals: 567


Dilluns,  9 d’agost

Hem dormit súper tranquils i sense gens de soroll. Hem esmorzat i ens hem posat de nou a la carretera, avui ens queden un munt de Km per davant. Sortim amb un paisatge àrid, típic dels Monegros. Com ens costaria viure aquí … tot tan sec i gens verd. Travessem tots els Monegros, sense una calor massa exagerada, el termòmetre no supera els 25º. Un cop ens anem acostant a Bilbao, quin canvi. Tot verd i frondós. I segueix així durant la resta del dia. Si alguna cosa ens agrada de Cantàbria i Astúries és la gran combinació de mar i muntanya que hi ha. 
Com que l’any passat el vam passar per aquí, ens fem un fart de recordar anècdotes durant tot el viatge. Quina sensació de conèixer el territori …
Al final hem parat a Ribadesellas, l’any passat vam fer el descens del Sella amb canoa, però no vam visitar el poble. És un poble bonic per passejar, amb unes cases molt senyorials convertides en petits hotels. 




Després de passejar i berenar hem retornat a l’auto i hem fet l’última part del dia, fins a Navia. Justament l’estiu passat va ser l’últim poble on vam fer parada de la costa durant les vacances, i aquest any serà un dels primers. És com si continuéssim la ruta que vam iniciar l’any passat. 

Abans de sortir de viatge vam fer la reserva a la Playa de las Catedrales, pel dia 11. Anem una mica d’hora, per tant demà podrem fer temps a Navia i Rivadeiro. És el que té haver de reservar quan viatges amb auto, costa d’afinar els tempos. Ara ens passa el mateix amb les illes Cíes. Encara no tenim clar, quin dia hi arribarem … de moment encara no hem fet reserva. Esperem trobar-ne el dia que ens hi posem.

Coord Parquing: 43.54571 -6.71973
Preu per nit: 0€
Valoració àrea: 4/5
Km parcials: 713
Km totals: 1270


Dimarts, 10 d’agost

Avui ens ha fet un dia tapat, sense pluja i amb 22º de temperatura, però no ha sigut un dia clar i net. 

Ens hem llevat sense presses i després d’esmorzar hem anat a fer la ruta costera. És una ruta que segons la web de turisme val molt la pena. Un camí de ronda dels nostres. Per començar hem hagut de fer a peu un tros de nacional, un rotllo. Després hem anat fent la ruta sense indicacions, això vol dir que hem hagut de fer i desfer el camí unes quantes vegades. Total, hem fet 11,5Km amb força desnivells per veure poquet camí espectacular. segons la Jana: una merda!!! 







Hem arribat tard a dinar, però ens hem refet amb un bon arròs de pop que duia cuinat des de casa.

Un cop dinats i descansats hem fet serveis a l’auto, i hem posat rumb a Ribadeo, el primer poble de Galícia. Hem aparcat a un parquing mixte, i hem visitat el poble, És un poble viu i des de turisme t’indiquen molt bé perquè puguis fer una bona visita. 





Hem fet algunes compres i hem retornat a l’auto. Hem posat camí direcció a la Playa de las Catedrales. El P “oficial” diu prohibit autocaravanes, i tot i que n’hi havien unes 6-8 hem decidit no temptar la sort i anar una mcia més lluny on hi havia un descampat ple d’autos i sense cap senyal de prohibició. El lloc és preciós, amb el mar de fons, i ens hem acostat a fer fotos abans de sopar. 









Anirem tard, però el paisatghe s’ho val. 

Sopar, actualitzar bloc i una mica de xerrera al costat d’un bon vi. Què més es pot demanar?

Coord Parquing: 43.552289 -7.150024
Preu per nit: 0€
Valoració àrea: 5/5
Km parcials: 49
Km totals: 1319


Dimecres, 11 d’agost

El forner ens ha despertat amb el clàxon a les 08.30 puntual. Com que havia llegit que passava a les 9.00 no estava a punt, i m’he posat el vestit a sobre el pijama, i a sobre la jaqueta. Un look increible!!! Però ha valgut la pena per menjar pa del dia i croissants amb banyes. 

A partir de les 1h han començat a arribar turismes i més turismes, i tota aquella tranquil·litat que teníem les autocaravanes ha fugit amb un plis. Els nostres veïns d’autocarsvana han resultat ser coneguts meus de feina i hem estat una bona estona compartint ecperiències de viatge de Galícia i altres destins europeus. 

Un cop ens hem acomiadat, hem fet via cap a l’entrada de la Playa de las Catedrales. Hi havia cua per entrar, però ha sigut molt ràpid tot el procés. Ens hem passejat per la platja, hem fet un munt de fotos, i hem vist els llocs més emblemàtics d’aquest espai. Cal dir que la recomananció és anar a la platja amb marea baixa per poder veure-ho el millor possible. Però quan ja sortíem hi havia molta més cua que quan hem entrat i llavors la marea ja estava de pujada de nou. Cal anar equipat amb sabates que es puguin mullar si vols passejar-te tranquil, o bé descalç. Hem vist gent ben mudada i amb talons … no se si sabien on anaven.

El lloc és molt espectacular, però està molt massificat pels turistes, tot i les restriccions diàries amb l’entrada. Potser anar-hi amb marea alta, o mig alta, compensaria una mica no trobar-hi tanta tant gent. 






Hem dinat al mateix parquing i així hem fet temps per deixar que els turismes que ens han envaït, vagin marxant. Quan hem sortit, ja podíem circular sense problemes. 

Hem posat rumb a Foz i hem anat a fer ser serveis a l’àrea municipal del poble. L’àrea està davant la platja i l’entorn és molt bonic. Però és una àrea massificada i que gitaneja una mica. Hem aprofitat i hem visitat el poble. No és un poble molt bonic, però hem pogut donar el volt. Si hi haguéssim sigut a l’hora de sopar, hauríem pogut fer un pop, que tenien molt bona pinta totes les “pulperies”.

Hem seguit per la carretera de la costa fins a la Punta do Funciño do Porco. És un espai natural on cal reservar prèviament i sembla el San Juan de Gaztelugatxe de Galícia. Hem aparcat a la platja d’ Abreia i hi hem arribat a peu. L’aparcament on som és preciós, verd, aprop del mar, amb espais de picnic i estem acompanyats de moltes autos i furgos. Per arribar-hi hem fet un camí força estret i amb pendent, a veure demà si en sortim tant airosos com hem entrat. 

Des del P a l’entrada del Funciño do Porco hi ha uns 30-40 minuts a peu, ben bons. Un cop arribes a l’entrada, una noia comprova el teu nom de reserva i et deixa passar. Tens 45 minuts per fer la ruta i tornar. No és circular. És un camí bonic, d’escales, però segons els de casa, no n’hi havia per tant. 













Coord Parquing: 43ª41´57” -7º36´47”
Preu per nit: 0€
Valoració àrea: 5/5
Km parcials: 69
Km totals: 1388


Dijous, 12 d’agost

Hem dormit súper tranquils i fresquets. No hi ha hagut gens de moviment durant la nit i mentre esmorzàvem ha arribat alguna furgo i autocaravana però tot molt tranquil. La sortida des del P on érem fins a la carretera també ha sigut molt fàcil. Al final hem seguit pel mateix camí i tot i que era estret no ens hem trobat ningú de cara i tot ha anat perfecte. Hem posat rumb cap a A Coruña. Tenim una horeta llarga. Hem fet la nostra primera autopista de peatge en terres gallegues. 

Quan busques aparcament amb l’auto, i més en una gran ciutat, pots estar de sort o no. Potser arribes i algú marxa, potser queda aquell últim lloc …, però avui no ens ha passat ni una cosa ni l’altra. Els Parquings que buscàvem estaven tots plens. Finalment hem acabat trobant una àrea de pagament, al costat del port, i allà ens hem quedat. Hem valorat que una àrea vigilada, amb serveis de dutxes i wc, electricitat, wifi i cèntrica, encara que tingués un cost elevat el pagaríem. I és el que hem fet. En total hem pagat 37€,  per 3 ocupants, que és molt per una àrea de 24h, però avui és el que hi ha. 

Hem fet dinar a l’auto i després de fer un cafè amb la nespresso (gangues d’estar connectats a l’electricitat) amb gel, ens hem calçat, equipat amb aigüa i jerseis (per si de cas al vespre refresca i tornem tard) i hem anat a descobrir la ciutat. 

Ens ha agradat el que hem vist. Edificis senyorials amb grans finestrals de vidre, un centre comercial amb molta vida, uns carrers plens de bars per poder menjar i beure, el mar per cada banda … Hem començat la visita a l’oficina de turisme on ens han comentat què no ens podíem perdre i ens han donat un planell. Al final hem anat fent al nostre aire que és com millor es veu una ciutat. Primer hem gaudit del barri antic, després dels carrers de botigues (on ens hem firat) i finalment hem pujat a la Torre Hércules. Quan dic hem pujat vull dir fins al turó. Dins de la torre ja no hem trobat entrades, es veu que només es venen al matí. 
Hem admirat les vistes des de dalt i tot passejant hem fet el camí de retorn cap al centre. Un passeig marítim amb vistes al mar, molt bonic. 



















Quan hem arribat al centre, allà amb els bars i restaurants, hem trobat una taula i hem sopat. Pop amb patates (pulpo con cachelos), calamars a la romana, truita de formatge, vieires al forn. Tot ben acompanyat d’un bon albarinyo. El pop estava brutal, un pèl massa picant pel meu gust, però súper tendre i gustós.

Un cop hem sopat, se’ns ha ocorregut obrir el Too good to go, i hem acabat anant a buscar un pack a un forn de pa, ja tenim esmorzar per tots. 

Hem retornat a l’auto amb una mica de fred (les noies) i tots molt cansats, al final a peu per la ciutat hem fet 11,2 km, no m’estranya que estiguem cansats. 

Coord Parquing: 43.36991 -8.38790
Preu per nit: 37€
Valoració àrea: 4/5
Km parcials: 115
Km totals: 1503


Divendres, 13 d’agost

Hem descansat súper bé. Des de l’àrea no se sentia absolutament res de la ciutat ni del port. Un plaer. Ens hem anat a dutxar a les instal·lacions de l’àrea i hem esmorzat amb la comanda del To Good To Go d’ahir al vespre. Encara en tindrà la Jana per berenar i demà podrem esmorzar de nou. 

Un cop tot recollit hem posat rumb cap a Finesterra, a la costa. Avui volem fer carreteres secundàries i anar parant per aquí i per allà … i si podem un banyet també estarà bé. Tot i que el dia s’ha llevat ben gris, al cap d’una estona ja està ben serè i amb un bon sol. No fa la calor que fa a Catalunya, però avui també apreta, sobretot a la tarda.

Fins a Finisterra hi hem anat per autopista (quan n’hi havia) i per l’interior. Teníem una hora i mitja de camí, des del nostre últim destí. Quan hem arribat al poble de Finisterra, hem vist que el trànsit era molt importamt i que només quedaven poc mñes de 2 Km pel far, o sigui que hi havia un descampat per aparcar a la sortida del poble i ho hem fet. Potser hem sigut massa previsors, i a dalt hauríem trobat lloc, però no ha sigut un camí tant llarg i així hem cremat l’esmorzar.

Un cop al Far he de dir que ens hem decepcionat una mica. Primer amb el far, no és cap far bonic. I després amb el lloc: súper ple de turistes i sense cap encant especial. Hem fet fotos i hem marxat per on havíerm vingut.







Hem parat a dinaf en una àrea que hi havia a la carretera, feia una bona calor dins l’àrea. Continuem seguint la costa i anem rumb a la cascada d’Ezaro. El poble estava molt ple i ens ha tocat aparcar una mica llumy. És el que té quan viatges amb un cotxe gran, no sempre caps a qualsevol lloc. Abans de començar a caminar hem agafat banyadors per fer una capbussada al mar, fa un bona calor ara mateix. 

Hem anat a peu fins la cascada. Deixen passar cotxes, crec que autocaravanes no en aquesta hora, però tot i això crec que hauria de ser peatonal i seria molt millor per a tothom. 





Un cop vista la casacada hem anat cap a la platja. Teníem calor i ens pensàvem fer un bon bany, il·luses!!! L’aigua enrampava de tant freda. Hem hagut de sortir de mal a les cames, era inaguantable. A mi cada vegada m’agrada més trobar l’aigua freda a la piscina o bé la platja, però això d’avui no tenia nom. Quina pena, amb le sganes que teníem dde banyar-nos en aquest mar cristal·lí.

Després hem seguit el rumb fins a Noia, ja que hem vist que hi havia un parquing molt xulo per parar i poder fer nit. I la veritat és que si. És una esplanada gran, anivellada, amb una mica d’herba i tot, i amb unes vistes fantàstiques al mar ( o la Ria, joja m’he perdut). Hem tingut temps per arribar, fer una cerveseta a la fresqueta i després fer sopar.





Després de sopar hem sortit a fer un volt pel poble i a prendre la fresca. Al cap del dia hem tornar a fer una bona quilometrada a peu, s’agraeix ara una mica de descans. Un cop el volt fet, retorn a l’auto i partideta de cartes

Coord Parquing: 42.7872 -8.8909
Preu per nit: 0€
Valoració àrea: 4/5
Km parcials: 202
Km totals: 1705 1746

Dissabte, 14 d’agost

Ens hem tornat a llevar súper descansats, ahir quan vam anar a dormir se sentia soroll dels bars, però durant la nit tot ha estat molt silenciós. Al llevar-nos el dia tornava a ser rúfol, i de fet, durant gran part del trajecte fins a Santiago,  hi ha hagut boira baixa i 18º de temperatura. Seguim les notícies de l’onada de calor de Catalunya i aquí estem a la glòria. 

El trajecte fins a Santiago ha sigut molt ràpid i hem anat de dret al càmping As Candelas. És un càmping petitó, ombrejat, amb parcel·les grans i planes i amb forta pendent per arribar a cada carrer. Ahir hi vam trucar per saber si tindrIen disponibilitat i per telèfon es van fer els gallecs: puede ser que si, puede ser que no … Com que vaig veure que es podia fer reserva per internet la vam fer i avui teníem plaça. De tant en tant entrar a un càmping i poder fer els àpats a fora ens agrada molt, i engegar la barbacoa … som uns campistes en el fons. Com que aparcar i dormir en una gran ciutatn no és fàcil, l’opció càmping la tenim present i aquesta vegada ha sigut així.

Quna hem arribat el primer que hem hagut de fer ha sigut anar a comprar al súper que hi ha ben aprop. Necessitàvem repostar menjar fresc … Un cop la compra feta i endreçada a la nevera, hem anat xino xano cap a Santiago, Hi ha uns 20 minuts a peu, tot de baixada. Hem quedat que per tornar agafarem un bus. 

La idea era arribar i dinar. Era una idea bona, però no fàcil. Ens ha costat molt trobar una taula per tres (imagina si arribem a ser 5!!). Al final ens han agafat tanda en un restaurant per 2/4 de 4. Com que encara teníem temps hem fet el turista per tot el casc antic. A l’hora pactada hem anat a dinar, però encara ens hem hjagut d’esperar una estona. Total, hem sortit a les 17.00 del restaurant. Hem dinat molt bé, això si, i no massa car.








Quan hem acabat de dinar la Jana ens ha convençut per pujar a un trenet turístic, i sigui per la digestió, sigui pel caloret, sigui pel cansament acumulat … hem dit que si.  Hem conegut per tant la història de la ciutat ben asseguts i passejant-nos amunt i avall. 





Un cop acabat el viatge amb el trenet, hem acabat de passejar pel nostre aire i cap a quarts de nou hem posat rumb al pàrquing. No hi havia  manera de trobar el nostre bus, el núm. 4, i al final hem agafat un taxi. 





Al càmping hem fet la xerrada amb altres catalans que porten més dies de vacances i hem pres nota de futures rutes. 

Coord Càmping: 42.8894 -8.5244
Preu per nit: 36,82€
Valoració camping: 4/5
Km parcials: 41
Km totals:  1746


Diumenge, 15 d’agost

Ens hem llevat amb la fresqueta, com ja és habitual en aquestes vacances. Hem fet dutxes al càmping i hem esmorzat a fora. Un cop recollit tot i fets els serveis de l’auto hem posat rumb cap a la costa més concurreguda de Galícia. 

La primera parada, per carreteres secundàries, ha estat a Cambados. Hem aparcat al costat del poliesportiu i hem vist que feien una fira de botigues al carrer. Hem entrat a la fira, ens hem firat unas mica, i hem anat a visitar el poble. Com que era una bona hora per fer un vermut, hem parat a una bar i hem demanat una tapa d’escopinyes, esperant les típiques escopinyes de llauna amanides. Però mai tinguis la iniciativa en un bar de terres desconegudes. Ja hi havien tapes gratis amb la beguda que hem demanat, concretament fuits secs, olives, patates i amanida de pasta per cadascú. Quan han arribat les escopinyes, amb closca i per tres, ha resultat que hem acabat dinant enlloc de fer el vermut. 





Hem tornat a l’auto i hem rumb cap a O Grove. Població turística i amb molts restaurants per fer mariscades, però no ha sigut el nostre cas. Nosaltres hem fet gelat i cafè. Volíem llogar bicis per anar fins a l’illa de La Toja, però no n’hem trobat. Finalment hem agafat l’auto i hem entrat a l’illa. Hem pogut aparcar fàcilment i hem donat un voltet per la botiga de La Toja, l’hotel, i aquesta part súper turística. Hem decidit que en teníem prou i que posàvem rumb cap a Combarro. Hi ha una àrea municipal que tothom en parla molt bé, però que costa trobar lloc. Per arribar-hi hem passat per carreteres secundàries que ens indicava el navegador i en un revolt una moto ha perdut el control i ha anat a parar sota l’auto. Quin ensurt!!! El noi no s’ha fet res, la moto ha quedat força malament i l’auto ha perdut la matrícula i s’ha foradat en un punt pel paraxocs. Podria haver sigut molt pitjor, sobretot pel noi que l’hem vist sota la roda. Hem fet papers i hem continuat cap a Combarro. Quan hem arribat era impossible aparcar, estava tot ple i hi havia una cua de 4 autos esperant. Res, hem vist que no ens convenia i hem buscat altres aparcaments. Tot estava ple. Finalment i després de voltar una mica hem trobat lloc a Sanxenxo, al port. Un P de pagament, però on tenim unes vistes genials. 












Hem sopat d’hora després del dinar frugal i hem anat a donar un volt per Sanxenxo. Potser el lloc més turístic, de platja, que hem trobat fins ara.





Coord pàrquing: 42.3977 -8.8062
Preu per nit: 16,5€
Valoració parquing: 2/5
Km parcials: 151
Km totals:  1897

Dilluns, 16 d’agost

La decisió de dormir a Sanxenxo no va ser la més encertada. Hi ha hagut soroll bona part de la nit, primer dels bars musicals del port, després del jovent que acabava la festa i finalment del port mateix. No podem dir que ens haguem llevat molt descansats. 

La idea d’avui és trobar lloc a l’àrea de Combarro. Per tant, quan ens aixequem, sense esmorzar, posem rumb cap al poble del costat: Combarro. Quan hem arribat hi havia unes quantes autos que sortien i hem pogut aparcar sense problemes. Un cop instal·lats i amb la seguretat d’estar al lloc que toca, hem esmorzat tranquils. Pels volts de les 11h ha passat la policia municipal amb un estri (com una pistola/laser) que anava apuntant a les matrícules. Suposo que tenen un sistema per controlar el temps màxim establert de 24h. De fet nosaltres trobem bé que es controlin aquestes 24h, així hi ha rotació d’autos i tothom hi pot tenir accés. 

L’àrea és preciosa. està aprop del mar i amb vistes a Combarro. Al costat hi ha un parc infantil que fa les delícies de les famíleis amb menuts. Al parc també hi ba un bar, que al matí es pot anar a comprar el pa. Jo hi he fet el cafè amb gel de després de dinar i s’estava la mar de bé.










Com que al matí no feia massa calor, hem optat per anar a visitar el monestir de Poyo, que en Toni coneix d’haver-hi vingut a congressos. Allà hi ha l’hórreo més gran de Galícia, deixant entreveure així la riquesa que tenia el monestir fa uns segles. Des de l’area cal anar amunt sempre. Després a la tornada tot ve de baixada.









Hem retornat a dinar a l’auto i avui ens ho hem agafat amb calma, en Toni ha fet migdiada, la Mia i la Jana han llegit … i així el pic fort de més calor, no hem estat visitant el poble.

Quan a les 17h hem posat rumb al poble, el sol encara picava de valent. Des de l’àrea no hi ha cap camí peatonal per arribar al casc antic i cal travessar la nacional sense pas zebra, una pena que no ho tinguin més preparat.

Un cop hem arribat al poble, ens ha enamorat. Un poble de pescadors, amb carrers de pedra viva, amb els hórreos al costat del mar, unes vistes precioses … ple de turistes de nou, però sense ser agobiador. Hem comprat dues plantes d’aquestes que viuen amb aire. M’han dit que només ho mata el fred, a veure si ens viu a Tona. A l’hivern l’entrarem a dins de casa.
















Després de mil fotos hem retornat a l’àrea on ja hem preparat sopar. Avui no volem anar tard. Demà ens llevarem d’hora que posem rumb cap a Vigo. Tenim una sorpresa a punt per la Jana que no s’espera. 

Coord àrea: 42.4384 -8.6928
Preu per nit: 0€
Valoració parquing: 5/5
Km parcials: 13
Km totals:  1910


Dimarts, 17 d’agost 

Ens hem llevat amb el despertador. No volem sortir més tard de les 10h, i ens hem de dutxar tots 3 i fer serveis a l’auto. En Toni és l’encarregat d’anar a comprar pa al bar que hi ha al costat de l’àrea. Quan hi va li diuen que fins passades les 10h el pa no arriba, per tant avui esmorzem croissants i cafè amb llet del bar!!! Un caprici de dimarts.

A 2/4 de 10 hem arrencat, hem aconseguit anar més d’hora del que pensàvem i tot. Hi ha molt moviment, molta gent va sortint i d’altres van entrant. Marxem amb bon regust del lloc. Hem dormit amb molt silenci i tranquil·litat. 

Hem posat rumb cap a Vigo. Hem fet el trajecte per autopista ja que era el doble de ràpid. A Vigo hem buscat lloc a l’area de pagament que hi ha. És una gran ciutat, i estem més tranquils aparcant als llocs establerts que en P compartits amb cotxes. A més si la ciutat ens acompanya, ja ens hi quedarem a dormir i tot. L’àrea està a una zona alta però amb un bus al costat que et deixa just al centre. Hem agafat el bus, a peu hi havia 50 minuts i teníem la “sorpresa” que ens esperava al centre. 

Un cop al centre ens hem trobat amb la família Casals Arquimbau de Tona. La Jana saltava d’alegria, avui estaria acompanyada per amics!!! La sorpresa ha fet efecte i ha agradat molt. 




Hem donat un volt ràpid per la ciutat, molta part està en obres i hem retornat d’hora als carrers on es mengen les ostres. A les 12:50h sèiem per dinar, 7 de colla no és fàcil i sort d’anar-hi d’hora. A part de menjar-nos les ostres que t’ofereixen a part del restaurant els mateixos pescadors/criadors, hem demanat navalles, musclos, zamburinyes, calamars, croquetes, pebrots del padron  i pop amb cachelos. Tot estava boníssim, però pel meu gust les zamburinyes han guanyat el premi. Estaven fetes a la planxa i eren espectaculars. 






Després de dinar hem donat un volt i ens hem acomiadat dels nostres amics, ells han continuat les seves vacances (que tot just comencen) i nosaltres ja anem posant punt i final a les nostres …






Nosaltres tres hem tornat a recórrer el casc antic, la zona més comercial, el port, … hem berenat a una de les places més boniques de Vigo.





Hem buscat un catxé al centre i l’hem trobat.



Després hem posat rumb cap a l’àrea. Allà hem mirat la ruta per demà mentre hem pres la fresqueta amb una cervesa a la mà. 

Sopar i partida de cartes. A veure avui qui gunaya!!!

Coord àrea: 42.2517 -8.6944
Preu per nit: 10€
Valoració parquing: 4/5
Km parcials: 29
Km totals:  1939


Dimecres, 18 d’agost

Hem anat a comprar el pa a la barriada on hi ha l’àrea. Després d’esmorzar hem fet serveis i hem enfilat carretera. Comencem el retorn. 

Hem parat a les 12.00h a Allariz, un poblet molt ben cuidat i amb botigues outlet ubicades al casc antic. Hem aparcat davant del riu, un indret preciós. Si fóssoim al vespre ens hi podríem quedar a dormir, però nosaltres només hem visitat el poble, hem fet compres i hem fet el dinar a l’auto. 






Després del cafè, hem posat al navegador CASA. Sortien 1010 Km per fer!!! Som-hi. Paciència i anar fent. 

Quan hem anat veient el cartell de Sòria, ens hem posat a cantar a pulmó Voy camino Soria de Gabinete Calighari, quants records de joventut. La Jana està amb auriculars i no ens ha sentit, si no tindria vergonya aliena. 





Hem fet parada i fonda a Burgo de Osma. Un bon lloc per parar, sopar i dormir. Estem acompanyats d’una dotzena més entre autos i furgos. 

Hem sopat l’empanada gallega que hem comprat a Allariz, boníssima, acompanyada d’un vi blanc Albarinyo. 





Després de sopar, anem a visitar el poble emmurallat i així estirem una mica les cames, que bona falta ens fa. Estem a 25º, encara prou bé. El poble és preciós, emmurallat, amb balcons porxats i ple de bars on sopar. Un altra vegada soaprem aquí. Bon ambient i molt ben cuidat. 

Coord àrea: 41.5865 -3.0736
Preu per nit: 0€
Valoració parquing: 4/5
Km parcials: 596
Km totals:  2535

Dijous, 19 d’agost

Aquesta nit ha sigut fresca, hem necessitat llençols per tapar-nos. S’han anat sentin grups de jovent que passava aprop del pàrquing xerrant sense vigilar gens el tò de veu. Però hem pogut descansar.

Hem anat a comprar pa de bon matí, boníssim. També hem comprat cigons i mel per a casa. Hem vist que tenien molts bolets secs, però no n’hem comprat, ens refiem dels que collirà el meu pare a la tardor. 

Un cop esmorzats ha tocat carretera i manta. Hem optat per no fer autopistes de pagament. La veritat és que tot ha sigut molt fàcil menys el tram de N II de Saragossa a Fraga, on hi ha només 1 carril i molt de trànsit.

Hem parat a dinar a Alfajarin, menú ràpid de carretera i després també hem comprat préssecs i tomàquets aprop de Fraga. L’any passat ho vam fer per casualitat i van sortir boníssims. Aquest any, hem buscat el lloc expressament i l’hem trobat.

La resta de trajecte ha sigut sense novetats i sense massa calor, fins i tot el tros dels Monegros, cosa que ens ha alegrat i sorprès després de l’onada de calor d’aquests dies passats.

El resum en xifres de les vacances seria el següent:

Total 12 dies en ruta, del 8 al 19 d’agost. 

2991 Km en total
452, 54€ de gasoil
67€ àrees i serveis
36,82€ càmpings